Damià Calvet: "No hem vingut a recuperar l’autonomia, hem vingut a fer república"

Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1968. Damià Calvet és Graduat en Ciències i Tecnologies de l’Edificació per la Universitat Ramon Llull i diplomat en Arquitectura Tècnica per la Universitat Politècnica de Catalunya. Postgrau en Direcció Immobiliària per la UAB i l’Associació de promotors i constructors d’edificis. Ha estat tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Economia i Hisenda a l'Ajuntament de Sant Cugat i director d’Incasòl. El TOT l'entrevista com a conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya

Com acaba Damià Calvet sent conseller? 

Era una opció. Jo ja estava a l'equip del conseller Rull. El 27 de setembre es proclama la República però immediatament hi ha una intervenció de l'Estat que comporta el cessament dels consellers i la convocatòria d'eleccions. A les eleccions del 21-D vam ser la força majoritària dins del sobiranisme i el primer que vam intentar, fins al límit, va ser restituir, el govern legítim. Hem acabat fent un govern que continua tenint la legitimitat i la restauració com a lemes principals d'acció, però alhora, afronta la necessitat de recuperar les institucions, per tirar endavant el dia a dia i també per poder tirar endavant una agenda modernitzadora amb valors republicans. Continuar avançant cap a la República i revertir els efectes del 155. En aquest escenari una de les coses possibles era poder agafar la conselleria, com a membre de l'equip de Josep Rull.

Diu que un dels objectius era restituir les institucions per avançar cap a aquesta República? Com s'avança? Sembla que estiguem en un punt pre-1-O...

No hem vingut a recuperar l'autonomia, hem vingut a fer República i això és una diferència fonamental. Hi ha gent que es pot pensar que estem recuperant l'autonomia. No, estem aquí per anar cap a la República. L'1-O va ser un punt d'inflexió que no té marxa enrere, on de manera molt transversal, un conjunt de ciutadans de manera no partidista per celebrar un referèndum que va tenir un resultat que és que sí que es vol un estat independent que ha de tenir inequívocament forma de república. La intervenció de l'Estat ha comportat que efectivament hàgim de recuperar la institució. Recuperar la institució vol dir continuar treballant per la República. Això s'ha de fer diferent de com s'ha fet fins ara, perquè l'1-O ja l'hem fet i no té marxa enrere. Hem de treballar en els aspectes quotidians de govern i hem de treballar també des de l'espai lliure, a l'exterior de l'Estat espanyol, a l'exili... I també des de la societat civil en un procés constituent que ens porti cap a la República. Com s'arriba aquí? Nosaltres no renunciem a la via unilateral, ho hem dit per activa i per passiva, tant des dels partits com en els lideratges que hi ha al govern. Però alhora hem d'intentar dialogar amb l'Estat per tal de poder arribar a formular la consulta d'una manera pactada. Nosaltres no renunciem a la unilateralitat, no hi podem renunciar, perquè l'1-O va demostrar que és només quan nosaltres decidim fer passes endavant que se'ns respecta.

Diu que l'1 d'octubre ja es va fer, però des del govern es planteja un altre 1-O, però que no sigui un referèndum. Aleshores què ha de ser? 

Nosaltres plantegem el que en diem "finestres d'oportunitat" a través de les quals puguem avançar i consolidar posicions. L'1-O va ser una finestra d'oportunitat, com ho va ser el 9-N. Ara estem davant d'altres. Per exemple, hi ha hagut un canvi a Madrid, hem de veure quin tipus de govern serà, però pot ser una finestra d'oportunitat. En el marc d'aquesta potser podem plantejar un referèndum pactat.

Un govern nou, però molt feble... 

En tot cas és diferent del que hi havia, en l'anterior hi havia un mur infranquejable, amb una posició tancada davant del que plantejàvem com a país, primer un reconeixement i després una oportunitat per expressar-nos lliurement. Sense avís, hi va haver una moció de censura que ha portat a un nou govern... Hi ha d'haver una trobada política, entre el president Torra i el president Sánchez, i hem de saber si estem davant d'un govern continuista, el qual va donar suport al 155, o d'un govern que vol reconèixer Catalunya en el seu irrenunciable dret a l'autodeterminació, i partir d'aquí podrem entrar en temes sectorials. Nosaltres no renunciarem al nostre dret a l'autodeterminació.

El veig esperançat amb la reacció d'aquest govern, el mateix partit socialista que va votar a favor del 155.

