L'Ajuntament de Sant Cugat ha donat llum verda a la concessió d'una finca municipal ubicada a Volpelleres per a la construcció d'una nova residència per a gent gran, un centre de dia i una alternativa d'habitatge residencial. La concessió, a 75 anys, es farà mitjançant un concurs públic obert i estarà destinat a entitats sense ànim de lucre, que haurà de construir i gestionar el futur equipament.
La residència, que comptarà amb un total de 120 places, es construirà com a edifici de planta baixa més tres. Els preus de les places estaran topats, amb com a màxim un 25% més que una plaça pública. A més, el projecte inclou la creació d'un centre de dia amb un mínim de 30 places, i alternativa habitacional per a gent gran en format de petites llars, amb l'objectiu de fomentar l'autonomia i preservar la intimitat dels usuaris. Aquestes llars, dissenyades per ser alternatives reals a l'ingrés residencial, mantindran els preus estipulats d'Habitatge Protecció Oficial (HPO).
Un dels aspectes centrals d'aquest projecte és l'atenció personalitzada i la creació d'espais de convivència petits, evitant grans menjadors comunitaris i apostant per unitats de convivència més reduïdes, on es pugui garantir un tracte més pròxim. El model es basa en el foment de l'autonomia de la gent gran, evitant l'ingrés a la residència quan sigui possible i oferint alternatives prèvies.
El regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós (Junts), va explicar en roda de premsa que "en tres o quatre mesos" es podria resoldre el concurs.
La concessió de les places
Segons les condicions aprovades pel ple, un 30% de les places de residència seran lliures, mentre que el 70% restant estarà subjecte a concertació pública. Els preus de les places concertades seguiran el model establert per la Generalitat, que finançarà dues terceres parts del cost de la plaça, mentre que l'usuari assumirà la resta, en funció del seu nivell de dependència i els ingressos de la seva pensió. La concertació d'aquestes places, però, depèn de la Generalitat.
Durant la roda de premsa prèvia al ple municipal, es va destacar la importància de crear un model residencial que "s'adapti a les necessitats actuals i futures de la gent gran de Sant Cugat". La regidora de Gent Gran, Esther Madrona (ERC), va assenyalar que el focus s'ha de posar en fomentar la "màxima autonomia possible" i oferir un suport personalitzat que permeti a les persones envellir en dignitat i amb intimitat. “El camí en el final de la vida que vol la gent gran passa per evitar al màxim l'ingrés en una residència, però és evident que aquest servei s'ha de seguir donant per a aquells que ho necessitin”, va afegir Madrona, destacant la importància d'evitar grans espais comunitaris i fomentar un tracte de "tu a tu".
La segona residència pública
Tot i que el projecte preveu un model de gestió privada amb places concertades, l'Ajuntament no renuncia a dialogar amb la Generalitat per explorar la possibilitat d'una futura residència 100% pública. Pedrós va explicar que "la construcció de residències públiques està molt limitada per la Generalitat, però això no ens impedeix fer tot el possible des de l'àmbit municipal per garantir serveis de qualitat per a la gent gran".
El debat al ple municipal
En el ple municipal d'octubre, l'oposició ha mostrat els seus dubtes i les seves discrepàncies amb el projecte. La principal crítica ha estat la manca d'una previsió a l'hora de saber quan concertarà les places la Generalitat. "El preu regulat fins que les places no es concertin és de 2.500 euros", ha apuntat el portaveu dels Comuns, Ramon Gutiérrez. També ha sigut crític el portaveu de la CUP, Marco Simarro. "La Generalitat no està obligada a concertar les places. Tindrem 120 noves places (de moment privades) en un terreny públic, això no és bo per a la ciutat".
Per la seva banda, tant el PSC com el PP han demanat al govern que mantingui les converses amb el nou Govern de la Generalitat per explorar la possibilitat de tirar endavant la segona residència pública. Per part de Vox, el seu portaveu, Marcos Rodríguez, ha lamentat que el projecte finalment no sigui el d'una residència pública.
Per part del govern municipal, la regidora de Gent Gran, Esther Madrona, ha justificat la decisió del consistori. "Entre tot i res hem decidit caminar i garantir el màxim d'opcions possibles". Madrona, a més, ha assegurat que continuaran exigint a la Generalitat que "construeixi residències públiques i que concerti les places".
El regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós, ha defensat la postura del govern subratllant que tirar endavant aquest projecte és un tema de "responsabilitat".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.