Les visions sobre mobilitat i comerç del debat electoral a Sant Cugat

Junts per Sant Cugat, CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, Sant Cugat en Comú, PSC, PP, Units per Sant Cugat i Sant Cugat per la Independència protagonitzat el debat electoral a Sant Cugat del Vallès el dijous, 16 de maig, per defensar el model de ciutat al qual aspira cada formació de cara a les eleccions municipals del 26 de maig. Un debat, organitzat conjuntament pel TOT Sant Cugat i Cugat.cat, que se celebrava a El Siglo de Mercantic.

Conduït per la directora adjunta del TOT Sant Cugat, Àgata Guinó, i per la directora de Cugat.cat, Mònica Lablanca, el debat s'estructurava a partir de sis blocs: Habitatge, Seguretat, Mobilitat, Comerç, Cultura i Esports, i en el que cada candidat a l'alcaldia comptava amb un minut i mig per exposar la seva posició, i mig minut posterior de rèplica. El debat, finalitzava amb el minut d'or per demanar el vot a la ciutadania.

Abordem en aquest text els aspectes tractats pel que fa a Mobilitat i Comerç, després d'haver tractat ja els temes relacionats amb Habitatge i Seguretat. En els dies posteriors, el TOT publicarà el debat sobre la resta de blocs, així com el minut d'or de cada partit.

Més info: Les visions sobre habitatge i seguretat del debat electoral a Sant Cugat

Mobilitat

El tercer bloc del debat abordava el tema de la Mobilitat. Un torn que obria Núria Gibert (CUP-PC), qui subratllava que "tenim un problema de contaminació, i s'ha d'ajudar al fet que l'ús del cotxe sigui menys, posant alternatives". És per això que apostava per "una línia de transport més eficient", i per un canvi de model de ciutat, portant equipaments als barris que no obliguin als desplaçaments.

Aldo Ciprian (Ciutadans) apuntava a la necessitat de posar més seguretat als Túnels de Vallvidrera per evitar accidents com el d'ara fa uns dies en què un santcugatenc va perdre la vida. Pel que fa a la mobilitat al centre, apuntava com a solucions una "racionalització en la gestió de les àrees verdes i blaves", i la necessitat de regular l'ús de la bicicleta.

Mireia Ingla (ERC-MES) destacava que "per resoldre un problema estructural, no podem fer pedaços", apuntant la necessitat de "saber on volem anar". És per això que plantejava com a "objectiu realista" fer que "cada vegada siguem menys dependents del cotxe, i posar els vianants al centre", amb mesures com la millora de les voreres per poder caminar, camins segurs, o facilitats per poder circular amb bicicleta.

Ramon Gutiérrez (Sant Cugat en Comú) subratllava que "la qualitat de vida de la ciutadania, i d'accés a les possibilitats, depenen de tenir bones infraestructures i bones propostes transport públic", lamentant que en l'actualitat "el model de mobilitat és excessivament dependent del vehicle privat". En aquest sentit, apuntava com a repte "fer front a l'emergència climàtica", apuntant com a mesures fer que "el cotxe deixi de ser el rei del mambo". "Als que van en cotxe, els han de posar les coses difícils", sentenciava.

Pere Soler (PSC) lamentava que "Sant Cugat té un pla de mobilitat, i hem anat fent mossegades", sense complir-se en la seva totalitat. És per això que, deia, cal "implementar un servei de transport útil", així com la construcció d'una central d'autobusos, en el punt de confluència entre Renfe i FGC, "perquè els usuaris puguin fer veritables canvis intermodals", apostant també pel transport a la demanda.

Álvaro Benejam (PP) marcava com a necessitat "redistribuir línies d'autobusos", apuntant que el sistema actual està "mal concebut", apostant també pel transport a la demanada, i per fer compatible "el cotxe privat, que existeix, i que no el podem prohibir", generant nous aparcaments al centre.