Això ho diu vostè, tenim altres experiències amb governs socialistes, s'han fet altres plantejaments que han acabat en no res, i aquest és un govern al qual dona suport un partit del 155. Nosaltres necessitem que hi hagi un encaix polític amb relacions entre els dos governs. No renunciarem al dret a l'autodeterminació. En la trobada entre els dos presidents, serà el punt número 1. També la llibertat com a concepte, la concepció del que són els presos polítics i els polítics a l'exili; a partir d'aquí en el marc d'una relació bilateral podrem entrar en altres temes, però hem de veure la seva resposta.

Així el diàleg és per parlar primer del dret a l'autodeterminació, i després podríem dir, de les qüestions efectives?

No hi ha res més efectiu que la llibertat, no entrarem a parlar de carreteres ni de rodalies sense saber que estem a davant d'un govern que respecti la llibertat, que ens reconegui com a poble i que respecti el nostre dret a l'autodeterminació. A partir d'aquí, podríem establir unes bases que ens portarien a acabar en un referèndum pactat que ens podria portar a parlar de carreteres, però el que és primer, és primer.

Tenir companys a la presó, fa que el govern sigui una mica més prudent, o menys valent?

Hem après que l'Estat no té límits quan es tracta d'actuar contra l'irrenunciable dret d'autodeterminació de Catalunya, això ha provocat que hi hagi presos polítics i exiliats. És una lliçó amarga que hem après. És molt difícil de suportar a àmbit personal, pels vincles efectius que tenim amb ells. Pretenem que això no es torni a repetir, que s'estableixi una dinàmica sense renunciar a res ni a la possibilitat d'avançar cap a la República. Això vol dir obrir-nos al diàleg de manera sincera, i ho estem fent. Amb el Govern del PP era més difícil, amb l'actual està per veure, però nosaltres ho plantejarem. No sabem com es traduirà això. Però, tenim molt clar que l'objectiu és la República catalana.

Si Josep Rull sortís de la presó i pogués ser nomenat conseller, Damià Calvet hauria de renunciar?

No és que "hauria de"... Ho faria immediatament. Nosaltres som els de la legitimitat i els de la restitució, i per tant aquesta és la voluntat. La restitució de les institucions i del govern cessat unilateralment, i amb molt poc sentit democràtic el 27 d'octubre. Res em faria més feliç que poder renunciar a ser conseller perquè poguéssim investir Josep Rull, i que jo pogués formar part del seu equip, em considero un continuador de la seva acció de govern, i un lluitador per la República i perquè surtin de la presó.

"Si actuem amb un paquet de mesures que tinguin com a ingredient principal l'increment de parc públic, aconseguirem impactar en el mercat"

Quines són les necessitats número 1 del seu departament? L'habitatge en deu ser una. 

És un departament complex. Intenta tenir una ànima per vetllar per la cohesió del territori, sense cohesió del territori no hi pot haver cohesió social. En els àmbits d'urbanisme i d'habitatge, tenim com a prioritat ampliar el parc públic, que ha d'alleugerir l'alça sostinguda del mercat, tant en compra i venda com de lloguer, una alça de preus que impacta especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona i Sant Cugat n'és un exemple. No estalviarem esforços per concertar, amb ajuntaments i constructors privats, per disposar de més habitatge de lloguer social. Acabem d'aprovar dues línies de crèdit molt importants, una de 110 milions d'euros per comprar habitatges per tempteig i retracte que provenen de les execucions hipotecàries; i una altra de 140 milions per donar subvencions tant a constructors públics com privats perquè construeixin habitatge social. En el camp de la mobilitat, està claríssim: s'ha d'aconseguir més i millor finançament per al transport públic i que el transport públic vagi incorporat a la T-mobilitat per superar el sistema per zones, i anar cap a un sistema que tingui en compte les distàncies reals i la freqüència d'ús: com més s'usa més a compte ha de sortir. També s'ha d'implantar la vinyeta com a sistema que ha de superar l'actual sistema de peatges. En el tema de medi ambient, hem d'aplicar la Llei del canvi climàtic, el desenvolupament de la Llei del patrimoni natural, la creació d'una estratègia de la biodiversitat.

En el tema d'habitatge, la Generalitat no pot intervenir per regular d'alguna manera el mercat lliure?

L'habitatge és un dret, però també hi ha dret a la propietat privada, i el preu de l'habitatge el marca el mercat. Ens estem trobant amb una necessitat afegida, perquè hem tingut més cultura de la propietat que del lloguer, i això fa que estiguem infradotats tant de parc públic com privat. En un moment en què els preus s'estabilitzen tens una situació, i en un moment d'alça pots tenir emergències com la que estem vivint a l'AMB. Tenim carència d'habitatges de lloguer i, en general, a Catalunya tenim carència de parc públic d'habitatge. Creiem que si actuem amb un paquet de mesures que tinguin com a ingredient principal l'increment de parc públic, aconseguirem impactar en el mercat i que no ens faci falta regular el preu. De totes maneres no pot ser l'única, també hem de poder augmentar la durada dels contractes de lloguer. Pensem que augmentant el contracte a cinc anys, ampliable a cinc anys, impactaríem en el mercat de lloguer i no faria falta regular el preu. Això és molt fàcil de dir, però havent-hi dret a la propietat privada és molt difícil de fer.

