Cortés (EMD) : "Hem de treballar avui pel Valldoreix de demà"

Juanjo Cortés és el president de l’EMD de Valldoreix des del juny del 2023, després d’haver guanyat les eleccions amb 1.303 vots. Cortés es va presentar per l’agrupació d’electors Valldoreix Plural, que té el suport de l’Associació de Veïns i Veïnes Progressistes de Valldoreix, Gent per Valldoreix, ERC, PSC, En Comú Podem i la CUP. Actualment, governa amb minoria amb un vocal d’ERC, un del PSC i un de la CUP.

Què ha marcat aquest primer any de mandat?

Ha estat un any de consolidació. Hi ha un projecte que és el que va guanyar, un programa electoral, i per poder implementar-ho havíem de fer una diagnosi de tots els projectes que estaven en marxa (repensar alguns projectes que teníem i afrontar i donar continuïtat a altres), i començar a treballar amb mirada llarga, no només amb la immediatesa del dia a dia, que és important, sinó també pensar en el Valldoreix del futur, que va molt més enllà d’aquest mandat i que requereix grans pactes. 

Quin és aquest Valldoreix del futur i quins projectes s’han de repensar?

El Valldoreix del futur passa per diversos eixos. N’hi ha un de principal que és el de la centralitat, que se’n parla des de l’any 2009. Hem posat en el debat ciutadà les necessitats de Valldoreix, no pensant en els 9.000 habitants d’ara, sinó també en el topall d’habitants que pot tenir. Per tant, hem de pensar quines infraestructures tenim i quines són les que ens manquen. Tenim un greu dèficit d’equipaments culturals i esportius. Els culturals han quedat obsolets; i malauradament no tenim ni pavellons propis ni un camp de futbol. I això enllaça amb el segon punt, hem de donar resposta a la identitat de Valldoreix. Als infants, els hem d’oferir la possibilitat de fer esport, federat, si volen, a Valldoreix. Que els joves es puguin trobar, que tinguin activitats de manera conjunta a través d’equips federatius, és una manera de cohesionar la societat i construir el Valldoreix del futur. Amb el jovent també hem de pensar en el seu futur, no ens poden permetre el luxe d’expulsar gent que se sent de Valldoreix i que vol desenvolupar la seva vida aquí. Per tant, s’ha de treballar perquè hi hagi habitatge públic. Són dos eixos que s’han de treballar ja: oferir activitats per al jovent i oferir que puguin continuar la seva vida a Valldoreix.

"Tenim un greu dèficit d’equipaments culturals i esportius. Els culturals han quedat obsolets; i malauradament no tenim ni pavellons propis ni un camp de futbol"

Ha posat èmfasi en els equipaments esportius. Aquesta seria la prioritat en equipaments?

Tanta prioritat són els esportius com els socioculturals. La nau es va crear el 2004 amb provisionalitat, i encara tenim una nau, on encara es fan el gruix de les activitats culturals. Hem de dotar Valldoreix dels equipaments culturals que necessita i s’ha de pensar aquesta centralitat. I és cert que la centralitat és dispersa en un eix que va des de l’estació fins al Ferran i Clua, i no seria agosarat dir que ha d’anar fins a Monmany. Per tant, prou de provisionalitats, hem de posar les bases, i per això necessitem un ampli consens polític. Això no ha de ser l'eix d'un mandat, sinó mandat darrere mandat i governi qui governi. Valldoreix no es pot permetre el luxe d'anar canviant de criteris cada cop que hi ha un canvi de govern. Així, ampli consens polític, però sobretot ciutadà per dotar Valldoreix d'aquests equipaments.

Diu que s'ha de buscar consensos. Les prioritats del primer grup de l'oposició (Junts) amb les del govern no coincideixen. Junts posa l'èmfasi en l'escola de música. Es podrà arribar a un consens per redactar un pla d'equipaments que traspassi mandats?
Hi ha una realitat: ni els partits de l'oposició ni l'equip de govern podem malbaratar recursos, que són limitats. Hem de ser molt curosos en com fem aquestes inversions de futur. Valldoreix, en ser una EMD, és un vestit que li ve petit, ja que les lleis de racionalització de control pressupostari estan pensades per entitats més petites i en el cas de Valldoreix ens limita molt les possibilitats de fer coses. S'ha de pensar bé com articular-ho. Hem de ser molt curosos amb el que és legal i el que no. Hem de complir les normatives, i les que no estan bé les hem d'intentar canviar-les, però això no depèn de nosaltres sinó de parlaments, Congrés... Per tant, dintre del nostre abast, hem de ser curosos respecte a la normativa. No podem plantejar fer certes coses a certs llocs, perquè és impossible, perquè normativament, urbanísticament, és inviable.

