Raül Romeva: "Si hi ha justícia, l'única sentència possible és l'absolució"

Fa més d'un any que el pres polític santcugatenc, Raül Romeva, és en presó preventiva a l'espera del judici contra el procés independentista i ara ha arribat l'hora d'afrontar-lo, ja que comença aquest dimarts 12 de febrer. Romeva analitza i explica com encara aquest judici, i parla de la situació política que viu el país en els darrers mesos, en els quals s'han vist desavinences entre els dos principals partits independentistes. Cal destacar que la Fiscalia demana per a ell 16 anys de presó, i considera que Romeva va cometre delicte de rebel·lió, mentre que l'Advocacia de l'Estat demana 11 anys de presó, en considerar que existeix delicte de sedició i de malversació, però descarta el de rebel·lió.

Amb quins ànims encara el judici?

Amb tranquil·litat, és cert que convivim amb la inevitable incertesa per la desinformació sobre molts aspectes del judici, i també amb l'adaptació a una nova presó i a les noves rutines que comporta. Però malgrat tot, l'encarem amb tranquil·litat.

"Les condicions personals amb les quals afrontarem el judici seran d'una indefensió flagrant"

Tenint en compte com s'ha desenvolupat el darrer any en l'àmbit judicial, creu que serà un judici 'net'?

Les condicions personals amb les quals afrontarem el judici seran d'una indefensió flagrant. A banda, la nostra presó preventiva i el fet que el Tribunal Constitucional mantingui els nostres recursos congelats, en demostren el caràcter arbitrari. Des de l'inici d'aquest procés judicial hi ha hagut investigacions extraprocessals, tramitacions separades, causes paral·leles entre jurisdiccions, tot per generar la màxima desigualtat entre acusadors i defensa, i per obtenir la nostra permanent indefensió. És un procés polític dirigit a reescriure la història a través dels tribunals.

"Veiem el judici com una oportunitat per poder parlar"

Jordi Cuixart ha deixat clar que la seva estratègia de defensa serà la d'acusar l'Estat. Quina serà la seva?

Fa temps que volem que se'ns escolti, ens han silenciat la veu i també la imatge amb la presó. N'era un dels objectius. Veiem el judici com una oportunitat per poder parlar, especialment cap a l'opinió pública i la societat catalana, l'espanyola i evidentment també internacionalment. Serà una defensa política, però per altra banda la defensa actuarà com si fos un judici, amb tots els arguments racionals i les proves objectives que demostren que davant d'una ficció construïda l'única sentència possible és la llibertat.

S'està preparant d'alguna manera per si la sentència és desfavorable?

Sigui quina sigui la sentència el problema polític continuarà. Perquè la presó, el judici i la repressió, que pateixen milers de persones a Catalunya, són només la conseqüència, però no són el problema. Sigui quina sigui la sentència tenim clar també que la nostra voluntat constructiva i el nostre compromís polític continuessin intactes.

Creu que Europa ha estat a l'altura, o ha actuat com s'esperava, respecte a l'existència de presos polítics en un Estat Membre?

La pregunta que qualsevol europeu hauria de fer-se és si a Europa un govern pot ser destituït irregularment i fins i tot empresonat injustament. S'hauria de preguntar si això és normal, si és una cosa que la Unió Europea pot acceptar, amb la qual pot conviure. Si és un fet amb el qual la democràcia moderna pot estar còmoda. Si pot passar això? Sí, pot passar. Aquest és el problema, que això pot passar, això és realment el que ens ha d'inquietar, que una cosa així avui no només és possible que passi dins de la UE, sinó que ja ha passat. I si això passa, la següent pregunta és: quin és llavors el futur d'Europa?

Pensa ja en el Tribunal d'Estrasburg o té esperances amb el fet que la sentència pugui ser favorable?

Com he dit, si hi ha justícia, l'única sentència possible és l'absolució. No considero que allò que vàrem fer pugui ser considerat un acte delictiu, i estic disposat a defensar-ho sempre que calgui, i on faci falta.

Quin tracte estan rebent a Soto del Real?

A part d'algunes qüestions que s'han comentat durant l'arribada, durant els pocs dies que portem el tracte amb la resta de presos està sent cordial, i nosaltres ens estem adaptant a la nova presó.