Però sí que es pot incentivar que els propietaris que tenen pisos buits els posin a un preu social. 

Això ho fem, tenim l'índex de preus de referència.

Però això com està funcionant? 

És un indicador, ara per ara. Ens permet saber a quin preu de mitjana està el mercat de lloguer en un determinat entorn. Això serveix d'entrada perquè qui vol llogar un pis, pugui saber que si el preu que té surt del mercat. Els propietaris també tenen una referència, perquè s'adapten al mercat real. A partir d'aquest coneixement es poden habilitar línies que donin avantatges fiscals, per exemple per pagar l'IBI, a qui posi aquell habitatge a preu de l'índex de referència o per sota. Això no està habilitat perquè just quan s'estava pensant com definir aquest paquet de mesures, va venir la intervenció de l'Estat.

Vostè estava al departament com a director de l'Incasòl abans del 155, com se l'ha trobat? 

El que no hi havia era govern ni conseller, per tant, no es podien prendre decisions estratègiques al voltant de grans línies polítiques. No és fins ara que les prendrem. Ja estaven pensades des de fa temps, però ara les començarem a aplicar. També s'havien aturat alguns temes que han impactat més en altres departaments, per exemple el pagament d'ajudes socials. Nosaltres sí que teníem pagaments a entitats del sector ambiental que estaven aturats. Amb molta rapidesa ens hem hagut de posar al dia, la intervenció de l'Estat ha sigut negativa per al país, això ho volem revertir ràpidament. També hem tingut parats expedients urbanístics. Li posaré un exemple de Sant Cugat: per aprovar la modificació de Torre Negra, necessitàvem tenir govern i conseller.

"Hem marxat nosaltres, però hi ha la Carmela Fortuny que és un referent"

Com es troba la situació de Torre Negra avui? Els propietaris tornen a manifestar que tenen dret a compensació econòmica. 

És un debat que tenim des de fa temps, els propietaris ho consideren legítimament, i nosaltres, com a institució i des del punt de vista d'interès públic i d'interès col·lectiu, creiem que no tan sols aquest és el model urbanístic a seguir, sinó que no hi ha compensació econòmica possible. Aquest no era un sòl que tingués aprofitaments definits sinó que s'havien de programar. Amb tota la legitimitat hem definit Torre Negra com un espai lliure d'urbanització. Ho vam intentar una primera vegada, que a més li donava valors ambientals i paisatgístics fent de Torre Negra part del Parc Natural, i vam tenir una sentència que ens deia que no es considerava el procediment oportú, malgrat que a la sentència donava a la ciutat la capacitat de programar o no. Hem fet aquesta tercera modificació, i la comissió d'urbanisme de Catalunya ha fet l'informe favorable i ara es podrà aprovar definitivament. 

Com creu que queda el govern de Sant Cugat després de la seva marxa i la de Mercè Conesa? Perden un regidor.

Els governs no són mai d'una persona. Són d'un equip, que a més representa un projecte, i des d'aquest punt de vista el PDeCAT és més sòlid que mai. Nosaltres tenim un projecte de ciutat que s'ha revelat com un projecte d'èxit, de creixement en equipaments, en espais lliures, d'un urbanisme a mida humana... això és mèrit d'un govern que és un conjunt de persones. Hem marxat nosaltres, però hi ha la Carmela Fortuny que és un referent, té molta experiència de govern. És una persona amb molta relació amb les entitats i ha agafat l'alcaldia amb molta energia.

Amb el suport que va tenir Junts per Catalunya el 21-D a Sant Cugat, Carmela Fortuny ha de liderar una llista de Junts per Sant Cugat a les municipals?
Sense dubte. El PDeCAT és un dels referents sociopolítics de Junts per Catalunya, però JxCat és molt més, i així ho hem anat demostrant: JxCat és l'1-O, la transversalitat, el president Puigdemont... segur que Carmela Fortuny encarna tots aquests valors. Nosaltres buscarem poder crear aquest moviment que en l'àmbit local respongui a un model de ciutat i faci que guanyi tant la ciutat com la continuació del treball per la República.

Estaria a favor d'una llista unitària? 

Absolutament.