I l’escola de música? El projecte de l’antic govern ha quedat aparcat?

Estem molt a favor de l’escola de música i és una necessitat, però és un tema que hem de veure des d’una mirada més àmplia. L’escola de música és un model pedagògic d’èxit que cobreix una necessitat important de l’ensenyament musical en el conjunt del municipi. Ha d’estar interrelacionada amb altres equipaments. La millor opció, que s’ha posat a debat, és la d’incorporar-la dins del conjunt de la centralitat on hi haurà la biblioteca, sala per fer concerts, sales per assajar... L’antic projecte de l’escola de música estava caducat, és una realitat juridicotècnica que ens hem trobat. Existia la voluntat de fer un concurs, però les bases han caducat.

"L’escola de música ha d’estar interrelacionada amb altres equipaments"

Ha dit també que hi ha 9.000 habitants. Però quin és el topall d'habitants? 

Aquí hi ha un altre tema que s'ha d'estudiar. Tots som conscients que tenim un problema d'habitatge, i fer habitatge públic és una solució, però hi ha altres solucions. Valldoreix té un model de baixa densitat i és un model que ens agrada. Amb el temps, però, ens trobem que a les cases queda molt poca gent vivint-hi, a vegades un matrimoni gran. Hem de pensar en la possibilitat que aquestes llars unifamiliars es puguin dividir, ho portàvem al programa electoral i no només nosaltres. És una realitat que ja existeix, però s'ha de regular de manera legal que hi hagi més d'una família que hi pugui viure i que no generi especulació. Per tant, dir ara quin seria el topall és impossible. 

Amb això sí que es posen d'acord dretes i esquerres. 

Amb els programes electorals això hi sortia. Ja ho veurem quan ho posem sobre la taula i comencem a concretar que hi hagi acords, que és el que tocaria. 

Ja que parlem d'habitatge, on s'hauria de fer habitatge públic a Valldoreix? I com hauria de ser tenint en compte aquest model de ciutat.

El que queda clar és que a Valldoreix no pot haver-hi pisos.

Per què no?
Perquè el model urbanístic no ho permet. Hi ha cases a Valldoreix que tenen planta baixa més dos, a Sant Cugat hi ha pisos que són de quatre plantes. El model urbanístic de Valldoreix et permet, amb el sòl que tenim i en el tipus d'urbanisme, fer una tipologia que no desentoni amb l'entorn i diversos habitatges dins d'un sol bloc. Això és factible sense trencar el model visual i la fisonomia de Valldoreix. El que no volem a Valldoreix, i no només aquest govern, sinó la majoria de població, és tenir pisos.

"El que no volem a Valldoreix, i no només aquest govern, sinó la majoria de població, és tenir pisos"

A quins llocs podria anar aquest habitatge?

A Valldoreix tenim algun solar d'equipament públic on podria haver-hi habitatge dotacional, i, per altra banda, em consta que l'Ajuntament de Sant Cugat té alguns solars dels quals ja es parlava a finals dels 90 que no s'han desenvolupat, per exemple, a la zona de Santjoanistes. I també tenim Mas fuster, que s'ha de desenvolupar i és un projecte que hi ha hagut consens per impulsar-lo. De Mas Fuster, per un costat, ha de sortir la possibilitat que Valldoreix tingui un camp de futbol, un camp esportiu reglamentari. Per fer-ho factible, també ha de sortir allà una sèrie d'habitatge públic. Hi ha moltes fórmules, a La Floresta es va buscar una solució imaginativa. Hem de ser conscients que hem de treballar avui pel Valldoreix de demà. 

