Diana Riba, dona de Raül Romeva: "Nosaltres anem a guanyar aquest judici"

Diana Riba analitza la situació que pateix el seu marit, el pres polític santcugatenc, Raül Romeva, així com la resta de presos polítics, dies després que s'hagin fet públiques les acusacions de la Fiscalia, que demana entre 16 i 25 anys de presó per rebel·lió i sedició, i de l'Advocacia de l'Estat, que en demana 11 i mig tot i excloure el delicte de rebel·lió. Riba també analitza la situació política de Catalunya i explica què vol transmetre Raül Romeva des de Lledoners.

Ja fa prop d'un any que Raül Romeva i la resta d'exconsellers i presos polítics són a la presó. Com es troben?

A la presó et priven de llibertat i de capacitat de moviment. Això et dona un dia a dia molt planer que, alhora, t'ajuda a ser molt estable emocionalment, t'ajuda a entrar en una espècia d'estat transitori que et manté tranquil. Ells estan bé, estan en aquest estat de dir: 'aquí ens hi passarem molt de temps'. Allò és molt ordenat, és com un règim molt calculat, sempre surten a la mateixa hora, entren a la cela a la mateixa hora, mengen a la mateixa hora... I això fa que si no et rebotes contra aquest sistema, pots sobreviure bé. Estan bé.

No hi ha moments d'ansietat o angoixa?

Sobretot al principi. El Raül va estar un mes, que va ser molt dur, la patacada va ser per a tots i va ser per tot Catalunya i per tot el Govern, quan es va adjuntar la presó, l'exili, etc. Quan va tornar a entrar a la presó, al mes de març, ja va entrar molt més seré i veient que si l'Estat no feia un canvi molt gran amb les seves accions, això duraria molt temps. Aleshores, no ens hem trobat encara amb moments d'angoixa, però jo crec que hi seran. Hi seran en el moment del judici, perquè ara hauran de tornar a anar a Madrid, les famílies haurem de tornar a viatjar a veure'ls a Madrid... Es viurà un judici en el qual hi haurà infinitat de declaracions, començarà a sortir tot aquest relat inventat, buscaran proves per demostrar-ho... Tot això serà molt dur emocionalment, i físicament per a ells (els presos polítics). Penso que aquí sí que hi haurà moments d'angoixa.

S'esperaven tanta contundència per part de l'Estat?

Sí, perquè no han mostrat mai que no volguessin ser contundents. En realitat la primera mesura més contundent que ens trobem i que no es tira enrere, és la presó preventiva que, en aquest cas, està totalment injustificada. El PP va fer un intent d'anar-ho afluixant, que va ser el moment en el qual es van quedar a la presó els Jordis, Junqueras i Forn, però després com que no saben com resoldre el problema políticament, els van tornar a entrar. Aquesta és la gran salvatjada inicial. Que després segueixes tenint un judici per rebel·lió i per sedició, i ja veurem la condemna... Això és el futur, però en el present la salvatjada és la presó preventiva, que no s'agafa per enlloc. Cada dia que passa encara és més gratuïta aquesta presó preventiva.

"Ens haurien de parlar més de com viu algú dins d'una presó"

Pels familiars tampoc és una situació fàcil. Com ho està vivint vostè?

Bé, en el cas dels familiars el primer que et trobes és amb una desgràcia al damunt molt gran. El que a mi em costa més és que ningú t'ensenya a viure amb la falta de llibertat, enlloc es parla mai de la presó, ens ha vingut de sobte. Nosaltres anem fent surf entre la pèrdua - que no ho és perquè està viu, i l'absència, com podia ser quan el Raül estava a Brussel·les treballant, que tampoc és el mateix perquè jo ara no puc despenjar el telèfon i parlar amb ell. Aleshores hauríem de trobar un espai on les famílies que tenen una persona a la presó, ens puguem moure amb tranquil·litat. Els nens enyoren molt al seu pare i per als pares del Raül és una situació molt dura tenir un fill a la presó.

