El Jovent Republicà apunta al "discurs i rigor" per combatre l'extrema dreta

Amb motiu dels 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a Sant Cugat del Vallès, el Jovent Republicà ha reflexionat sobre "El feixisme d'ahir i el feixisme d'avui" al Casal de Torreblanca aquest dijous, 31 de gener. Ho ha fet amb una xerrada de la qual han participat Helena Castellà, experta en l'extrema dreta europea; Èric Gómez, regidor d'ERC-MES i el Jovent Republicà; i Aram Monfort, professor d'Història Contemporània de la UAB.

Gómez ha estat l'encarregat de repassar la tasca feta des de les JERC i ERC en pro d'eliminar el rastre franquista a la ciutat, com ara portant al ple municipal mocions per eliminar els noms de carrers franquistes, o retirant simbologia de la via pública que encara feia referència a aquest període històric.

Del "feixisme d'ahir" n'ha parlat Aram Monfort, fent un repàs a l'arribada del feixisme a Sant Cugat l'any 1939, la repressió a Catalunya durant aquells anys, i el paper que van jugar els camps de concentració franquista. Entre altres aspectes, ha destacat com "l'entrada de les tropes franquistes, tot i haver-hi oposició, va ser plàcida", detallant que l'objectiu final era arribar a Barcelona. Després de fer un repàs a la constitució del primer ajuntament franquista, ha detallat la importància que tenien en els ens municipals els excombatents i exreclusos de la Guerra Civil, com a característica que els definia com a afins al règim, i com era la Guàrdia Civil, amb els seus informes, els qui feien la tria, i com la implantació de la falange va modificar la manera de governar als diferents estaments, amb una política de repartir els beneficis del poder entre els afins, i castigar els detractors.

Un aspecte, ha detallat, en el qual van tenir un paper molt rellevant els camps de concentració, on provisionalment es tancaven els presoners de guerra a l'espera de rebre avals per sortir-ne o per passar a la presó per detractors, i com els que eren "dubtosos", passaven als batallons de treball per "purgar la seva desafecció al règim fent de mà d'obra gratuïta, sense haver estat condemnats". Un sistema, ha detallat, que "permetia identificar els bons i els mals espanyols", i que va suposar "la base de la repressió del règim".

Helena Castellà, per la seva banda, ha estat l'encarregada d'analitzar l'auge de l'extrema dreta a Europa en l'actualitat, apuntant que "mai ha deixat d'haver-hi extrema dreta, si bé ara hi ha nous partits, i altres que s'han rentat la cara". Algunes de les característiques que expliquen el seu auge, ha explicat, serien el fet que "han buscat desvincular-se de vells feixismes", així com "deixar enrere l'euroescepticisme per voler governar-la per canviar-la", sent "partits nativistes que aposten per l'homogeneïtzació cultural", i populistes alhora que "etnopopulistes, és a dir, que no parlen de racisme biològic, sinó que no volen barreja cultural per preservar-la". És precisament aquesta "amenaça cultural", la "por al que no es coneix" el que explicaria part de la seva conquesta de poder arreu d'Europa, així com "que els partits tradicionals hagin comprat el seu discurs, normalitzant-lo", ha dit, "i el paper dels mitjans de comunicació amb el seu discurs".

Amb tot, ha donat algunes claus per combatre aquesta extrema dreta. La més important, ha subratllat, "amb discursos i amb rigor", apuntant que "no tenen un programa format en molts aspectes més enllà de les coses cridaneres que proclamen", ha subratllat. "Per frenar l'extrema dreta cal construir un discurs alternatiu, clar, i acompanyat de polítiques socials. Un discurs amb rigor, no populista", ha concretat.