Gibert encapçala la llista de la CUP i Procés Constituent a l’alcaldia de Sant Cugat i ho fa per primera vegada prenent el relleu a l’actual regidor Guim Pros. La CUP es va presentar per primera vegada el 2007, quan va ser la setena força més votada amb 895 vots (3,02%). El 2011, gairebé van triplicar resultats (2.346 vots, un 7,76% del total i 2 regidors)
El 2011 vau entrar per primera vegada a l’Ajuntament. Què hi vau trobar?
Una institució més opaca del que pensàvem i la dificultat que genera el fet que molts dels càrrecs a l’Ajuntament estiguin duplicats (polítics i gerencials). A més, la majoria absoluta de CiU és com un corró i costa molt fer oposició, les propostes sovint queden en terra de ningú.
Què heu fet durant aquests quatre anys?
Ens han servit per aprendre com funcionava l’Ajuntament i rectificar alguns errors que teníem de plantejament. Hem fet molta feina, tant des del vessant més institucional en plens i comissions, com participant en plataformes i mobilitzacions socials i polítiques.
La CUP presumeix de política de carrer, però ara la fa des de les institucions també.
Estar al consistori és una oportunitat perquè és una institució reconeguda per tota la població i aquesta referencialitat la notes. La gent et coneix, opina... És molt agraït en política, això. Però conceptes generals, com pedagogia de participació, no es poden canviar només des de la institució. No es poden fer grans canvis d’un dia per l’altre des de l’Ajuntament. Per fer aquestes transformacions cal un acompanyament autoorganitzat des del carrer.
Quina valoració fa de Sant Cugat en l’àmbit polític i social?
Sant Cugat es ven com una ciutat aparador, però hi ha una desigualtat greu amb una problemàtica gravíssima que és la marxa de la gent que no es pot permetre seguir vivint aquí. La desigualtat social com a prioritat ha estat relegada a un segon terme. Hi ha moltes coses que cal millorar: participació ciutadana, duplicitat d’estructures, integrar la ciutat en el territori...
Quines serien les primeres prioritats de la CUP si obtinguéssiu l’alcaldia?
En l’àmbit econòmic, s’haurien de simplificar les estructures gerencials i polítiques i també es podria reduir la despesa en el manteniment del model de ciutat. Pel que fa als ingressos, s’haurien d’aconseguir de manera més justa, recaptant en funció de renda i aplicant més tarifació social. Una OPA a la desigualtat, una lluita clara per l’habitatge com a dret i la dotació de mecanismes de participació real a través dels consells de barri o la implantació de consultes serien els eixos prioritaris.
En l’àmbit més material, quines necessitats detecteu al municipi?
Hi ha mancança d’equipaments culturals de format mitjà i això seria una prioritat. S’hauria de millorar també la connexió d’algunes zones de districtes com la Floresta, les Planes i Mira-sol, on hi ha zones que estan abandonades. Per a nosaltres també és molt important la remunicipalització dels serveis, ja que aconseguiríem l’eficiència social.
S’ha parlat molt d’una candidatura conjunta de l’esquerra a Sant Cugat. Per què ho vau desestimar?
Ho vam desestimar des d’un bon inici perquè nosaltres partim des de plantejaments de transformació social, treballem des del municipalisme amb una política molt diferent de la que s’ha fet tradicionalment. Som molt joves i no tenim la necessitat d’aglutinar-nos amb altres partits que han fet política vella i tenen uns plantejaments diferents, més possibilistes. Ho vam desestimar pel nostre ADN polític.
Es plantegen pactes postelectorals amb algun partit?
Això serà un decisió que passi per una assemblea. No ens tanquem a pràcticament res, i menys si és per fer fora del govern Convergència i Unió. El nostre objectiu és governar o liderar l’oposició a l’actual model de ciutat. El nostre sostre encara està lluny, hem estat quatre anys treballant sense parar i la gent ens coneix i ens valora.