Prop d'un miler de torxes per una “terra de llibertat”

Les dues-centes torxes previstes per l'organització de la primera Marxa de Torxes per la Independència a Sant Cugat han sigut molt poques davant l'èxit de participació en la convocatòria. I és que prop d'un miler de persones s'han sumat a la crida d'Òmnium Sant Cugat i l'ANC per homenatjar les víctimes del 1714 a Catalunya.

 

Ja a les vuit del vespre, la plaça de Lluís Millet es feia petita per acollir els participants que, en un ambient festiu, i amb estelades a les espatlles, han gaudit de l'actuació dels Bastoners de Sant Cugat. Quan faltaven pocs minuts per les 21 hores, la capçalera de la Marxa de Torxes ha enfilat el carrer de Valldoreix. Al davant, una estelada, i representants de les entitats organitzadores de l'acte així com representants dels diferents partits polítics que s'han sumat a la iniciativa.

 

Amb un recorregut pel centre, les torxes han posat la llum a una marxa silenciosa que ha finalitzat al davant del monument a Rafael Casanova, a l'avinguda de Rius i Taulet. Allí la música ha donat pas a la lectura del manifest de la Marxa de Torxes que, enguany, ha estat l'historiador local Josep M. Figueras.

Un text que el seu autor ha titulat “Catalunya, terra de llibertat”, i que ha estat diferent del que s'ha llegit en altres municipis on s'ha realitzat la marxa. Les seves paraules han començat, però, recordant totes les persones que han perdut la vida per Catalunya i recordant als assistents que “la història ens mira”.

 

En el seu text, Figueres ha recordat Lluís Companys tot defensant el seu ideari. “ Ací no diem parlem o podem sinó enRAOnem i els matisos són eloqüents fruits de la intel·ligència. Els ciutadans volen ser presents i protagonistes”, ha recordat.

 

També ha remarcat la importància i el valor de les urnes. “Espanya no ha fet ni ho fa”, ha destacat, tot recordant que “tres senyors –entre corrida i corrida de toros- decideixin el que ha votat el poble de Catalunya en un Estatut ha generat una protesta mai no vista. Pacífica, constant, imaginativa, multitudinària...”.

 

Per Figueres “seguim sense viure en català al cinema, revistes generalistes, televisions en cable, tribunals, jocs i informàtica, etc. Els partits espanyolistes o constitucionalistes com es vulgui dir, diuen defensar la igualtat però davant la defensa del català callen”. Una defensa de la llengua que ha encadenat amb el pagament d'impostos, passant a recordar que han estat “segles d’opressió lingüística, bombardeigs, totalitarisme, dictadures, i un sense fi de malvestats que han arribat a l’esquarterament del país sense tenir present la voluntat dels naturals i sempre, sempre la marginació”.

 

“El «pides más que un catalán» ha quedat substituït pel «nazista» en una reducció ad absurdum i que provoca el fàstic constant als comportaments que deriven vers aquesta oposició contundent amb un clam final que aspira a donar veu a les urnes i que calli la demagògia del diner, dels mitjans, dels polítics, que saben que no tenen raó que criden per les retallades que afecten la ciutadania”, ha justificat Figueres.

 

Una argumentació que ha finalitzat amb una directa al·lusió a les eleccions del 27S. “Aquest 27-S, aquest 2015 esdevé moment d’una reflexió profunda i serena, determinant. Per ser un país normal”. Un objectiu que Figueres ha definit com que “podrà ser realitat o serà això, el somni d’una nit de tardor si el dia 11 no hi ha multituds blanques cridant independència. Si el dia 27 no hi ha muntanyes de vots encarnats en l’anhel popular de llibertat”.

 

I ha encoratjat els catalans a votar. “Després que ningú no es queixi o lamenti si no ha fet tot el que ha pogut, si no ha fet, cadascú s’ho sap en el seu interior, si ho ha donat tot” per aconseguir “amb naturalitat un país més que vol contribuir amb la seva creativitat, treball, característiques al benestar, pau i prosperitat del món. Amb llibertat”.

El cant d'Els Segadors, himne nacional de Catalunya, ha donat pas als crits d'independència per part dels assistents, a qui s'ha emplaçat a participar demà, Onze de setembre, de la Via Lliure a l'avinguda Meridiana de Barcelona.