Jordi Puigneró és un dels dos santcugatencs, juntament amb Damià Calvet, que forma part del nou govern de la Generalitat. És conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Puigneró es va introduir a la política a través de la Joventut Nacionalista de Catalunya, va arribar a presidir la secció local de Convergència i va ser regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat entre 2005 i 2015. En la seva última etapa va ser Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Govern de Catalunya. Puigneró és enginyer i té un màster en Sistemes d'Informació per la Universitat de Surrey (Anglaterra).
El TOT entrevista Jordi Puigneró, que està sent investigat per la justícia per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, sobre la situació política catalana i el futur digital del país.
Com són els seus inicis en el món de la política?
Al 1999, em vaig fer feratari d'una campanya en favor de les seleccions catalanes: vaig ser responsable de la recollida de signatures per tot el país i vaig ser el que més en va recollir. Jo era l'únic feratari de Sant Cugat i la llavors regidora de Convergència, Marta Subirà, em va proposar implicar-me en el partit. Jo treballava al Deutsche Bank i no era militant de cap partit. Vam fer un cafè al Bar Catalunya i, com que tenia 25 anys, em va proposar que em fes de la Joventuts Nacionalistes de Catalunya. Així vaig començar.
Com li ofereixen la conselleria?
Després de l'aplicació del 155, em vaig trobar a Bèlgica amb el president Puigdemont. Li vaig proposar la idea d'avançar cap a una república digital, en la línia que ja està fent Estònia. He visitat el país diversese vegades i m'han explicat que Estònia ha patit sis invasions russes i que una sisena és qüestió de temps. La seva idea és tenir totes les estructures de país en un núvol i que els permeti continuar operant el país, estigui on estigui el govern i encara que no tinguin el control físic del territori. Vaig plantejar aquesta idea,vist que el govern de l'estat havia pres el control del territori de Catalunya. El president va comprar la idea i ho vam treballar en la campanya electoral. Un cop passen les eleccions, el president Torra i Puigdemont parlen de la necessitat de crear una conselleria de Polítiques Digitals i finalment m'ho van comunicar.
S'ho va pensar molt?
Quan et fan una propostas d'aquestes característiques, evidentment només pots dir sí o sí. És el meu camp, una de les meves passions; no m'han ofert ser conseller d'agricultura.
Com li ha canviat la seva vida des que és conseller?
És un canvi molt important. Des del punt de vista professional, ha sigut el canvi més significatiu. Em va fer molta il·lusió poder ser regidor de Sant Cugat, el municipi on vaig néixer. Però poder estar en aquests moments al govern del teu país, impulsant polítiques del que tu has estudiat, a més intentant impulsar el país cap a un nou estat, encara que no sigui amb un calendari immediat; és una gran il·lusió. En aquests moments tampoc està absent de cert risc. En la meva primera sortida al territori, a Barberà de la Conca, vaig signar el llibre d'honor i vaig xafardejar les dues últimes pàgines. Els dos anteriors a signar eren Josep Rull, a la presó, i Meritxell Serret, a l'exili. Aquí prens la consciència del que significa aquest carrec. I ja no parlem del president de la Generalitat: dels últims deu, tots menys Montilla i Maragall, han estat a la presó, a l'exili o perseguits per la justícia. L'estat espanyol té un problema amb Catalunya. Començo a pensar que Espanya ha renunciat a ser l'estat dels catalans, almenys democràticament parlant. El que més m'ha canviat és que en els quinze dies que porto, pràcticament no he vist a la meva família, és la contrapartida. Ets conseller les 24 hores al dia dels 365 dies de l'any.
"Qui no hauria d'estar tranquil és l'estat espanyol"
Vostè està sent investigat per la justícia per l'1 d'Octubre i els anteriors consellers són a la presó. No li genera certa por?
Temor cap, perquè penso que no estem fent res malament. Treballem legítimament per una idea i assolir un objectiu polític de forma pacífica i democràtica. Qui no hauria d'estar tranquil és l'estat espanyol, amb les seves decisions de posar gent a la presó i enviar gent a l'exili. Si veiem què està passant a nivell europeu, des de la perspectiva que els que aquí estan empresonats allà estan lliures, Espanya hauria de fer una profunda reflexió de quin estat volen. No dic que estiguem en una dictadura, però algunes de les pràctiques dels últimes mesos tenen tics dictatorials i són propis de països que no haurien d'estar a la Unió Europea.
És optimista amb el canvi del govern a l'estat espanyol i l'arribada del PSOE?
Al PSOE li demano fets i no paraules, com l'eslògan del president Montilla. De moment, és innegable que hi ha un canvi de tarannà. Però hi ha una primera cosa a corregir immediatament: no pot haver presos polítics ni exiliats i s'ha de deixar de perseguir als catalans.
L'única manera que Catalunya sigui un estat independent és digitalment?
Nosaltres sempre hem buscat una via del pacte per aconseguir un estat. Vist que l'estat no ha volgut pactar cap tipus de solució i nosaltres hem descartat la via violenta, que l'estat sí que ha utiltizat per defensar l'status quo, hem d'obrir noves vies. I la via digital és una via interessant a explorar per esdevenir a curt termini un estat al núvol.
