El camí ja iniciat de Bellaterra cap a la independència municipal

Mentre a Valldoreix es parla del tema però no es fan passos clars cap a la creació d’un nou municipi, l’EMD de Bellaterra ja fa temps que ha iniciat aquest procés. De fet, al mes de setembre els veïns de Bellaterra van celebrar una consulta per decidir si se segregaven de Cerdanyola amb un resultat aclaparador: un 94% dels vots favorables a la independència amb una participació superior al 50%.

Malgrat tot, l’Ajuntament de Cerdanyola va aprovar en ple municipal no respectar la decisió dels bellaterrencs, per la qual cosa els veïns del poble tallaran amb urnes la carretera BV-1414 el pròxim 9 de novembre.

Aquest article forma part del reportatge Valldoreix independent: utopia o realitat?, publicat al DIARI de Sant Cugat:

Valldoreix, el poble que vol ser

L'autonomia de Valldoreix, una lluita centenària i constant

Seria viable Valldoreix com a municipi independent?

Valldoreix-Sant Cugat, una història d'amor i desamor

Una història de greuges

El president de l’EMD de Bellaterra assegura que el motiu pel qual volen esdevenir un municipi és la desconnexió que existeix amb Cerdanyola i el tracte negatiu que entenen que reben. “El 1974 Bellaterra ja va demanar un EMD i se li va dir que no. Com que tot va seguir igual de malament, el 1992 es va tornar a demanar, però tot va seguir igual”, recorda Andreu, qui afegeix que el “motiu principal és poder decidir” allò que els afecta des de Bellaterra.

“Els serveis municipals s’apliquen amb criteris de Cerdanyola, i no és lògic”. I és que el president és molt crític amb els polítics de Cerdanyola: “No són paraules, són fets. Qualsevol poble de 3.000 habitants té equipaments municipals. Aquí no s’ha fet res. Ni centre mèdic, ni biblioteca, ni equipaments esportius públics...”. Andreu va més enllà i assegura que “invertir a Bellaterra resta vots a Cerdanyola”.

“Cerdanyola no té un sentiment de pertinença amb Bellaterra, sinó de propietat”, remata.
Ramon Andreu és president amb el partit Gent per Bellaterra, que “neix per les contradiccions dels partits, que a Bellaterra prometen moltes coses i, després, des de Cerdanyola no feien res”. Posa l’exemple de partits com ERC o Convergència, que a Bellaterra defensaven el dret a decidir mentre que a Cerdanyola van votar en contra del resultat de la consulta.

Diferències amb Valldoreix

Malgrat que tant Valldoreix com Bellaterra comparteixen organització administrativa (EMD) i totes dues tenen una identitat i història pròpia, la situació actual no és comparable.

“A diferència de Valldoreix, que està connectada amb Sant Cugat, nosaltres no tenim cap relació amb Cerdanyola”, explica Andreu, que resumeix les diferències: “Bellaterra està malalta, Valldoreix, no. La malaltia és la desconnexió amb Cerdanyola i els símptomes són serveis dolents, mala relació econòmica... En canvi, la relació entre Valldoreix i Sant Cugat és sana, té una integració total”.
 

Relació econòmica

Bellaterra ha fet ja informes econòmics i la viabilitat com a municipi independent estaria garantida. “Tot el que recapta Bellaterra són 3,5 milions, i tots els serveis i costos suposarien una despesa de tres milions. Ens sobraria mig milió cada any per fer inversió”, assegura Ramon Andreu.

Ara mateix, segons els càlculs del president de Bellaterra, estarien aportant aquests 3,5 milions d’euros a Cerdanyola, mentre que aquest municipi només aporta 2 milions, sumant els serveis i les transferències.