Carles Toda lamentava el fet que "Sant Cugat és incomoda i està col·lapsada", apuntant a la necessitat d'un "pla de mobilitat seriós elaborat per experts" sense "fer experiments", deia, "com el de certa rotonda". "Prioritzem seguretat i compatibilitat", apuntava, destacant mesures com limitar a 30km/h les zones on hagin de conviure vehicles i bicis, així com modificar el traçat de busos, fent que els FGC siguin l'eix vertebrador.

Joan Recasens apuntava la necessitat de "modificar i repensar les línies de bus", així com incentivar la compra de vehicles elèctrics, entre altres mesures, com el bicing integrat a l'àrea metropolitana.

Carmela Fortuny tancava la ronda destacant que "volem una ciutat on es respiri bé", marcant la necessitat de canviar la mobilitat, "trobant equilibris" per fer compatibles les diferents opcions, i fent referència a les polítiques implementades al respecte, com l'ampliació dels carrils bici, la zona blava, o l'ampliació de les línies de bus.

Comerç

El quart bloc del debat girava al voltant de les propostes dels partits pel que fa a comerç. Ciprian obria el tema lamentant que "la zona verda ha provocat baixada de facturació", apuntant al fet que "s'ha planificat malament". En el mateix sentit, rebutjava la zona taronja a Can Sant Joan, ja que, deia, "no s'ha de pagar per aparcar per anar a treballar". Entre altres mesures per afavorir el comerç, plantejava "agilitzar els tràmits, per fer negocis rendibles", i repensar el fet que el mercat de Volpelleres s'obri a pocs metres que 5 àrees comercials.

Ingla mostrava la seva aposta per un comerç de proximitat pel fet que "dinamitza activitats, cohesiona, dona vida, i llum als carrers, que són més segurs". Per això apostava per una "regidoria de comerç amb recursos econòmics i humans per promocionar el que existeix i crear-ne de nou", a més de crear sinergies publico privades en el disseny de l'espai públic per fomentar el comerç.

Gutiérrez, per la seva banda, apuntava a la necessitat de donar suport als autònoms, i les cooperatives, entre altres, per reforçar l'escala petita. En aquest sentit, remarcava el "compromís prioritari amb la proximitat", contrarestant el model de les grans superfícies.

Soler destacava que "comerç també és empresa i activitat econòmica", apostant per "mantenir la regidoria de comerç, però no residual com fins ara, sinó impulsant-la".

Benejam lamentava que "l'atorgament de llicències és carregós i lent", cosa que dificulta la implantació de negocis, ha dit, i que cal revertir-ho. Entre altres aspectes, apuntava la necessitat de fer aparcament al centre perquè la gent pugui anar a comprar, i "fomentar el comerç de barri perquè tinguin més vida".

Toda feia referència a les dificultats que els tràmits suposen per als ciutadans, entre elles la manca de diàleg amb l'administració, o la falta d'aparcament gratuït a les zones comercials. Per això, la formació a la qual representa proposa "una finestreta única per als permisos i llicències que sigui àgil", ampliant el temps d'estacionament a la zona verda i blava, i flexibilitzant els horaris a les zones de càrrega i descarrega.

Recasens reclamava "cuidar el comerç de proximitat", agilitant tràmits i posant "mitjans per al desenvolupament de la seva activitat". En aquesta línia, apuntava dues mesures, com són els convenis amb els aparcaments privats del centre, i rebaixar la pressió fiscal.

Fortuny destacava que "volem les persianes aixecades, una ciutat viva", apuntant que això passa per preservar el comerç emblemàtic. "Volem un nou impuls amb polítiques que contemplin estratègies digitals, facilitant aparcament, sent coherents amb el que dèiem de la mobilitat", entre altres propostes.

Gibert tacava el torn destacant el "plus social" del comerç local com a element de cohesió, proposant, entre altres la descentralització, amb comerç de proximitat als barris, o l'impuls d'una moneda local per gastar-la als comerços de la vila.