De vergonyes, disputes sobiranistes i superherois

Vergonya aliena. És el sentiment que em va despertar el debat sobre els refugiats durant el ple municipal que es va celebrar aquest 20 de juny i que va durar gairebé sis hores. Iniciativa, a petició de l'Assemblea de Voluntaris pels Refugiats, va presentar una moció per destinar diners a tres organitzacions que treballen a les costes gregues i camps de refugiats.

A partir d'aquí es va desencadenar una discussió surrealista entre l'equip de govern i l'oposició i la mateixa entitat solidària, amb esbroncada inclosa de l'alcaldessa als membres de l'Assemblea de Voluntaris: "Han de ser ciutadans responsables". Des de Convergència no els hi va agradar que la moció no s'hagués treballat a través de la taula de cooperació.

Una moció com aquesta, en un ajuntament on hi ha una pancarta en favor dels refugiats a la façana, s'havia d'aprovar per unanimitat, però el PP es va abstenir. No sé com ha anat el debat intern ni per què s'ha arribat a aquesta situació certament trista. No m'interessa. La imatge va ser lamentable.

D'ignorància supina

Un ple marcat també per la campanya electoral, segons es van acusar mútuament els regidors. "És llaminer parlar de bonificacions en època electoral", va dir Damià Calvet (Convergència) a Álvaro Benejam (PP), que va presentar una moció per fer descomptes al peatge dels Túnels de Vallvidrera.

La mateixa acusació va fer Sergio Blázquez (C's) a la resta de partits per aprovar una moció que té per objectiu garantir un salari mínim de 1.000 euros en les empreses que treballen per l'Ajuntament: "Com es nota que hi ha eleccions. És una proposta populista i feta des de la ignorància supina". Aquesta intervenció de Blázquez va provocar alguna crítica airada, com la de Ferran Villaseñor: "El veig hiperventilat, no es posi nerviós. La seva intervenció, liberal no és".

En el debat sobre el salari mínim, Pere Soler (PSC) va llançar la reflexió: "No es pot voler competir amb els països nòrdics en serveis i amb Kuala Lumpur en salaris". La presència de la campanya no va acabar, amb discursos de Benejam lloant la política econòmica del PP i Ramon Gutiérrez (ICV-EUiA) fent referència a les confluències i a la seva aposta pel referèndum. "Em semblava haver escoltat a Xavier Domènech", va ironitzar Mercè Conesa.

De disputes sobiranistes

El ple també va enfrontar els diferents partits sobiranistes arran d'una moció d'ERC que demanava declarar persona non grata al rei Felip VI, que no va prosperar per la falta de suport de Convergència, PSC, C's i PP. “No som partidaris de faltar el respecte a ningú”, va argumentar Carmela Fortuny, de Convergència. Una posició que no va agradar a Mireia Ingla (ERC-MES): “És molt difícil d'entendre i hauran de donar moltes explicacions”. La resposta convergent va ser explicar que l'alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, d'Esquerra, tampoc va aprovar una moció com aquesta.

 

Ingla també va lamentar que Convergència votés en el mateix sentit que el PP. Una crítica que Benejam li va donar fàcilment la volta: “Vostès van votar, com nosaltres, en contra de l'Estatut. Pels mateixos motius?”. També les queixes a les despeses de la casa reial van trobar resposta en el regidor popular: “Les neveretes que Ernest Benach es posava en el cotxe oficial no molestaven”.

 

El PSC, que es “defineix com a republicà”, va defensar la figura del monarca i no va donar suport a la moció. “Si dic el que penso del Rei, passaré la nit a la comissaria”, va reconèixer Ignasi Bea (CUP-PC).

De superherois

El ple municipal va servir perquè el superheroi de l'equip de govern, Damià Calvet, tornés a defensar les actuacions municipals dubtoses dels últims anys. En aquesta ocasió, va haver de donar comptes d'una sentència que obligarà a pagar més de 8 milions d'euros a l'Ajuntament per unes actuacions urbanístiques dels anys 90 que la justícia ha titllat d'irregulars.

 

“T'estàs menjant uns marrons que deu ni dó”. De fet, val a dir que els regidors de l'oposició acostumen a agrair les explicacions i temps que dedica Calvet en aclarir dubtes. Ja podria haver arribat abans!

 

I torno a repetir que sap greu veure com els partits debaten durant hores sobre qüestions que escapen de la competència municipal o que són simple posicionament sense conseqüències, cosa que no critico, i després, per anar a sopar com més aviat millor, passen de puntetes per temes d'importància molt més trascendental per Sant Cugat. És un cop al mes i no és una feina voluntària. Si hem d'estar fins les dues, hi estem.