A banda de la família i els amics, què és el que més troba a faltar?

El mar en especial, i com tot reclús la vida ordinària i en societat, per exemple com fer castells i poder estar amb la meva colla, els Gausacs.

"La presó és la universitat de la paciència i la humilitat, possiblement és així"

La presó li ha ensenyat quelcom? N'extreu alguna lliçó vital?

La presó m'ha ensenyat moltes coses, i m'ha canviat també com a persona. Un pres em va dir, només arribar a Soto, en una conversa, que la presó és la universitat de la paciència i la humilitat, possiblement és així.

Vist des de la perspectiva, hauria fet quelcom diferent del que va fer en l'àmbit polític?

Entenc el que hem fet i hem viscut com un aprenentatge, un aprenentatge que ens han donat les experiències viscudes fins avui més que no pas lamentar-me dels possibles errors que hàgim pogut cometre uns o altres al llarg del camí. L'error està associat amb la culpa; l'aprenentatge, en canvi, amb la capacitat de millora. Entendre el viscut com un aprenentatge permet corregir, motivar-se i continuar avançant.

En el seu llibre, Esperança i llibertat, parla de 'Mirada llarga'. A què es refereix?

Tenir mirada llarga vol dir saber que tota la informació acumulada, sigui dels encerts o dels errors, és enormement valuosa per assolir l'objectiu, per la qual cosa cal gestionar-la com un aprenentatge.

"No puc deixar d'agrair totes les mostres de suport rebudes aquests mesos"

Al llarg del darrer any s'han celebrat mobilitzacions de suport cap a les seves figures i la situació per la qual estan passant. Fins a quin punt reconforta?

Més que reconfortar, aclapara enormement, no puc deixar d'agrair totes les mostres de suport rebudes aquests mesos. Així com totes i cadascuna de les reflexions que m'han arribat aquests mesos. És evident que no totes són còmodes, moltes discrepen profundament, però per això mateix són d'agrair i també necessàries per construir.

"La nostra presó hauria de servir per no acceptar aquests excessos"

També parla de la presó com a eina política. Creu que la seva situació pot servir de quelcom en el procés cap a la independència?

Considero que la presó és una eina política, i vaig assumir que hauria de formar de la nostra lluita pacífica. En aquest camí la presó ha de ser un instrument, per evidenciar a tot demòcrata que no és acceptable la manipulació que s'està fent del dret penal per reprimir una ideologia, que no es pot respondre a posicionaments polítics amb coerció judicial i amb la vulneració de drets i llibertats, i que amagar la política i optar per la repressió no solucionarà mai absolutament res. La nostra presó hauria de servir per no acceptar aquests excessos i els perills que comporten.

'Mà estesa' és un altre dels conceptes forts del seu llibre. Com es pot aconseguir desenrocar les diferències?

És la generositat, el respecte mutu, la pluralitat, els objectius i els lideratges compartits, el que sempre ens ha fet avançar. Crec que és des d'aquesta perspectiva com hem de continuar, si volem ser més i anar més lluny. Tothom és necessari i a la vegada ningú és imprescindible. Com en un castell, aconseguir que l'enxaneta faci l'aleta és mèrit de tota la colla. Per això és tan important saber estendre la mà als qui tenim més a prop, però també als qui no hi són tant. I això exigeix cultivar l'empatia.

"Construir consensos és una tasca complexa, que requereix paciència i generositat"

En les darreres setmanes s'han viscut desavinences entre els dos principals partits de l'independentisme. Com estan vivint aquesta situació amb els seus companys a la presó?

Crec que hi ha un consens polític molt ampli pel que fa al fet que cal seguir endavant, de manera pacífica i democràtica, que la via repressiva no ens ha d'aturar, que allò que ens mou és la voluntat de construir, de manera col·lectiva, un futur ètic, just, inclusiu i solidari, en forma de República per a tothom. Així mateix, no existeix, un manual d'instruccions que ens indiqui com gestionar circumstàncies com les que estem vivint. Construir consensos és una tasca complexa, que requereix paciència i generositat. El primer que ens cal potser per aconseguir-los, és deixar de dir contínuament que no n'hi ha per culpa d'aquell o de l'altre, i fixar-se en les moltes coincidències que existeixen, posar-les en valor, i aprofitar-les per construir espais cada vegada més amplis.