Aquest és el pla de Sant Cugat per sortir de la tutela financera de la Generalitat

L'Ajuntament de Sant Cugat espera tancar el 2025 amb números positius i sortir de la tutela financera de la Generalitat de Catalunya per deixar enrere la situació de dèficit econòmic i les retallades. D'aquesta manera, el Consistori podria fer noves operacions d'endeutament i recuperar la inversió en equipaments i projectes, que el 2024 ha caigut dràsticament per les retallades després d'un 2023 amb 10,9 milions d'euros d'estalvi brut en negatiu i 22,3 milions de dèficit. El govern municipal de Junts i ERC ha presentat el seu pla de sanejament financer que haurà de trametre a la Generalitat i que contempla les grans línies i polítques econòmiques a seguir en els pròxims anys. 

Junts i Esquerra s'han quedat sols en l'aprovació del pla de sanejament en el ple municipal d'aquest 15 de juliol, durant un debat tens que ha acabat amb acusacions creuades i retrets. La resta de l'oposició s'ha mostrat crítica amb el full de ruta. PSC, CUP, VOX i En Comú Podem han votat en contra, mentre que el PP s'ha abstingut. Les esquerres lamenten que es descarti un augment de la recaptació a través dels impostos, mentre que la dreta és partidària de reduir l'aportació a determinades entitats "ideològiques".

Més info: Els números de les dificultats econòmiques de l'Ajuntament

Carles Brugarolas, tinent d'alcaldia d'Economia, ha explicat que esperen tancar el 2024 amb els indicadors econòmics en positiu, però no ho ha pogut assegurar: "No hi ha res assegurat. Hi ha imponderables i qüestions que no depenen del govern". Una de les incògnites és la recaptació en l'impost de les plusvàlues, que està per sota de les previsions. També el cost del transport urbà (uns 5 milions d'euros anuals), que l'Ajuntament ja no ha previst perquè espera que l'Àrea Metropolitana de Barcelona se'n faci càrrec, ja que té la competència. 

Més info: Front municipal per compensar la pèrdua de l’Impost de Plusvàlues

"Ara tenim un escenari econòmic-financer a curt, mitjà i llarg termini. Definim uns xifres per sobre de les quals no ens hauríem de bellugar per assegurar la sostenibilitat financera", ha detallat Brugarolas. El pla marca un límit de la despesa, obre la porta a un endeutament fins el 50% del pressupost (el màxim recomanat és del 75%) i a no augmentar la pressió fiscal (a banda de la nova taxa de recollida que s'haurà d'establir el 2025 per normativa europea). 

Més info: Sant Cugat negocia amb l'Àrea Metropolitana pel conflicte del bus urbà

Brugarolas: "El 2024 hem d’aconseguir fer el que calgui per tancar en positiu"

La contenció continuarà sent una de les polítiques econòmiques de l'Ajuntament de Sant Cugat amb la voluntat de no superar una determinada xifra de despeses: "El pla de sanejament estableix límits de despeses i inversions, però no concreta res". Si l'Ajuntament tanca l'any en positiu, podria sortir de la tutela financera a partir del març de 2025, quan s'aprovi la liquidació dels comptes del 2024. "Podríem tornar a endeutar-nos i a fer una política d’inversió normalitzada", ha recalcat. Per posar xifres: el pressupost de 2024 contemplava una inversió de 2,9 milions d'euros (80% menys que el 2022); mentre que els anys 2025, 2026 i 2027 es podria enfilar entre els 16 i 18 milions. 

"El 2024 hem d’aconseguir fer el que calgui per tancar en positiu, sortir de la tutela financera i aportar a la ciutat el ritme inversor que necessita", ha emfatitzat Brugarolas. Així, el final d'aquest 2024 marcarà la capacitat econòmica pel 2025 i si hi haurà d'haver més retallades o si la inversió es podrà reprendre amb normalitat. 

Lleuger increment dels impostos

"Si congelem els impostos, seria insostenible", ha reconegut Brugarolas. Així, la previsió de l'Ajuntament de Sant Cugat és que els impostos augmentin en funció de la inflació i l'increment del PIB de cara el 2025. A la pràctica, seria un increment entre un 2 i un 3%. El tinent d'alcaldia d'Economia defensa que no és un increment: "La pressió fiscal no augmenta". 

D'altra banda, l'Ajuntament de Sant Cugat haurà de crear un nou impost per la taxa de recollida de residus pel 2025. Es tracta d'una normativa de la Unió Europea, que obliga tots els ajuntaments a crear aquest nou impost per finançar la recollida de la brossa. La nova taxa, que serà una quantitat rellevant, l'hauran de pagar els propietaris d'habitatges. 

Més info: Els propietaris d'habitatges a Sant Cugat pagaran un nou impost el 2025: taxa de residus

Hi haurà retallades?

