3 mesos i mig després de la mort de la històrica dirigent socialista Maria Dolors Renau, l'Associació Veïnal Centre Estació ha decidit realitzar-li un acte d'homenatge a la santcugatenca, que era veïna del barri: "La Dolors va ser una persona molt i molt important per a l'associació de veïns. L'última etapa de la seva vida la va dedicar a l'associació, amb temes culturals", ha explicat el president de l'associació veïnal, Vicenç Sanfrancisco, que ha afegit que, "sobretot sentia que vivia al barri" i que "estava molt i molt integrada".
Un acte d'homenatge que s'ha celebrat el divendres, 13 de desembre, a l'Ateneu Santcugatenc, amb una 50a de persones, entre les quals hi havia familiars i amics de Renau, que han coincidit en definir-la com a "una persona que representava el compromís per la vida".
Acte d'homenatge a Dolors Renau. FOTO: Anna Bassa
Cal destacar que durant l'acte d'homenatge s'ha recitat poemes escrits per la mateixa Renau, que han donat el toc emotiu a l'acte.
Renau, que va morir el 29 d'agost als 82 anys, estava vinculada al Partit Socialista i havia estat presidenta de la Internacional Socialista de Dones, a més d'haver estat diputada al Congrés dels Diputats espanyol: "Com a Ajuntament, el que podem fer és fer un reconeixement a Renau. Creiem que la ciutat encara tenia un deute amb aquest personatge, que va fer militància de ciutat, més enllà del partit en el qual militava", ha dit el tinent d'alcaldia socialista, Pere Soler.
El tinent d'alcaldia, Pere Soler, en l'acte d'homenatge a Maria Dolors Renau. FOTO: Anna Bassa
Qui era Renau
Maria Dolors Renau i Manén era psicòloga, pedagoga, política, escriptora i activista social. Nascuda a Barcelona el 1936, vivia al barri del Centre-Estació de Sant Cugat. De fet, havia estat molt implicada en l'Associació de Veïns del Centre Estació. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi, reconeixement que li feia especial il·lusió a Renau i la seva família.
El 2018 s´havien complert 40 anys de l'inici de la lluita feminista per part de Maria Dolors Renau. 40 anys que també la vinculen al PSC, partit el qual li ha permès portar aquesta lluita al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu. Una trajectòria política i literària basada en un eix comú: el feminisme. Va ser pionera com a diputada en el Congrés dels Diputats l'any 1982 fins el 1986 i va repetir la legislatura 1989-1993, i va accedir al Parlament Europeu (1986-1987).
El feminisme va centrar bona part de la seva carrera política
Activista feminista va ser Presidenta de la Internacional Socialista (1999-2003). Una de les cites més conegudes durant aquest període és durant un discurs l'any 1999, on va reclamar "feminitzar la política, els partits, perquè puguin complir la seva funció social i posar en marxa projectes de majories".
Fundadora també de l’escola d’educadores socials “Flor de Maig”, Directora General de “Protección Jurídica del menor del Ministerio de Justícia” i comissionada de Presidència per a les xarxes internacionals de “Igualdad y Ciudadanía”, entre altres càrrecs. Col·laborava amb la Fundació Rafael Campalans i el Grup Laboratori de Sant Cugat.
Era autora de diferents obres literàries tant des de la seva vessant feminista com analítica i reflexiva, les més conegudes són Maternidad, infancia, feminismo (1990), Abráceme un rato, por favor (1997), Feminismo y progreso global (1999) i La voz pública de las mujeres, Contra la “naturalidad” de la violencia, feminizar la política (2009).
L'any 2018 fou un any de reconeixements per a Renau. Va rebre, per exemple, el Premi Carme Chacón a Sant Vicenç dels Horts i publicà la seva última obra amb el títol Ellas y ellos: cuentos de família, un conjunt de relats de les seves vivències com a dona, un resum de la seva lluita feminista durant els darrers 40 anys.
Ha estat també articulista en diferents mitjans d’abast nacional i local, escrivia mensualment al diari El Punt-Avui i col·laboradora en el Cugatenc i Cugat.cat. També havia participat en l'última Taula d'Escriptors del TOT Sant Cugat.