Recentment s'ha tancat la instrucció. La Fiscalia demana entre 16 i 25 anys i l'Advocacia de l'Estat en demana 11 i mig. Com va entomar Raül Romeva aquestes acusacions?

Ells (els presos polítics) ho van entomar amb molta serenitat. Ens haurien de parlar més de com viu algú dins d'una presó i nosaltres encara ens hi estem adaptant, però ells tenien molt clar que passaria una cosa així. En aquests moments no estem en un camí políticament madur com perquè fessin una altra cosa (la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat). Ja s'ho esperaven. El que sorprèn de les acusacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat és que posen en el mateix nivell les tres potes que volen escapçar: El Govern (consellers empresonats), el Parlament (Carme Forcadell) i la societat civil (representada pels Jordis). Sorprèn la duresa amb la qual tracten a les tres potes.

Confien a poder guanyar aquest judici?

Nosaltres anem a guanyar aquest judici, perquè per això ells es van posar davant de l'Audiència Nacional. Tenen molt clar que no han fet res de les coses de les quals se'ls acusa. Hi ha moltes proves per demostrar-ho i nosaltres anem a guanyar-lo. Ara, queda molt poc temps per al judici i com que aquest judici és un tema polític, no sé si la política està prou madura per afrontar-ho i sortir del tema judicial. Per tant serà un judici injust perquè s'acusa d'uns fets dels quals no tenen ni una prova, s'està creant una realitat paral·lela que no ha existit i s'estan vulnerant els drets bàsics tenint-los en presó preventiva en un judici que durarà setmanes i mesos. Això genera una indefensió molt gran. Dit tot això, és impossible confiar que el guanyis, perquè t'estan tirant tota l'artilleria pel damunt, per tant estem molt preparats per condemnes molt grans.

"Una de les coses que ens ha perjudicat és la pressa que hem tingut"

En cas que el jutge sentenciï a favor de la Fiscalia o l'Advocacia de l'Estat, és a dir, en cas que els presos polítics perdin el judici, què passarà? El president Torra ha dit moltes vegades que no s'acceptarà cap resolució condemnatòria.

Jo penso que no s'ha solidificat, ni s'ha consolidat què és el que farà la ciutadania de Catalunya durant aquest judici o després de les sentències, però jo entenc que quan el president diu això, el que vol dir és que Catalunya no farà 5 passes enrere dient 'no podem amb aquest Estat, tornem a la suposada tranquil·litat d'abans del 2000'. Entenc que quan diuen: 'No acceptarem ni un any de condemna', volen dir que Catalunya seguirà ferma en la defensa de la seva llibertat de decisió i que no s'acceptarà tenir als seus líders a la presó, com entenc que no s'està acceptant ara. Catalunya està constantment mobilitzada i el que cal fer és veure com seguir aquestes mobilitzacions, sempre de forma pacífica, però contundents.

Existeix divisió de poders en l'Estat espanyol?

No, clarament. I el cas dels presos polítics és de manual. Es dicten dies d'empresonament abans de crear un Govern de la Generalitat de Catalunya, es torna a citar uns diputats que poden conformar un Govern i se'ls torna a posar a la presó... Utilitzen el poder judicial per temes polítics.

Més enllà de la contundència de l'Estat, i independentment de si els presos polítics són innocents o no, què s'ha fet malament des de l'independentisme per arribar a aquest punt?

Jo no he estat mai en política, ni he fet mai anàlisi polític, però ara que estic més posada que mai, penso que una de les coses que ens ha perjudicat (i això és una opinió molt personal) és la pressa que hem tingut. Hem utilitzat malament el temps. Aviat portarem més temps a la presó que en un Govern que va fer tot un referèndum i un procés molt llarg. Ara, si t'hi fixes, un any i mig és molt poc i allà teníem molta pressa. Penso que no hem de tornar a caure en això, no hem de tenir gens de pressa, no ens hem de posar dates, però sí que hem de caminar molt fermament cap allà on vulgui Catalunya, que al final passarà sí o sí per un referèndum pactat.

