L'autonomia de Valldoreix, una lluita centenària i constant

Potser molts no ho saben, però Valldoreix ja va ser un municipi independent. Així, la voluntat de molts valldoreixencs de convertir-se en un poble segregat de Sant Cugat no sorgeix del no-res, sinó que és una demanda i un sentiment amb molta història. Va ser a la baixa edat mitjana quan es va crear el desaparegut municipi de Canals, que és el que es coneix avui en dia com a Valldoreix.

“Aquest municipi funciona amb els diferents tipus de legalitat fins a mitjan segle xix, quan hi ha una reforma d’Isabel II”, detalla l’historiador valldoreixenc Juanjo Cortés. Aquella reforma establia que un poble per ser considerat com a tal havia de tenir 50 cases, cosa que no complia Canals.

Ja en aquell moment, els veïns de la zona van demanar a la reina espanyola que es tinguessin en compte les cases de la Floresta, Mira-sol i Can Trabal, que històricament han format part de la parròquia de Valldoreix. La demanda no va fructificar. “L’esperit identitari i la voluntat de recuperar un municipi es produeix des de llavors”, assegura Cortés.

Aquest article forma part del reportatge Valldoreix independent: utopia o realitat?, publicat al DIARI de Sant Cugat:

Introducció: Valldoreix, el poble que vol ser

La reivindicació d'un poble

A inicis del segle xx, els veïns de la vila van evolucionant i neix la voluntat de crear un nou model urbanístic basat en les ciutats-jardí. El 1914 i el 1918 es creen les primeres associacions veïnals de Valldoreix i els seus membres comencen a demanar millores urbanístiques i de serveis a l’Ajuntament de Sant Cugat.

“L’Ajuntament no té la capacitat o la voluntat per donar respostes a aquestes demandes i es recupera tot un sentiment i la necessitat de buscar una via d’aconseguir una certa autonomia”. A finals de la dècada del 1910, ja hi ha una petició expressa de convertir-se en un municipi independent. El 1934, és l’associació Vila Jardí qui demana convertir-se en un sotsmunicipi de Sant Cugat, cosa que finalment no fructifica per l’esclat de la Guerra Civil el 1936. “Quedar en via morta”, recorda Cortés.

Quan acaba la guerra es recupera la voluntat de ser un poble”, destaca l’historiador. Va ser el 1958 quan Valldoreix va assolir l’estatus d’entitat local menor, preludi de l’actual organització com a entitat menor descentralitzada. Però la voluntat de ser dels valldoreixencs no s’acaba, i el 1963 l’Associació de Propietaris engega un altre procés per assolir la independència, que no fructifica.  

Demandes d'independència

Per a Juanjo Cortés, tenint en compte tota aquesta història, “no es pot discutir que Valldoreix té una identitat pròpia”. “És una lluita permanent que ha existit, existeix i existirà. Seguirà”, afegeix l’historiador valldoreixenc.

A partir del 1958, Juanjo Cortés apunta que hi ha hagut cicles en què les demandes d’autonomia han estat més intenses i cicles en què les reivindicacions han estat més febles. Per exemple, recorda que als anys 80 hi va haver un moviment independentista com a conseqüència de les males relacions entre l’alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president de Valldoreix, Jaume Massanés.

I és que Cortés destaca que, habitualment, quan hi ha hagut moments de manca de diàleg entre totes dues administracions és quan més ha sorgit la reivindicació independentista. Amb tot, Cortés no detecta “en aquests moments una demanda d’independència, tot i existir el sentiment de pertinença.

Un teixit associatiu amb identitat pròpia

Més enllà de ser partidaris de la independència o no, bona part dels veïns de Valldoreix se senten identificats amb la vila i no dubten a assegurar que són els veïns de la vila els qui han de decidir el seu futur. Jordi Cufí, de l’Associació de Veïns i Propietaris, té clar que “Valldoreix és un poble, com ja ho havia sigut”. A més, té clar que “si Valldoreix fos independent, es viuria millor perquè les gestions serien més properes al poble”. “El contacte amb l’Ajuntament seria més efectiu”, conclou Cufí.

Des del Casal d’Avis de Valldoreix, Maria Rosa Molins també considera Valldoreix “com un poble” i assegura que els últims anys s’està aconseguint teixir millor la realitat de Valldoreix com a vila. Per a Molins, “si fos independent, les decisions es podrien prendre des d’aquí”, tot i que afegeix que no té tota la informació necessària per poder tenir una idea clara. “Se li ha de preguntar a la gent de Valldoreix”, remata.

Per a Rafa Usero, del Grup de Teatre Espiral, “Valldoreix té actualment una lluita entre ser un poble i ser una zona residencial”. I és que per a ell, qui “treballa al voltant del casal i al costat de l’EMD funciona i vol que sigui un poble”, però que també hi ha una “bona colla de gent benestant que viu a les seves mansions desconnectada de les activitats del poble”. “Sóc partidari de la independència. Sempre hi ha hagut, només cal mirar la història i actualment també hi ha, una situació injusta de tracte entre Sant Cugat i Valldoreix. En el meu camp, que és el teatre, n’és un exemple”, lamenta Usero.

Els polítics valldoreixencs

Si la gent de les entitats de Valldoreix té clar el seu sentiment de pertinença, entre la classe política valldoreixenca també existeix aquesta realitat. Noël Climent, vocal d’ERC-MES a la junta de veïns, té clar que “Valldoreix és un poble” i que li encantaria “que fos independent”. Malgrat tot, recorda que la legislació estatal estableix que un nou municipi ha de tenir una separació de tres quilòmetres de terreny no urbanitzable, cosa que entre Sant Cugat i Valldoreix no passa: “La consulta és una pèrdua de temps perquè no es pot fer. S’està jugant amb això”.

Francesc Cardoner, qui va ser president de l’EMD de Valldoreix i presidenciable a les eleccions del mes de maig, creu que “la consulta sempre és bona, però s’hauria de mirar si val la pena”. “La independència de Valldoreix no té sentit si no millora la qualitat de vida”, assegura. Per a Cardoner, si es millorés l’eficàcia de l’EMD actual es podria millorar la qualitat de la vila i demana que “es deixi de mirar sempre l’administració de Sant Cugat”.

Josep Maria Canals, exvocal del PP a Valldoreix, també considera que “escoltar la veu de la gent de Valldoreix sempre és bo”. “Com a concepte, la independència de Valldoreix pot ser molt bonica, però manen els números”, apunta Canals, alhora que afirma que creu que econòmicament a Valldoreix li va millor estar a dins de Sant Cugat. “Potser no tenim prou capacitat, necessitem un germà gran”, afegeix, alhora que demana que si s’engega un procés de segregació de Sant Cugat, es compti dins de l’EMD amb una persona amb molta experiència i capacitat en la gestió d’ajuntaments.

Ferran Margineda, de la CUP, considera que fer una consulta pot ser bo, però que s’ha de plantejar “seriosament” i fer els estudis necessaris, principalment, un de viabilitat econòmica. Des de la CUP defensen la sobirania del poble valldoreixenc per decidir el seu futur, però Margineda considera que en aquest moment “es fa difícil veure una necessitat d’independència”.

Per a Susana Casta, vocal de Ciutadans, ara hi ha altres prioritats abans de plantejar la independència i fer una consulta. “No veig aquesta demanda al carrer”, afegeix, alhora que sí que demana un tracte diferent de Sant Cugat i que es respecti la singularitat valldoreixenca.