Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Roser Casamitjana, doctora en Biologia i especialista en Bioquímica Clínica, va fer el salt a la política institucional el 2011, després de 40 anys treballant a l’Hospital Clínic. Llavors ho va fer com a número 2 d’ICV-EUiA, per darrere de Joan Calderon. Ara, pren el seu relleu i encapçalarà la candidatura dels ecosocialistes
Es va estrenar a l’Ajuntament fa quatre anys. Quina valoració en fa?
Em vaig trobar una institució complexa on és molt difícil entrar a conèixer la lletra petita i gran. La impressió, amb un govern que fa anys que té la majoria absoluta, és que des de l’oposició d’esquerra teníem poca veu i havíem de fer molts esforços perquè se’ns escoltés. La prova és que molts ciutadans desconeixen el grups polítics de l’oposició i les seves idees.
Com veu Sant Cugat?
Hi ha una majoria de gent molt contenta de viure aquí, però com diem sempre, hi ha un Sant Cugat que no llueix tant i està amagat. Un 10% de les famílies han d’anar a Càritas i en alguns barris com la Floresta o les Planes el 40% de la població té problemes per arribar a final de mes. Una gran majoria de la població desconeix aquesta situació que viuen molts santcugatencs. Són dos Sant Cugat que existeixen.
Quines propostes tenen per resoldre aquesta situació?
Els Serveis Socials estan en funcionament però amb l’ajuda d’entitats i associacions com Càritas o Creu Roja, i això és només un pedaç. Si no aconseguim crear més treball, sobretot entre els joves i els majors de 45 anys, no podrem resoldre la situació. A més, des de l’Administració s’ha d’evitar que Sant Cugat es converteixi en una ciutat elitista només per aquells que viuen bé. Malauradament, s’està veient això.
Quins són els eixos principals d’ICV-EUiA?
En tindríem dos: un seria referent a Serveis Socials, basat en un pla de xoc contra l’atur i de fer una política de pisos de protecció social de lloguer. Promusa té molts pisos, però la majoria són de compra. L’altre eix prioritari és el mediambiental i de sostenibilitat. Som de les ciutats amb més despesa d’aigua i aquí es poden fer moltes coses sense disminuir la qualitat ni l’estètica, però cal invertir esforços a disminuir aquestes despeses.
Es parla molt de participació. Què en penseu de com es desenvolupa a Sant Cugat?
A Sant Cugat tenim mil organismes de participació ciutadana però malgrat això la participació és poc eficient i mal valorada per la població. No hi ha una solució miraculosa i n’hem d’aprendre tots. Però és molt important que determinats òrgans siguin més efectius: no dic que l’equip de govern hagi d’assumir tot el que digui el Consell de Barri, però la gent que hi participa hauria de tenir la sensació que les seves propostes almenys es discuteixen en òrgans de governs.
Es va intentar un pacte d’esquerres a la ciutat i no es va aconseguir. Per què?
Nosaltres hem estat un dels impulsors d’aquesta unió. Ho vam intentar amb el PSC, amb Procés Constituent, amb Esquerra i la CUP, que se’n va desmarcar des d’un bon inici. No ho vam aconseguir, probablement perquè no ho vam fer bé. No sé si és que van prevaler alguns interessos. Però tots vam estar d’acord en què no s’acabava i es podia seguir parlant durant els pròxims quatre anys un cop veiem els resultats electorals. A l’esquerra filem prim i a vegades ens traven perfils ideològics.
Quina valoració fa de la política de l’equip de govern?
La queixa que tindria dels últims temps és que he observat certa precipitació i molta improvisació amb moltes de les actuacions de l’equip de govern. Ens hem assabentat de moltes coses a través de la premsa i no en comissions informatives amb l’oposició.
Com veu la política per dins, ara que hi porta quatre anys?
No sóc una persona política, he treballat 40 anys a l’Hospital Clínic. La relació amb la cúpula del partit és cordial, però res més. No estic posada en el sentit clàssic de la política i la meva prioritat és la política municipal.