En aquest sentit, Raül Romeva hagués fet alguna cosa de manera diferent?

La veritat és que un dels problemes de la presó és que no tens espai de debat i de reflexió amb la teva parella i jo aquest debat, aquesta conversa no l'he tingut amb el Raül, perquè no ens l'ha permès la presó. La presó et dona 8 minuts de trucada, 7 cops la setmana i entre que un dia truca als seus pares, un altre dia em truca a mi i un altre dia truca als nens... Hi parlo dos o tres cops a la setmana i durant 8 minuts. Jo utilitzo el temps amb el Raül per posar-lo molt al dia del nostre dia a dia: de què fan els nens, etc i molt poc polític. I en els vis a vis, amb els nens, és impossible parlar. Tothom qui mira enrere potser faria les coses una mica diferent, però jo no veig que estiguin penedits absolutament de res, al contrari. Potser això de la pressa, o del com, o no tenir més temps per consolidar una consulta amb una campanya també amb gent del 'No', etc. Però no crec que uns governants que van arribar fins a on van arribar, ara estiguin penedits de res.

"Ells tenien molt clar que no tenien res a amagar davant d'un jutge"

Com a dona de Raül Romeva, què sent quan escolta, per exemple, que l'etiqueten de colpista?

És absurd. Mires les imatges del Tejero i mires les imatges d'un Govern que entra a un Parlament, que intenta dialogar, que sempre ha estat a la taula en la qual des de l'altra banda mai s'hi ha assegut ningú... Al final la gent segueix avançant i l'1-O va ser un salt enorme que vam fer i seguirem. Bé, qui conegui una mica al Raül o a la resta... No cal ni respondre.

Alguns membres del Govern del qual formava part Raül Romeva, van decidir marxar a l'exili, mentre d'altres van optar per quedar-se, com és el cas de Romeva. Per què?

Ells (els que es van quedar) tenien molt clar que totes les seves accions s'havien de defensar, que no tenien res a amagar davant d'un jutge, al contrari. Part del procés és seguir endavant amb les conseqüències que sigui. Uns van preferir que el seu camí fos més des de l'exili, perquè l'exili et dona un micròfon, una finestra molt gran cap a l'exterior, on et pots explicar i pots fer feina; i altres van decidir seguir posant-se davant de l'Estat espanyol i seguir confrontant aquesta negació de l'Estat espanyol per resoldre el tema català, i això implicava anar a l'Audiència Nacional. Evidentment, anar a l'Audiència Nacional suposava un futur més incert, podien estar a casa o no, podien entrar a la presó o podien sortir... Però tenien clar que passava per aquí.

El fet que uns hagin marxat i els altres no hi siguin a la presó, ha generat mal estar?

Jo penso que són persones que mai van cap al retret. De fet el Raül sempre em diu: '0 retrets'. La feina que fan tant uns com els altres és majestuosa, és enorme. Sempre diem que la presó i l'exili és una moneda de doble cara: una no pot existir sense l'altre. Sense la presó no es podria demostrar que l'Estat espanyol mai ha estat a la cadira del davant i que s'està comportant de la manera menys democràtica que pot existir dins d'una democràcia, que és intentant escapçar a tota una ideologia. La presó demostra que l'exili era necessari per començar a explicar-ho a fora. No crec que hi hagi cap malestar. S'ha d'utilitzar les dues vies el màxim de bé possible per denunciar el que està passant.

Fa unes setmanes que hi ha hagut reunions entre el Govern català i el Govern espanyol, inclús Pablo Iglesias ha visitat la presó de Lledoners, per negociar sobre els Pressupostos de l'Estat. No és incoherent negociar amb el Govern d'un Estat que et té tancat?