El govern de Junts i ERC va apostar per una política econòmica molt restrictiva pel 2024 per tal de superar la situació econòmica com més aviat millor i recuperar la normalitat el 2025. Així, ara la pregunta és si hi haurà més retallades el 2025. Per ara, no hi ha resposta. Carles Brugarolas reflexiona sobre algunes retallades aquest 2024, per exemple en la Festa Major i les activitats de Nadal, que considera que han funcionat molt bé igualment. "Vam assumir el repte majúscula de redreçar aquesta situació tan dura sense fer-ho pagar a la ciutadania", ha assenyalat Brugarolas, que ha justificat la decisió de no incrementar impostos: "Carregar contra la ciutadania el cost de l'ajust sí que crea patiment".

Tot i que es preveu una millora financera i un estalvi de la despesa ordinària pel 2025, hi haurà noves despeses que s'hauran d'afegir al pressupost com el Teatre de La Unió o el Complex Aquàtic de Mira-sol. "Trigarem anys a redimensionar l’organització per assegurar la sostenibilitat", ha conclòs. 

Les crítiques del PSC

El PSC ha carregat contra el pla de sanejament i ha acusat el govern d'inventar-se un relat "populista" sobre la situació econòmica de l'Ajuntament: "Aquest pla de sanejament forma part d'un relat polític que van iniciar molt hàbilment quan estaven a l'oposició". Per la portaveu Elena Vila, la situació econòmica de l'Ajuntament és resultat dels increments salarials dels funcionaris, de la inflació i de la pèrdua d'ingressos de les plusvàlues. "Entrar en tutela financera ha estat una decisió de Junts. A final de mandat vendran que han salvat l'Ajuntament", ha afegit.

"Vostès entenen l'administració pública com una empresa privada. Nosaltres entenem que ha d'oferir serveis públics i no generar beneficis. No han augmentat l'IBI, però retallen en serveis públics. I ho fan pagar a la ciutadania més vulnerable. Nosaltres haguéssim apujat impostos", ha argumentat.

Un discurs que ha replicat de manera contundent Carles Brugarolas: "Que aquest Ajuntament hagi de fer un pla de sanejament és una cosa molt seriosa. Si això fos una empresa, que no ho és, aquest Ajuntament hauria hagut de fer un ERO". A més, ha recordat que el PSC tenia la responsabilitat econòmica durant el tripartit: "La situació es reflecteix dramàticament en els números i el primer responsable és el seu grup [PSC]. Em sembla incomprensible el que diu".

La comprensió del Partit Popular

"Estem d'acord en fer un pla de sanejament. S'ha d'arreglar la situació de l'anterior govern, amb un dèficit de més de 20 milions d'euros", ha assenyalat el portaveu del PP, Álvaro Benejam, que ha posat en dubte les aportacions a determinades entitats. Tot i això, ha defensat la necessitat de capgirar la situació econòmica: "Què s'ha de fer? Deixar que l'Ajuntament entri en fallida?". 

La CUP vol més ingressos

Marco Simarro, portaveu de la CUP, ha compartit la necessitat de comptar amb una administració sanejada, però ha posat en dubte la màxima del govern de Junts i ERC de "fer més amb menys": "Ens fa entendre la institució com un excel i obvia la finalitat d'una institució. S'ha de tenir una administració sanejada, però fer més amb menys vol dir reduir serveis i prescindir d'ingressos". "El govern renuncia a una major recaptació en una de les ciutats amb la pressió fiscal més baixa", ha finalitzat.

"Una pujada de l'IBI sí que seria molt gravosa per moltes economies de les famílies", ha replicat Brugarolas. Pel tinent d'alcaldia d'Economia, el posicionament de PSC i CUP és "sorprenent i surrealista" per la seva responsabilitat en l'anterior govern. 

Vox i l'Àrea Metropolitana

Des de Vox, Marcos Rodríguez s'ha mostrat contrari al nou impost de recollida de residus "imposat per l'Agenda 2030 i els buròcrates europeus". A més, ha mostrat la seva preocupació per la previsió de l'Ajuntament que l'Àrea Metropolitana assumirà el cost del transport. Fins i tot s'ha referit a l'Àrea Metropolitana com a "mafiosos". L'alcalde, Josep Maria Vallès, ho ha criticat: "En política es pot ser contundent, però s'ha de fer amb respecte".

Carles Brugarolas ha explicat que, en cas que l'Àrea Metropolitana no assumeixi el cost, l'Ajuntament podria crear un deute reconegut net al pressupost per quadrar els números: "Però hem de preveure que potser no ho cobrarem en uns anys".

En Comú Podem i la transparència

Aina Balada (En Comú Podem) ha apuntat que no comparteixen l'estratègia del govern per sanejar els comptes: "Estem a favor d'una bona gestió, però vostès opten per tenir benefici i superàvit. No es tracta d'una empresa". Pels comuns, l'Ajuntament hauria d'haver apostat per una major recaptació: "Si s'haguessin augmentat els impostos i fent ús de l'endeutament, s'haurien evitat les retallades. Han optat per la via que més patiment ha provocat a la ciutadania, afectant la cultura, la cooperació i el medi ambient".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.