Després d’un llarg període al Parlament Europeu i un breu oasi de calma que va aprofitar per desvincular-se d’ICV, Raül Romeva ha acceptat un nou repte polític: encapçalar una llista que aplega diverses forces independentistes i que tothom pronostica que serà la guanyadora el 27S
Què passarà si governa Junts pel Sí?
A grans trets tenim tres grans punts al programa. El primer és fer possible allò que no vam poder fer el 9N, és a dir, posar la democràcia al servei de les persones. Serà l’inici d’un procés que ens conduirà (si la gent ho vol) a tenir un estat.
Què més?
Començar un període de 18 mesos en el qual construirem les estructures d’estat que avui no tenim i que ens fan falta, i començar un procés ciutadà que culmini amb l’elaboració d’una constitució.
Segur que el tercer punt té a veure amb l’eix social...
La resposta social és molt important per a molta gent. Hem de garantir que durant aquest període de transició ningú no quedi desatès de les seves necessitats socials.
Si Junts pel Sí s’ha d’entendre amb la CUP, s’acceleraran aquests 18 mesos que proposen?
Aquests escenaris són hipòtesis i dependrà del nombre d’escons i de la possibilitat que es tingui de votar un president. No volem especular i no ho fem. Tot el que no sigui poder aplicar el nostre programa implicarà una negociació i ho valorarem en el seu moment.
Aviat hi ha eleccions al Congrés i al Senat. Si hi ha un nou interlocutor, acceptaran un referèndum pactat?
Estarem disposats a negociar com portar a terme el programa o el mandat democràtic que rebem de la gent. És a dir, tot aquest procés el volem fer negociant i això vol dir un marc de separació amb el marc que sigui més còmode. Serà més segur si aquest marc és pactat, però partint d’un mandat de la ciutadania. El que vull dir és que ja no hi ha marge per esperar una oferta de l’Estat espanyol. Fa massa temps que ho esperem i no ha arribat mai.
Els fa por que els anomenats missatges de la por hagin tingut efecte sobre la ciutadania?
El que em sap greu és que un estat en lloc d’oferir propostes, seduir o intentar explicar les bondats del fet que Catalunya seguís formant part de l’estat, el que faci sigui enganyar, mentir i atemorir la gent. I més encara que ho faci amb col·lectius més fràgils com la gent gran o la que té por de perdre la feina. Em sembla lamentable i em sembla un argument més per marxar d’aquest estat.
Tot són mentides?
T’ho diré d’una altra manera. Les pensions estan garantides, serem part de la Unió Europea (UE) i els bancs no marxaran i si ho fan els que quedin seran els més respectuosos amb la gent.
Vostè diu que serem part de la UE, però jo sento molts dirigents europeus dient que no serà tan fàcil.
És que ningú ha dit que sigui fàcil. El que sí que hem dit és que és possible. Per fer-ho possible cal un mandat democràtic. Fixa’t que totes les declaracions que vénen de la UE deixen una porta oberta. Totes interpel·len a la democràcia i sota aquesta premissa és possible. I no només és possible, sinó que interessarà a tots, particularment a Espanya perquè el primer perjudicat seria Espanya. Per tant, es trobarà una solució per molt que ara no ho diguin en campanya.
No em negarà que és estrany que el candidat a la presidència vagi de número 4 a la llista?
És que aquestes no són unes eleccions autonòmiques. El que fan és posar per davant de la tradicional política de partits un mandat ciutadà. La candidatura l’encapçala gent de la societat civil com a símbol del que són aquestes eleccions: uns comicis excepcionals per fer quelcom excepcional.
Diuen que s’amaga...
Crec que ha donat prou la cara i la segueix donant, però per a mi aquesta llista té sentit perquè hi som tots.
Què farà vostè el 28s si guanyen. Serà conseller, president?
Fins que no tinguem el resultat el 27 no sabrem com portar a terme el programa. No estic aquí per una qüestió personal. El que vull és que puguem votar. //