El Ple ratifica la neutralitat dels espais i treballadors públics de Sant Cugat

El Ple municipal de Sant Cugat del Vallès ha ratificat la neutralitat de les administracions, edificis i treballadors públics. Ho ha fet a partir d'una moció presentada pel PP en aquest Ple municipal del dilluns 21 de maig, on els populars recorden la sentència del 28 d'abril de 2016, en la que el Tribunal Suprem estableix que "tota aquella simbologia partidista o no oficial no pot ser utilitzada ni a edificis ni espais públics", segons explicitaven en el text. En el text, demanaven garantir la neutralitat dels treballadors i espais públics de Sant Cugat.

La proposta arribava després que els treballadors de l'Ajuntament de Sant Cugat s'hagin concentrat diverses vegades en contra dels empresonaments dels presos polítics i de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. El partit indicava que no es pot al·legar al principi democràtic per la falta de neutralitat d'administracions, edificis i funcionaris, ja que "el Suprem deixa clar que fora del marc legal no hi ha democràcia i que una decisió és democràtica quan en forma i fons s'ajusta a la llei aprovada segons els procediments legal i democràticament previstos".

No obstant això, la moció ha tirat endavant amb les esmenes de PDeCAT, que en comptes de demanar la neutralitat de les institucions públiques de Sant Cugat, les ha donat per suposades i ha demanat la seva ratificació, després de fer una esmena a la totalitat de la mesura. La moció esmenada en la seva totalitat s'ha trobat en contra els vots del PP, PSC i Ciutadans, que no obstant no han sigut suficients per tombar-la.

El regidor del PP a Sant Cugat, Álvaro Benejam, ha deixat clar que "aquesta moció va dirigida a tota l'activitat de l'administració publica, especialment local, i a totes les persones que estan treballant en aquestes administracions", i ha indicat als partits independentistes que "no són majoria, per molt que ho repeteixin. Són majoria al parlament, però en vots no són majoria". Alhora, ha demanat "que no s'incomodi a una persona que ve a una administració, que sí ha de ser neutral".

Per la seva part, la regidora d'Educació, Esther Salat, ha explicat l'esmena dient que "nosaltres hem fet una esmena a la totalitat perquè buscàvem una proposta per consensuar, ja que la moció suposava una falta de neutralitat dels treballadors municipals". Alhora, Salat ha defensat que "els empleats públics són titulars del dret fonamental d'expressió".

El regidor no-adscrit, Dimitri Defranc, ha indicat que "crec que els treballadors d'aquesta casa -referint-se a l'Ajuntament de Sant Cugat- sabran traslladar les seves reclamacions si se senten incòmodes en algun moment. Jo no he escoltat cap queixa de cap funcionari de Sant Cugat sobre aquesta qüestió". En la mateixa línia s'ha expressat Ramon Gutiérrez, regidor d'ICV-EUiA que ha defensat la llibertat d'expressió dels treballadors de l'Ajuntament, dient que "no estem per posar més restriccions, ja en tenim bastants".

Per la seva banda, Eric Gómez, ha argumentat que "aquesta moció falta a la veritat i menteix descaradament, ja que la sentència de la que parla es referia única i exclusivament als períodes electorals". Alhora, ha defensat la falta de neutralitat explicant que "nosaltres hem defensat que es pengi la bandera de l'arc de Sant Martí pel colectiu LGTBI, banderes feministes pel Dia de la Dona... Davant les injustícies no hem de ser neutrals".

Aldo Ciprian, de Ciutadans, ha denunciat l'embrutament derivat d'enllaçades reivindicatives dient que "no entrarem a valorar tampoc el poc "smart" que és que a Sant Cugat hi hagi llaços de plàstic volant per tots llocs", i ha sintetitzat la seva intervenció declarant que "crec que el respecte cap al que pensa diferent ha de ser el camí cap a la convivència real".

La perspectiva de la CUP-PC, defensada per Núria Gibert, s'ha basat en la pregunta retòrica: "vostès fan una defensa de la neutralitat a ultrança, i nosaltres no podem deixar de preguntar-nos què és la neutralitat. El color groc ja no és neutral? No poder posar-se'l és neutral?". De fet, la pregunta retòrica ha marcat la intervenció de Gibert, que s'ha preguntat també si "no serà que els recorda a vostès? No serà que els posa nerviosos que hi hagi gent que se solidaritzi amb una causa?". Finalment, ha sentenciat la seva intervenció afirmant que els ciutadans "no han de ser neutrals quan veuen que el seu projecte polític és perseguit o que els seus càrrecs electes són a la presó".