La reunió de Pablo Iglesias no era per negociar els pressupostos, estava demanada d'abans pel Junqueras i el Raül, el que passa que va coincidir amb l'època del tema dels pressupostos i s'hi ha posat molta atenció mediàtica, i anava de tot menys d'aquest tema. Jo no hi era a la reunió, evidentment, però la meva sensació no era aquesta. No dialogar amb aquest Estat espanyol que ens fa tant de mal també seria un gran error. Si ens pensem que el camí el farem sense parlar amb ningú ens equivoquem molt perquè no hi ha ningú en la història que ho hagi fet això. Jo penso que el Junqueras i el Raül sempre han demostrat que s'asseuran amb qui sigui al davant i, evidentment amb el Pablo Iglesias, però també amb Inés Arrimadas, que l'altre dia la van convidar a anar-hi. Cada vegada que entra una persona allà dins és més estrany que no hi entrin les altres. En el moment en què algú entra en una presó a veure els nostres presos polítics es fa més evident qiue són presos polítics. Per tant, benvinguts tots els que obren la porta de la presó per anar-los a veure. Jo agraeixo a tothom qui hi va.

"Tothom té molt clar que no han de ser allà dins"

Durant les últimes setmanes, o mesos, hi ha hagut discrepàncies entre PDeCAT i ERC. Com ho viuen des de la presó?

Els dos partits independentistes més grans són molt diferents. Jo crec que el que sí que està clar és que hi ha unitat d'acció. Hi ha unitat per denunciar el que està passant, hi ha unitat per fer denunciï de tot el que passa i per seguir caminant en el camí del dret a decidir del poble de Catalunya. Després és evident que hi ha desacord en altres aspectes. Seríem molt il·lusos si ens penséssim que de cop i volta PDeCAT I ERC tenen el mateix programa polític. A més penso que és sa que es vagi per separat i després que es facin les unions necessàries.

El Tribunal d'Estrasburg ha dictaminat que Arnaldo Otegui no va tenir un judici just. Això els dona esperança en la causa dels presos polítics catalans?

Això és un raig més en l'àmbit internacional per demostrar que la justícia espanyola està sent molt partidista. En el cas dels bascos qualsevol cosa la poaven dins del terrorisme i aquesta sentència és molt favorable per seguir denunciant aquest sistema judicial que tenim a l'Estat espanyol.

Durant aquest any s'han fet diferents concentracions, inclús algun acte, davant de la presó de Lledoners. Fins a quin punt reconforta a Raül Romeva tot això?

Lledoners és una presó que té un turó molt a prop i des del turó es poden veure les finestres i en aquest turó sempre hi ha gent. No és només quan fan la concentració, vagis a l'hora que hi vagis hi ha un grup de gent, i des de la presó es veu i se sent, és molt impactant. Jo penso que no és que els reconforti a ells (presos polítics), és que està tothom encantat amb aquestes mobilitzacions. Tothom té molt clar que no han de ser allà dins. Fins i tot l'entorn de la presó canvia i la solidaritat dels altres presos és molt gran. Els reconforta molt veure la mobilització de la gent.

Quin és el missatge que li transmet Romeva perquè vostè pugui explicar fora?

N'ha anat dient diversos. N'hi ha un que era molt potent al principi, que ara entenc que la gent ja ha assumit més, que era el de: 'no ploreu, reivindique-nos'. Això és molt important. No hem d'estar afligits per la situació, sinó seguir lluitant i tirant endavant i aquest és un dels missatges que dona. L'altre que dona clarament és el de tenir sempre la mà estesa, estar sempre serens i tenir el cor obert, tenir una visió de futur, etc. Aquests són els conceptes que ell ens demana, mirem molt enllà, però serenament, ferms i convençuts del camí que estem fent. És el correcte i és el que ens donarà al final la llibertat perquè, com diu ell, això serà o serà.