Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El 17 de juny de 2023, Josep Maria Vallès es va convertir en alcalde de Sant Cugat. Ho va fer en un ple d'investidura en què va assolir la majoria simple amb únicament els vots de Junts, el seu partit. 9 dies més tard, però, Junts i ERC van anunciar un acord de govern per als pròxims quatre anys de mandat. Gràcies a aquest pacte, els dos partits aconseguien una suma de 13 regidors i la majoria absoluta.
En aquest primer any de mandat, el govern de Sant Cugat ha hagut d'afrontar diversos reptes. Un dels principals ha estat la situació econòmica, amb un dèficit de més de 20 milions d'euros en les arques municipals que ha comportat retallades en els serveis i les inversions municipals. La ubicació per construir l'Escola La Mirada, l'anunci de nous equipaments culturals i esportius i acabar amb els reconeixements extrajudicials de crèdit són algunes de les qüestions a les quals han hagut de posar fil a l'agulla.
Sous, retallades i impostos
Una de les primeres mesures que va prendre el govern de Sant Cugat de Junts i ERC va ser ajustar el sou al govern i a l'oposició. La proposta es va aprovar amb els vots a favor del govern i del PP i el rebuig de la resta de l'oposició. Des del govern municipal van assenyalar la "necessitat" d'actualitzar els salaris per fer-los "competitius". Tot i la pujada, el tinent d'alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas, va defensar que el nou govern és "més barat" que el tripartit perquè té menys assessors i tinències d'alcaldia.
Pel que fa a la situació de les arques municipals, l'Ajuntament va tancar l'exercici de 2023 amb un dèficit de 22,3 milions d'euros. Un "forat" econòmic provocat per l'increment de les despeses i reducció dels ingressos dels últims anys, de qui Brugarolas en va responsabilitzar la gestió de l'anterior responsable econòmic del tripartit, Pere Soler (PSC). Aquesta situació ha portat el consistori a estar sota el control financer de la Generalitat.
En aquest context, el govern va aprovar inicialment el pressupost de 2024, que preveu una disminució del 5% i retallades molt important en àmbits com les inversions. També s'han fet notar en les activitats com les de Nadal i la Festa Major, i ha afectat àrees de l'Ajuntament com la de Cooperació, que ha patit una retallada del 90%.
Malgrat tot, Sant Cugat va congelar els impostos municipals de cara aquest 2024 després que el govern aprovés inicialment les Ordenances Fiscals amb el suport del PP i Vox. L'objectiu del consistori, segons va explicar Brugarolas, és revertir la situació financera de l'Ajuntament "sense repercutir el cost en la ciutadania".
Els reconeixements extrajudicials de crèdit
Una de les polítiques més ambicioses del govern de Junts i ERC ha estat la voluntat d'acabar amb el pagament de factures sense contracte o el contracte vençut. Per fer-ho, van impulsar una norma per tal de no utilitzar més els reconeixements extrajudicials de crèdit, que és la figura que es fa servir per pagar els serveis que no tenen un contracte en vigor al darrere. Una pràctica (legal) que des del 2015 havia anat a l'alça, fins a arribar als 8 milions el 2022. Així ho van anunciar el setembre de 2023 i en els últims mesos, els reconeixements extrajudicials en els plens municipals pràcticament han desaparegut, a excepció d'aquells pagaments per serveis d'obligat compliment i pendent de l'aprovació d'un nou contracte, com pot ser la recollida de residus.
La història interminable de La Mirada
"El tema al qual he dedicat més hores i reunions des que soc alcalde ha estat La Mirada". Aquesta frase l'ha pronunciat l'alcalde, Josep Maria Vallès, en més d'una ocasió durant aquest mandat. Davant la judicialització del projecte al Bosc de Volpelleres, el govern municipal va començar a buscar alternatives. En van proposar dues: l'avinguda de la Clota (a tocar dels actuals mòduls) i la Guinardera. Més tard, a petició de la comunitat educativa, el consistori va demanar a Protecció Civil que tornés a estudiar si hi havia l'opció de tornar a la ubicació original, al costat de l'Institut Leonardo da Vinci.
La ubicació a la Clota va quedar descartada perquè no va comptar en cap moment amb el suport de la direcció del centre i l'AFA, i la ubicació original va tornar a caure per l'informe sobre el pas de trens amb mercaderies perilloses. Així, l'opció de la Guinardera ha anat guanyant força fins a ser l'opció definitiva triada pel govern. L'inici dels tràmits per construir l'escola s'havia d'aprovar al ple de juny, però finalment s'ha ajornat al juliol per "trobar el màxim consens possible".
Més enllà de la via política, l'AFA de La Mirada ha defensat sempre l'opció del bosc. Una postura intensificada des del novembre, quan el jutjat contenció administratiu núm. 10 de Barcelona va desestimar les mesures cautelars que havia demanat ADENC per aturar la construcció del centre. Les cautelars afectaven el trasplantament d'arbres i no la construcció de l'edifici en si. Per això, el govern de Sant Cugat va assegurar que la judicialització al bosc continuava existint (encara hi ha pendents dos recursos més) i va enviar aquesta alternativa a la cua de la fila. De fet, la proposta del govern portava a aprovació una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que enterrava definitivament l'opció del bosc, ja que passaria a ser un espai lliure i zona de parc, i no s'hi podria construir.