Per assegurar la governança a Valldoreix, s'han de posar d'acord amb Junts, perquè amb PP i Vox sembla més complicat. Hi ha bloqueig des de Junts perquè no tirin endavant les propostes d'aquest govern?
Hem d'anar als fets i veure com s'ha produït tot el tema de votacions al llarg d'aquest any. Fins i tot, repassar els vídeos i com hi ha una estratègia molt clara de bloqueig i de fer un vot comú entre els tres partits de l'oposició (Junts, PP i Vox). En el darrer ple, va haver-hi un vocal que votava en coherència una cosa i el van fer rectificar. Per tant, cadascú ha de ser responsable. No ens podem emplenar la boca dient que ens estimem Valldoreix i després pronunciar-se en un sentit i al cap de dos dies fer tot el contrari del que diries. Bloqueig? Sembla que sí.

Com afrontaran aquest bloqueig de cara a poder aprovar pressupostos el 2025?
Nosaltres continuarem insistint en el mateix que hem insistit el 2024. Som un govern responsable, no farem quimeres ni il·legalitats que la llei no permet. No ens poden demanar impossibles.

"Hi ha una estratègia molt clara de bloqueig i de fer un vot comú entre els tres partits de l'oposició (Junts, PP i Vox)"

Per exemple?
Arranjar un camp de futbol en una zona inundable.

Quan diu que una EMD es queda petita per a Valldoreix, què vol dir? 

Jo ho tinc molt clar, però parlo en l'àmbit personal. En l'àmbit metropolità, el Papiol té la meitat d'habitants de Valldoreix i és un municipi que funciona. Valldoreix té totes les característiques per poder ser un municipi, tant pel que fa a recursos com de possibilitats i de gestió. Una altra cosa és que hi hagi voluntat política. Efectivament, ara com ara no compliríem la llei per poder ser un municipi perquè no tenim la distància dels quilòmetres necessaris. 

I si no potser un municipi, podria acabar sent totalment Sant Cugat?
Això seria una pèrdua de serveis a la ciutadania perquè els serveis de proximitat són els que funcionen.

"Valldoreix té totes les característiques per poder ser un municipi, tant pel que fa a recursos com de possibilitats i de gestió"

Com són les relacions amb Sant Cugat?

Són relacions institucionals, són relacions de treball, a vegades, des d’un punt de vista diferent. Hi ha d’haver un respecte institucional mutu. Valldoreix no pot tenir una invasió en la seva autonomia local. A partir d’aquí, les relacions són unes relacions fluides, unes relacions de diàleg. No sempre coincidim amb els punts de vista, però també no podem oblidar que compartim, per exemple, la propietat de Can Monmany. I, per tant, ens haurem de posar d’acord, tant sí com no.

No s’ha respectat en aquest mandat? 

Al llarg de la història, des de l’any 58 fins a la data d’avui, no sempre ha estat així.

Van començar amb bon peu amb el nomenament de la comissionada de Valldoreix?

En paraules de l’alcalde, és una assessora. Per tant, no entraré a valorar com l’Ajuntament s’ha d’organitzar dins de casa seva. El que sí que és cert és que és una figura que va generar una gran polèmica ciutadana. I és el primer cop, no només dintre del municipi de Sant Cugat, sinó en l’àmbit de totes les EMD, que es genera una figura que pot interpretar-se que va més enllà d’una assessoria. No té rang institucional.

"No entraré a valorar com l’Ajuntament s’ha d’organitzar dins de casa seva"

Com van les negociacions per la renovació del conveni econòmic?

És un problema que arrosseguem com a mínim des de fa 6 anys. És un problema que tots dos governs hem exposat, és un tema que s'ha de treballar, però hi ha situacions que tampoc han encaixat molt bé, com per exemple la retallada que hi ha hagut de la bestreta de manera unilateral, i això dificulta el fet de plantejar les coses. Hem de respectar el que hi ha escrit i el que tenim vigent i hem de treballar per millorar aquests convenis que seran en benefici de les dues administracions.

Quin és el projecte d’aquest govern per Baixador?

Era continuar la seva tramitació, perquè era un projecte aprovat inicialment en el mandat anterior. Amb l’acord no escrit per part de totes les parts implicades, Sant Cugat s’havia de fer càrrec de fer la licitació, de les contribucions especials i, a més a més, sembla que aportava una part perquè als veïns no els hi costés tant. Això ara està en una via morta perquè Sant Cugat no té la capacitat de complir aquest compromís oral que hi havia. Hem de repensar com fer-ho viable.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.