L'Ajuntament va aprovar el 2005 una modificació urbanística del PGM a l'àmbit del Centre Borja davant la proposta d'Esade de construir un campus universitari i el 2006 va tirar endavant un pla especial per regular els usos. Totes dues figures van ser tombades per la justícia, després de recursos presentats per Josel, constructora de Nuñez i Navarro. Això va obligar l'Ajuntament a replantejar la planificació urbanística per tal d'adaptar la realitat construïda a la legalitat.
El Ple va aprovar inicialment la modificació el març del 2016 i aquest dilluns, dia 21 de novembre, es va fer l'aprovació provisional amb 11 vots a favor de Convergència i l'abstenció de tota l'oposició. Segons el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Damià Calvet, la modificació ha de permetre tirar endavant "un conjunt de regulacions perquè el que ja existeix, tingui la regularització urbanística adequada" i per poder "potenciar futures edificacions".
Calvet afirma que amb la recent aprovació provisional de la modificació puntual no s'incrementa el sostre total edificable a la zona ni la densitat total i que es regularitza la situació de dues parcel·les, la del Centre Borja i la de Creápolis. Tot i no incrementar-se l'edificabilitat total, sí que augmenta el nombre de plantes que preveu el planejament, passant de 3 a 5. De fet, les construccions actuals ja compta amb aquesta alçada.
Un cop establert el marc urbanístic, l'Ajuntament tirarà endavant l'aprovació d'un pla especial, que serà la figura que regularà els usos i la distribució de l'edificabilitat en aquest àmbit situat a tocar de Collserola. Segons el responsable d'Urbanisme, la justícia va anul·lar les anteriors actuacions urbanístiques "perquè la modificació i el pla especial anaven més enllà de la transcripció anterior i incorporava equipaments en sòl no urbanitzables i també un vial". Precisament, la construcció d'un vial (Ronda Sud), que va enfrontar en el seu moment govern i oposició, és una de les qüestions que va aixecar polèmica a Sant Cugat.
Més edificabilitat?
Durant el període d'exposició pública de la nova modificació s'ha rebut una única al·legació, de Josel, que l'Ajuntament ha desestimat. La constructora de Núñez i Navarro va argumentar que l'eina urbanística utlitzada de transcripció no s'ajusta a la legalitat en aquest cas, ja que entén que pretén canviar els paràmetres del planejament urbanístic general de l’àmbit.
Concretament, l'al·legació assegura que la modificació augmenta el sostre edificable establert al planejament vigent i incrementa el nombre màxim de plantes per tal de legalitzar els edificis construïts, "que de forma clarament il·legal han superat el nombre màxim de plantes que es recollia en la transcripció del 2002. A més, apunta que es modifiquen els usos permesos respecte dels previstos amb caràcter general.
La resposta de l'Ajuntament és que no s'incrementa l'edificabilitat total, sinó que es permet fer una distribució diferent en les mateixes parcel·les. Sobre l'increment de plantes, apunta que la intenció és buscar la concordança amb l'edifici del Centre Borja, que té cinc plantes. Finalment, el Consistori defensa que la modificació no varia els usos dels espais.
Responsabilitats
El regidor del PP, Álvaro Benejam, va celebrar que es tiri endavant la modificació però va criticar la gestió dels responsables d'urbanisme de l'Ajuntament quan es van aprovar els dos plans, el 2005. "D'aquestes coses s'han de demanar explicacions i responsabilitats per les coses que no es van fer bé". A més, Benejam va lamentar que "fa un any, el senyor Calvet va dir que el privat (Josel) no tenia sentències a favor. Ara és el contrari, la majoria són a favor seu".
El regidor socialista Pere Soler va lamentar que tot el procediment es va fer malament "des de l'inici", i va apuntar que finalment es podria "legalitzar" les construcció d'Esade Creápolis. L'ecosocialista Roser Casamitjana va mostrar els seus dubtes sobre com pot acabar tot: "No veiem clar com s'ha fet el planejament i com pot acabar l'al·legació. Ja veurem com acaba tot".
Finalment, Ferran Villaseñor, d'ERC-MES, va afirmar que no poden posicionar-se fins que no vegin l'estudi de detall, "que regularà el planejament".