Els petits canvis són poderosos

Torre Negra i els arbres del carrer Sant Eduard han estat els protagonistes d'una part important del ple municipal. El primer ha estat un debat polític entre govern i oposició sobre l'inici d'una nova tramitació urbanística per preservar l'entorn del Pi d'en Xandri, el sector de Torre Negra. Ha estat un debat força previsible.

Per contra, el debat entre l'alcaldessa Mercè Conesa i la tinent d'alcalde Cristina Paraira amb dos veïns del carrer Sant Eduard ha despertat l'interès de polítics i del públic assistent. Ha posat a prova l'empàtia dels nostres polítics que, en principi, no apuntava a cap final feliç. Però els veïns confien que encara no estigui tot dit i que hi hagi un petit marge per reconduir la situació. No oblidem el que deia el Capità Enciam: Els petits canvis són poderosos!

Per aquest dimarts l'Ajuntament tenia programat serrar 111 arbres del carrer Sant Eduard amb l'objectiu de millorar la mobilitat, com va començar a fer al carrer Mariné dies enrere. El novembre passat el consistori va convocar els veïns del carrer Sant Eduard a una reunió informativa per comunicar-los el pla previst, però... una de tres, o no van convocar a tots els veïns afectats o no tots van rebre la comunicació de la reunió o malgrat estar informats d'una reunió sobre un tema del seu interès, no hi varen assistir.

Al ple d'aquest dilluns han vingut una representació dels que no sabien res. En veure amb sorpresa la maquinària a punt al carrer i preguntar als operaris municipals què estaven fent, han decidit suplicar als polítics que aturin aquest projecte. Són conscients i entenen que cal millorar la mobilitat del barri, que les voreres són molt estretes i que els arbres i els pals de les línies de serveis dificulten el pas de vianants, de cadires de rodes, de cotxets de nadons, etc, però no volen renunciar a perdre els arbres que, segons els veïns, donen tanta vida i color al barri.

El tó de les súpliques veïnals han estat tan correctes i argumentades amb tal romanticisme que han aconseguit despertar la sensibilitat de part de l'equip de govern municipal, i la tinent d'alcalde Cristina Paraira ha assegurat que aquest dimarts no es tocarà ni un arbre, ajornant l'inici de les obres 24 hores per poder reunir-se amb els veïns que han acudit al ple municipal. Paraira ha assegurat que li consta que molts veïns de la zona sí que estan a favor de tenir unes voreres més amples a costa de perdre els arbres.

Aquest recés de 24 hores ha de servir perquè l'equip de govern repensi un pla que ja tenia coll avall i que aquest dimarts tenia previst executar. Potser en aquestes 24 hores es pot trobar una solució de consens que agradi a totes les parts. Una empresa difícil aquesta, acontentar a tothom és impossible. I per tant, caldrà prendre una decisió que beneficiï a la majoria. Però el problema és que en aquesta ciutat tendeixen a guanyar aquells que fan més soroll, aquells que més es queixen. I consti que dic: tendeixen. Perquè no sempre guanyen.

Perquè... i no es podria trobar una solució intermitja? Cal eliminar els 111 arbres? I si només s'eliminen la meitat? I si es fa la vorera d'un costat del carrer més estreta i sense arbres, i la vorera de l'altra costat més ampla i amb alguns arbres? Els petits canvis són poderosos.

No oblidem que Sant Cugat, entre altres coses, destaca per ser una de les ciutats de Catalunya amb més arbres urbans per habitant. Ara ho començarem a deixar de ser? Deixarem que l'asfalt ens guanyi la partida? Està molt bé que es prioritzin les persones i la seva mobilitat, però no deixem de ser una ciutat verda o, com a mínim, busquem un color entre el verd dels arbres i el gris de l'asfalt. Segur que els tècnics de l'Ajuntament són capaços de trobar-lo. Si van solventar la complexe tasca de salvar la vida del Pi d'en Xandri fa vint anys, segur que ara trobaran una alternativa tècnica i viable de consens. De més verdes en maduren.