Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Una cinquantena de ciutadans van assistir dissabte 19 d'octubre a la presentació pública de la Plataforma Aigua Pública de Sant Cugat, una iniciativa per reclamar la remunicipalització del servei de l'aigua a la ciutat. El Casal de Torreblanca va acollir l'acte, que va servir per dibuixar el recorregut que el govern santcugatenc ha de seguir per tal de recuperar la gestió del servei.
Actualment, la gestió del servei de l'aigua a Sant Cugat està en mans de Sorea, amb un contracte iniciat el 1974 i que finalitzarà el 2021, després d'una pròrroga. Ja al mandat passat, el Ple Municipal es va comprometre a estudiar l'impacte que tindria la remunicipalització del servei i que fos l'Ajuntament qui el gestionés. El nou govern de la ciutat, amb ERC-MES, PSC i CUP, s'ho ha fixat com un objectiu.
Lourdes Llorente, tinenta d’alcaldia de Bon Govern, Transparència i Participació, va assistir a la trobada i va mostrar el compromís del govern en aquesta qüestió. El pròxim pas serà la incorporació de Sant Cugat a la xarxa de municipis per l'aigua pública i la creació d'un grup motor dins de l'Ajuntament per iniciar l'estudi per valorar si la internalització del servei és el millor model i com s'ha de fer. Tot plegat es fa a contrarellotge i Llorente va reconèixer que el temps és just, tenint en compte la dificultat del procés.
"Recuperar el control democràtic d'un servei bàsic"
Per la tinenta d'alcaldia és important "recuperar el control democràtic d'un servei bàsic" per tenir un "control democràtic" de la gestió que eviti situacions com les viscudes aquest estiu, quan, en el cas del subministrament elèctric, Endesa va anunciar la voluntat de tallar els subministraments a famílies amb deutes pendents i reclamés el seu pagament als ajuntaments. "És una amenaça i un xantatge inacceptable", ha assegurat Llorente.
Així mateix, Lourdes Llorente va emplaçar la ciutadania a "seguir apretant" al govern perquè avanci en la remunicipalització, ja que va assegurar que potser "no és una prioritat" per tots els integrants de l'executiu: "S'ha de posar a l'agenda de prioritats. Han passat cinc mesos i encara demanem personal per iniciar treballs".
El preu de l'aigua serà més barat?
Una de les preguntes que gira al voltant de la municipalització de l'aigua és quin impacte tindrà pels ciutadans i si la factura baixarà. "El que no es pot dir és que suposarà un estalvi a la factura, perquè possiblement no serà així", va reconèixer Roser Casamitjana, exregidora d'ICV a Sant Cugat, un dels partits que va posar sobre la taula la necessitat de recuperar la gestió.
Així, per Casamitjana la finalitat és tenir "un control directe" d'aquest servei essencial, garantir un "servei de qualitat", assegurar que no hi ha talls de subministrament o poder aplicar una tarifació social en les factures.
El cas de Terrassa
Marc Cadevall, director de l’àrea de Territori i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa, va explicar el camí de la capital vallesana per il·lustrar el que s'espera a Sant Cugat. Un camí que va qualificar de molt complicat i dur, també per la pressió, administrativa i judicial, de les empreses que fins ara controlaven la gestió de l'aigua.
"Sembla responsable que abans de prendre una decisió que pot hipotecar el futur per molts anys, s'estudiï. Toca rumiar be quina és la millor opció", va explicar Cadevall, en relació a estudiar en profunditat quina és la millor gestió pel servei de l'aigua abans que acabi el contracte actual amb Sorea.
A més, va posar sobre la taula els incovenients que té cada model de la gestió de l'aigua. Per exemple, en una concessió considera que hi ha "manca de transparència, de participació i es perd el control" del servei. Com a punts positius, assenyala la capacitat de les empreses per fer inversions més grans i una gestió més àgil.
En el cas d'una gestió directe dels ajuntaments, ressalta que es poden incloure "objectius socials i ambientals, preus més competitius, més transparència i reinversió del benefici". Tot i això, les dificultats del sector públic en contractació de personal o de serveis pot ser una de les debilitats.
"L'aigua és un dret humà, no una mercaderia"
Els diferents participants en la trobada van posar de manifest la necessitat de "recuperar el control" sobre un servei de primera necessitat com l'aigua. "L’aigua és un dret humà, un servei bàsic i públic, no una mercaderia. La seva gestió no pot estar sotmesa a les lleis de mercat, interessos privats o mans privades amb ànim de lucre", destaca el manifest de la Plataforma Aigua Pública de Sant Cugat.
La iniciativa pretén "crear un espai de mobilització a Sant Cugat per tal de generar un debat clar sobre la gestió de l’aigua que volem a la ciutat". "Només veiem factible que la gestió de l’aigua a Sant Cugat sigui pública, transparent i eficient al 100% per tal d’assegurar, tant la no mercantilització dels serveis d’aigua, com la participació i el control socials per part de la ciutadania".
"No pot ser que hi hagi multinacionals que facin negocis amb els serveis bàsics"
En aquest sentit, Quim Pérez, d'Aigua és Vida, va reclamar que "no es faci negoci amb els serveis essencials" i es va posar a disposició de l'Ajuntament de Sant Cugat per tal de donar suport en el procés. "No pot ser que hi hagi multinacionals que facin negocis amb els serveis bàsics", va emfatitzar.
Així mateix, va assegurar que un municipi com Sant Cugat, amb 90.000 habitants, té capacitat suficient per gestionar internament el servei de l'aigua.