Què és un estat al núvol?
Les formes de governança canviaran i cada vegada seran més digitals. Volem fer el que ja es va fer a Catalunya a finals de segle XIX i principis de segle XX. Catalunya no tenia estat, però a través de la societat civil es va dotar d'infraestructures com un sistema de caixes, de mútues, institucions com el Palau de la Música, ateneus, el Barça... Ara hem de fer el mateix en l'àmbit digital.
I quins són els ateneus del segle XXI?
Això és el que hem de començar a dissenyar. Un exemple pot ser la criptomodena, Estònia ha creat un projecte de criptomoneda al marge de l'euro. Nosaltres hem de fer el modernisme digital, els que comencem a pensar com serà el segle XXI. Això és el que va passar l'1 d'octubre, que va ser un èxit col·lectiu i digital. Gràcies a una col·laboració público-privada i utilitzant les tecnologies digitals, es va poder fer. Al segle passat, l'1 d'octubre no s'hauria pogut celebrar. L'estat, que encara juga en el terreny físic i amb el patrimoni de la força, va intentar utilitzar tècniques del segle passat per aturar un referèndum del segle XXI.
No va aturar el referèndum, però sí la independència.
Sí, com deia abans, o tens el patrimoni de la força o tens la via del pacte.I els independentistes sempre hem descartat la violència. La via del pacte és la que mai ha volgut explorar el govern espanyol. Mentre el diàleg no es pugui obrir, que és el que el president Torra intenta ara, podem avançar en la via digital i tenim moltes possibilitats per construir un país del segle XXI.
"L'1 d'octubre va ser un gran èxit col·lectiu de país"
Ara és el moment del pacte llavors?
La via unilateral no és la millor via, nosaltres sempre hem apostat pel pacte i el diàleg. Hem viscut una etapa on hi havia un govern espanyol que no volia ni asseure's a la taula. Qui ens va portar a la unilateralitat va ser l'actitud del govern del PP. El president Puigdemont va estar fins l'últim dia disposat a parlar amb Mariano Rajoy. Ara estem en una etapa diferent i almenys sembla que hi haurà diàleg i ja veurem si hi haurà pacte. Hem d'explorar aquesta via. Si no acaba en fets, haurem de replantejar si s'ha d'actuar d'una altra manera. Nosaltres no renunciem en cap dels objectius que ens haviem proposat, però en un pacte tothom haurà de cedir. Estem en un escenari que no és unilateral, però volem que sigui bilateral tot i que de moment no té calendari.
Com recorda l'1 d'Octubre?
Tinc sentiments ambivalents. Van ser unes setmanes molt dures per una banda i també de molta il·lusió. Dures perquè van haver moltes detencions, companys detinguts, un dia per la ràdio va sortir que m'havien detingut i no era cert... Van ser setmanes molt intenses i encara estic en una situació judicial compromesa. L'1 d'octubre va ser un gran èxit col·lectiu del país, tothom va aportar-hi el seu gra de sorra.
A la consulta del 9 de novembre es va parlar molt de ciberatacs contra Catalunya. Com ha evolucionat aquesta situació?
L'atac del 9 de novembre de 2014 va ser molt fort i vam aprendre molt: Ens vam adonar que a través de la xarxa et poden parar el país. Durant sis hores, van deixar de funcionar la recepta electrònica a les farmàcies, el servei d'urgències mèdiques, centraletes de mossos d'esquadra... De cara a l'1 d'octubre estàvem molt més preparats. El 9N va ser un atac molt focalitzat a la Generalitat i molt ben preparat; però per l'1 d'octubre, com que l'estat no s'ho esperava, no va saber reaccionar.
Llavors l'estat espanyol estava darrere dels ciberatacs?
No he dit això. En el cas del 9N vam fer les investigacions i inicialment semblava un atac que venia d'Estats Units, Xina, Rússia... perquè les IP prrovienen d'allà. Però després vam descobrir que s'havien falsificat per enganyar-nos. Ens vam adonar que els atacs venien de prop. De qui? No ho podem dir. Qui podia tenir interès que un diumenge de novembre, quan se celebrava una consulta, els sistemes d'informació de Catalunya no funcionessin? Tothom és prou intel·ligent per saber qui podia tenir intenció en fer-ho. Però no puc afirmar qui va ser ni en tinc proves.
En els últims mesos s'ha parlat molt de privadesa a la xarxa, vulneració de drets, Facebook... Com ho veu?
Hem de protegir els drets digitals dels ciutadans, però no hem de prohibir-ho tot. Les tecnolgoies digitals han vingut per quedar-se i ara encara estem en un periode de transició, som tots nouvinguts. El debat no ha de ser tecnologia sí o no, el debat és utilitzar bé la tecnologia i garantir els drets. És com el debat dels mòbils a les escoles. Jo soc absolutament partidari que es portin mòbils, tauletes i que els nano aprenguin amb aquests dispositius i educar-los com utilitzar-los.
Hi ha guerres digitals entre els estats?
Evidentment que hi ha guerra cibernètica entre els estats. Algú deia que si la beligerància a les xarxes entre estats, es traslladés al món físic, estaríem en la quarta guerra mundial.