Aquest 21 de maig Convergència Democràtica de Catalunya escollirà per primàries qui serà el cap de llista a les noves eleccions espanyoles que tindran lloc el 26 de juny. Els candidats són Francesc Homs, exconseller i exportaveu del govern i que ja va liderar la candidatura nacionalista a les últimes eleccions espanyoles, i Sílvia Requena, que va ser la número 2 de la llista convergent al Senat i fa bandera de la renovació política.
Aquest dimecres, dia 18 de maig, Requena va participar en una trobada amb militants a la seu de Convergència Sant Cugat.
Per què va prendre la decisió de competir amb Homs?
Per fer la primera passa per la renovació de Convergència, que es vol reformar. El nou partit ha de fer reformes estructurals, ser més horitzontal, pensat més de baix a dalt, més connectat amb la societat i tenir clars els mecanismes de transparències. A més, ha d'estar orientat a créixer i eixamplar la seva base, que darrerament s'està veient reduïda.
Què diferencia Sílvia Requena de Francesc Homs?
Ell representa l'antic partit. Ve d'un moment polític on les maneres de fer han estat de tall clàssic. No vol dir que tot s'hagi fet malament, però no han tingut la visió més transversal de la política, de més treball de base, escoltar... S'ha treballat en un esquema de l'etapa del pujolisme, que ja s'ha esdevingut superada i caducada. Aquella fórmula era per la Catalunya autonomista i els partits s'han d'adaptar el que la gent vol i no al revés.
L'aparell del partit, que dóna suport a Homs, no sembla per tant disposat a fer aquesta renovació.
La direcció està fent el canvi, però l'està fent amb la mirada posada al congrés de Convergència, que serà al juliol. Jo el que faig és avançar-me. El partit entén que ha de canviar però jo m'anticipo perquè ja no hi hagi camí de retorn.
Un moviment més pensat en el futur i el paper que pugui tenir en la refundació del partit?
Si el meu resultat és dolent, no m'he de plantejar res més. Però si el resultat és bo i em quedo en una posició de servir la causa, la podré servir amb tota la força i legitimació que em donaran els militants el 26 de juny. Em puc plantejar coses, però si no tens una xifra de vots contundent, no et pots precipitar a fer passes d'aquestes. Una cosa és que et puguin tenir en compte, però el congrés és molt gran.
Com està sent rebuda per la militància?
Estic molt sorpresa de l'alegria que ha generat la meva candidatura. La gent em diu que això li dóna la confiança que els canvis es produiran a Convergència. Jo sóc el fet que demostra tota la retòrica política de canvi. És bo per tothom però enfortim la democràcia interna.
I entre les altes esferes?
Ha sorprès. On ha generat més impacte no és a les bases sinó a l'aparell. Jo ho vaig fer sense demanar permís, només en vaig informar. A tothom li pot sorprendre, però crec que és l'única manera d'exhibir com s'han de fer els canvis polítics al nostre país.
"Hi ha autonomies que són una font d'aliances futures"
Quin sentit té presentar-se a unes eleccions espanyoles on els partits sobiranistes han estat exclosos de qualsevol negociació política els últims mesos?
El sentit principal és la sociologia del vot espanyol. Si canvia, veig oportunitats que abans no pensàvem. Si pugen altres forces que no són les clàssiques, podem tenir una oportunitat. La política no és el Madrid institucional, sinó tot el taulell de joc, que a Espanya ha canviat: al País Valencià mana Compromís; a Ses Illes, forces catalanistes; a Aragó no hi ha ni PSOE ni PP i a Catalunya manem els independentistes... Madrid no és una estació final sinó el mitjà per obrir-se portes a aquests altres espais de decisió.
Tornar al referèndum?
Per aconseguir un objectiu has de fer molts moviments. Catalunya té el seu full de ruta i és inapel·lable, però és compatible amb voler un referèndum, que abans no tenia el suport de les forces emergents que ara hi ha a Espanya. Hi ha autonomies que són una font d'aliances futures.
Ha sorprès la posició de Podemos de defensar un referèndum a Catalunya fins a últim moment?
No sé explicar el motiu real que hi ha en aquesta decisió, però l'aplaudiré. Mentre hi hagi algú l'altra banda digui que vol un referèndum, estaré al seu costat. No podem dir que ho fan estratègicament... Tenen els seus interessos però la meva pretensió no és qüestionar això. Si ells estan d'acord i mantenen la posició, hem de ser al seu costat. No hi ha una altra.