Equipaments nous i adeu al Maristany
Un dels projectes que ha aprovat l'Ajuntament ha estat el de la nova Biblioteca Central de Sant Cugat, que es construirà al parc de Ramon Barnils i té un cost estimat de 13,9 milions d'euros. D'aquesta manera, el govern municipal de Junts i Esquerra han recuperat aquest projecte, que havia quedat aparcat durant el tripartit.
A principis de 2024, el consistori també va anunciar que la Generalitat de Catalunya construirà un nou hospital públic entre Sant Cugat i Rubí que donarà servei a les dues poblacions i a Castellbisbal. Es tractarà d'un hospital de dia, anomenat Centre d'Alta Resolució Sanitària, i que no disposarà tots els serveis d'un hospital convencional.
En el capítol d'equipaments culturals, una de les polèmiques a què el govern ha hagut de fer front ha estat el tancament del Centre d'Art Maristany. Aquest espai s'ubica en un local de lloguer de 900 m² i suposa un cost d'uns 100.000 euros anuals al consistori. L'Ajuntament va argumentar que, amb la delicada situació econòmica que estava travessant, no podia fer front al pagament d'aquest lloguer, i que, per tant, el centre havia de tancar. Això sí, el govern va anunciar que traslladaria l'activitat en altres ubicacions.
Una decisió que va provocar el naixement de SOS Maristany, una plataforma formada per artistes i usuaris que s'oposen al tancament del Maristany. La resposta del govern municipal a les queixes de SOS Maristany va ser anunciar el Centre de Creació d'Art Contemporani, un nou equipament per acollir part de l'activitat cultural de Sant Cugat.
Pel que fa als equipaments esportius, el Ple municipal va donar llum verda a traslladar el nou pavelló de la ZEM de la Guinardera, originalment projectat a l'avinguda de Can Roquetes. Una aposta del govern per continuar donant forma a la nova "centralitat esportiva" a la Guinardera, que ja compta amb el pavelló que utilitzen el Futbol Sala Sant Cugat i l'Escola de Patinatge Artístic, els camps de rugbi i les pistes d'atletisme. També en aquest espai s'aixecarà el pavelló de la gimnàstica rítmica, que l'Ajuntament preveu que estigui en funcionament el desembre de 2025.
Habitatge
El nou govern de Junts i ERC va descartar el projecte original del Ragull Centre, una de les propostes més importants per fer habitatge assequible del tripartit. Durant la campanya electoral de les eleccions catalanes, però, el Ragull Centre va tornar a escena després que els republicans anunciessin en roda de premsa que s'havia acordat la construcció d'habitatge protegit a l'espai, però que es tornaria a estudiar el projecte. L'alcalde va confirmar que es farà habitatge assequible, però amb "alçades controlades".
On l'Ajuntament iniciarà els tràmits per construir habitatge de protecció oficial és a la parcel·la de la masia de Can Cabassa, que també acollirà una residència d'estudiants i un parc públic. El Ple municipal va donar llum verda a una operació que permetrà a la ciutat guanyar sòl per fer 15 habitatges protegits.
Per altra banda, en una entrevista al TOT Sant Cugat, el regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós, va obrir la porta a desenvolupar un "petit barri" a la banda baixa de l'antic golf de Sant Joan. Tot plegat està a les beceroles i només és una hipòtesi en la qual s'està treballant.
L'Observatori Sociològic, Gaza i les pilones
Una de les primeres accions del nou govern de Sant Cugat va ser treure part de les pilones de l'anella verda. El motiu, segons van explicar, era garantir l'accés de vehicles d'emergència en casos urgents. Les pilones s'havien col·locat feia uns mesos i era una demanda del col·lectiu ciclista per augmentar la seguretat del carril i evitar la invasió per part dels cotxes.
Una altra qüestió que no va estar exempta de polèmica van ser les preguntes del bloc d'immigració de l'Observatori Sociològic. Grups municipals com el PSC, En Comú Podem i la CUP, que van ser els primers a alçar la veu, van assenyalar que algunes preguntes tenien un "biaix ideològic" i induïen a "una resposta concreta". Fins i tot ERC, soci de govern de Junts, va acusar Jordi Puigneró, de qui depèn l'observatori, de "gran deslleialtat". Puigneró va acabar reconeixent que les preguntes d'aquesta onada de l'Observatori Sociològic no les havia consensuat amb els republicans.
L'eco del conflicte a Gaza després de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre també va arribar a Sant Cugat, el municipi que concentra una major població jueva de tot Catalunya. Manifestacions pro Palestina i pro Israel i la impossibilitat dels partits d'aprovar una moció de rebuig a la resposta del govern de Netanyahu a la Franja de Gaza són alguns dels exemples de com s'ha viscut aquest conflicte a la ciutat. També va destacar la polèmica amb la regidora d'Educació, Carme Ardid, que va demanar als centres educatius de Sant Cugat que no es posicionessin a l'hora d'explicar els fets.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.
