Ginjaume: “Madrid té por que els cònsols donem informació diferent sobre el procés”

Albert Ginjaume (Barcelona, 1962) és el tercer cònsol honorari a Barcelona que l’Estat espanyol decideix fulminar acollint-se als tractats internacionals que permeten que un Estat obligui un altre país a cessar el seu representat sense justificació ni explicacions. Ha representant Finlàndia durant nou anys sense cap incident diplomàtic, fins que fa una setmana va rebre la visita personal de l’ambaixadora de Finlàndia, que resideix a Madrid, per notificar-li el seu cessament com a cònsol honorari d’aquest país de la UE. Denuncia una “cacera de bruixes” per part de Madrid, i remarca que mai no ha incomplert el protocol i que s’ha mantingut políticament neutral en totes les seves actuacions com a representant de Finlàndia a Catalunya, una funció que no té cap retribució i que Ginjaume compaginava amb la de secretari general del Cos Consular a Barcelona. Rep El Món a l’oficina del cònsol honorari de Finlàndia, un despatx que haurà d’abandonar en els propers dies. S’endurà, entre altres coses, la Comanda de l'Ordre del Lleó de Finlàndia, que és la més alta condecoració que el govern finlandès concedeix a una persona estrangera per haver contribuït de manera rellevant a la promoció i el desenvolupament del país. 

Senyor Ginjaume, ha rebut cap explicació sobre el seu cessament com a cònsol honorari de Finlàndia a Barcelona, després de nou anys d’exercir aquesta funció de manera desinteressada?

Sobre les raons per les quals el ministeri d’Exteriors espanyol ha sol·licitat a Finlàndia el meu cessament no en tinc cap constància ni escrita ni verbal. Només he parlat amb l’ambaixadora de Finlàndia, Maija Lähteenmäki, que la setmana passada em va venir a veure personalment per dir-me que ho sentia molt, que no li sortien les paraules, però que havia rebut un comunicat del ministeri d’Afers Exteriors espanyol sol·licitant el meu cessament immediat. Jo vaig quedar molt sorprès i li vaig preguntar quina era la raó, i em va respondre que vaig organitzar un dinar dels cònsols acreditats a Barcelona amb la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa. De fet, aquest dinar l’organitza el Cos Consular a Barcelona, que té un centenar de membres i del qual jo n’era fins ara secretari general. Cada mes fem un dinar i convidem una personalitat. En el cas de la presidenta de la Diputació, era interessant explicar quina funció fa la Diputació, perquè una part del seu pressupost es destina a cooperació internacional, i havíem detectat interès per part d’alguns països, sobretot de l’Amèrica llatina i de l’Àfrica, interessats en aquests projectes.

El problema, pel que sembla, no és la Diputació de Barcelona, sinó que Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès...

Bé, després de preguntar novament a l’ambaixadora, em va comentar que li havien dit que “aquesta senyora és alcaldessa d’un poble independentista”. I jo li vaig respondre que venia al dinar com a presidenta de la Diputació, que per cert, és la cinquena autoritat de Catalunya.

És a dir, que els cònsols de Barcelona només es poden trobar amb polítics unionistes?

Això sembla...

Vostè és el tercer cònsol honorari cessat en poc temps per ordre directa de Madrid. L'octubre del 2016 va ser el cònsol de Letònia, Xavier Vinyals, al gener, el cònsol de les Filipines, Jordi Puig, per haver participat en la vaga del 3 d'octubre per la violència policial en el referèndum de l'1-O.

És una cacera de bruixes. És una purga de gent que pot tenir alguna influència política que pugui arribar a altres cònsols i es difongui internacionalment un missatge diferent a l’oficial que emet l’Estat.

Però vostè no té xarxes socials públiques i no ha fet mai cap declaració a favor de la independència ni d’un referèndum, ni tampoc ha denunciat l’existència de presos polítics. Quina por els fa?

Mai no m’he manifestat políticament com a cònsol ni com a secretari general del Cos Consular. De fet, les meves conviccions polítiques són privades i la resta de cònsols no n’han de fer absolutament res.

I per què el cessen, si creu no representa cap perill?

M’agradaria saber-ho! He demanat a l’ambaixadora de Finlàndia si podria parlar amb el ministeri d’Exteriors espanyol, però Madrid no vol parlar amb cònsols, només amb l’ambaixadora, que ha de fer d’intermediària. Jo voldria saber què m’atribueixen per pensar que tinc un perfil independentista. Com a ciutadà català que pago els impostos a Catalunya, tinc una convicció política, però és privada i no l’he feta mai pública.

Els cònsols honoraris no poden expressar opinions polítiques quan no estan fent de cònsols sinó de ciutadans? Per exemple, no poden anar a una manifestació, votar en un referèndum o fer una piulada?

