La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat investigar l'Ajuntament de Sant Cugat per determinar si els membres del Ple municipal van poder cometre els delictes de rebel·lia i sedició, en aprovar una moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya suspesa pel Tribunal Constitucional. Hi ha quatre municipis catalans més implicats (Girona, Celrá, La Seu d'Urgell i Igualada), tot i que la moció de suport a la resolució sobiranista va ser aprovada per una setantena d'Ajuntaments. (La valoració de l'oposició de Sant Cugat).
Segons Europa Press, així consta en una denúncia presentada pel fiscal cap, Javier Zaragoza, en la qual s'assenyala que l'adopció d'acords de suport a la resolució del 9-N podria constituir "no només delictes de rebel·lió o sedició" sinó també els de "prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics o usurpació d'atribucions".
La denúncia del fiscal, remesa a partir d'informació facilitada per la Guàrdia Civil, assenyala la necessitat de perseguir per la via penal als qui facin "cas omís" de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la resolució independentista o realitzin "actes d'execució d'aquest mandat il·legal o de suport al mateix per qualsevol autoritat (sigui local, provincial o autonòmica), o per particulars".
Segons informa Europa Press, el delicte de rebel·lió, castigat amb penes de 25 a 30 anys, tipifica "l'alçament violent i públic amb la finalitat de declarar la independència d'una part del territori nacional". El de sedició, penat amb 10 a 15 anys de presó, persegueix "l'alçament públic i tumultuari per impedir, per la força o fora de les vies legals, l'aplicació de les lleis, el legítim exercici de les seves funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic, o el compliment dels seus acords o de les resolucions administratives o judicials".
Suport català
L'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Municipis per la independència, promotores de les mocions, han fet un comunicat de suport als Ajuntaments que la Fiscalia ha demanat investigar. Les entitats argumenten que la moció de suport a la resolució del Parlament "és una declaració política de caràcter simbòlic".
"Només és l’expressió del suport a una resolució del Parlament de Catalunya, sense que aquest fet tingui cap afectació sobre el funcionament de la corporació local, ni cap efecte jurídic, esgotant-se en la pròpia declaració", afegeix el comunicat.