No és incompatible, jo sóc un ciutadà! La posició del cònsol honorari és que quan representem un país en actes oficials som neutrals, però quan ens traiem el barret de cònsol som ciutadans, i com a ciutadà puc manifestar el que vulgui. Però no ha estat el meu cas.

Considera que hi ha una pressió diplomàtica anormal per part d’Espanya arran del procés? Li consta que altres cònsols estiguin vigilats?

Jo no he de jutjar l’administració espanyola, però està clar que pren decisions sense confrontar-les amb ningú. És dit i fet i no entra en raó. Crec que Madrid té por que el conflicte català arribi distorsionat, segons l’Estat, als països estrangers acreditats a Barcelona. És a dir, tenen por que els cònsols donem informació diferent a l’oficial que surt de Madrid sobre el procés català, i davant d’aquest risc, fan cessar el cònsol en qüestió. No crec que jo sigui el darrer cònsol cessat. M’agradaria saber què han vist en mi per considerar que sóc perillós per a ells.

Madrid té por que cònsols com vostè donin informació contrària al relat espanyol contra el procés fronteres enllà?

Madrid vol controlar que la informació que arriba al món sobre Catalunya sigui només la seva i no cap altra. I davant del temor que arribin informacions que no els interessen, cessen el cònsol de torn sobre el qual tenen sospites que pot simpatitzar amb el món independentista, siguin reals o inventades.

Altres cònsols amb els quals vostè es relaciona se senten vigilats?

Jo mai m’havia sentit observat. He lamentat la destitució d’altres cònsols i he considerat els motius que han donat poc sòlids. Però en el meu cas, ni tan sols hi ha motiu públic. La decisió m’ha sobtat molt, perquè parlant-ne amb l’ambaixadora, no hem trobat cap motiu. Ni tan sols tinc Facebook ni Twitter!

En nou anys que fa que exerceix el càrrec, ningú no l’havia alertat de res?

Fa un any, l’anterior ambaixador em va recomanar que no em posicionés ni en un sentit ni en un altre respecte al procés. Però ho vaig trobar sobrer perquè jo ja sé quin és el paper d’un cònsol. Però ara penso que potser el ministeri espanyol ja havia fet alguna pressió.

Tot i que el govern finlandès estigui content amb vostè, no el pot mantenir en el càrrec, el cessament és automàtic. Com s’explica això en ple segle XXI?

Perquè ho marquen els convenis internacionals. La Convenció de Viena, de 1963, diu que un país pot rebutjar un diplomàtic d’un altre país només notificant-ho, sense justificar. I tant Espanya com Finlàndia van signar aquest conveni. Ara bé, som a l’any 2018 i les decisions s’han de justificar. Per això he demanat a la meva ambaixadora que demani una justificació.

Però el govern de Finlàndia té dret a queixar-se...

Sí, pot fer una queixa, però no pot aturar la decisió que ha pres Madrid.

Un diputat del parlament de Finlàndia ha demanat explicacions pel cessament. Serveix de res?

Com a país, els ciutadans finlandesos s’han de sentir ofesos que sense motiu, sigui refusat el seu cònsol. És una ofensa, i per això el diputat demana explicacions. Però a partir d’aquí, no hi ha marxa enrere. Pel que fa a mi, tinc el suport de tots els cònsols de Barcelona, m’han trucat o m’han enviat correus dient que és una injustícia i que no és la manera d’actuar per part d’Espanya. La vida continua, els he dit que facin bé la feina i que no els passi com a mi. Pel fet de ser Finlàndia, està tenint un ressò molt gran, perquè és membre de la UE, i això al final fa més mal que bé a Espanya.

Espera disculpes del govern de Finlàndia?

El govern de Finlàndia no es disculparà i no ho ha de fer, perquè ha d’acatar. Només que demani explicacions ja estaré satisfet.

Ha parlat amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo?

Fa quinze dies que ho intento. Em consta que vol buscar un moment, però està ocupat. M’ha dit que té interès a parlar amb mi. He pogut parlar amb el subdelegat del govern espanyol, i m’ha dit que està sorprès per la notícia i que no té cap informació negativa sobre la meva actuació. Jo voldria una carta en què quedi constància escrita d’això que em diu per poder-ho adreçar a l’ambaixada i al govern finlandès. Ara, la decisió està presa i no hi ha retorn.

Quina relació té vostè amb Finlàndia, per arribar a ser-ne cònsol honorari?

Amb la meva família tenim una empresa de cartró i paper que importa molt material de Finlàndia, i aquest vincle comercial ja es va establir amb l’empresa del meu pare. D’aquí que m’oferissin ser el seu representant.