Romeva planta cara: "La violència la van exercir les forces de seguretat de l'Estat"

Prop d'una hora i mitja, aquest és el temps que ha necessitat el pres polític santcugatenc, Raül Romeva, per defensar amb convicció, fermesa i rotunditat la seva innocència i la legitimitat, el civisme i el pacifisme de l'independentisme en totes les seves accions al Tribunal Suprem, la tarda del dimarts 19 de febrer, focalitzant en els fets del 20 de setembre i de l'1 d'octubre, pels quals se l'acusa de rebel·lió, sedició i malversació.

Ho ha fet amb un discurs marcadament polític, seguint la línia estratègica del seu company de partit, també encausat, Oriol Junqueras. En aquest sentit, igual que Junqueras, Romeva ha iniciat la declaració assenyalant el seu convenciment sobre el fet que és "un pres polític", i ha contestat només a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eydne, destacant diferents àmbits que es posen en dubte des de l'acusació: el dret a l'autodeterminació, la legitimitat de l'independentisme o la voluntat de diàleg que hi ha hagut des dels partits que el defensen.

"Estic independentista"

Romeva s'ha definit com a "demòcrata, republicà i europeista", i ha afirmat estar (que no ser) "independentista". En aquest sentit, el santcugatenc ha reconegut canviar el seu estat, de "federalista" a independentista, després de la sentència contra l'Estatut de Catalunya de l'any 2010, a càrrec del Tribunal Constitucional: "El punt d'inflexió va ser l'any 2010. Abans del 2010 jo no estava independentista, estava federalista", ha reconegut Romeva.

"Defensar el dret a l'autodeterminació no és un delicte"

La defensa del dret a l'autodeterminació ha estat un dels eixos centrals de la defensa de Raül Romeva: "Sempre he defensat el dret a l'autodeterminació", ha dit amb convenciment el pres polític, abans d'argumentar que la Generalitat el va intentar exercir durant l'1-O, "després d'haver-ho provat tot sense cap resposta". A partir d'aquí, Romeva s'ha dedicat a defensar amb vehemència i determinació el dret a decidir, assenyalant, per exemple, que "no hi ha cap tractat internacional que prohibeixi el dret a l'autodeterminació", o afirmant que "no és una utopia". També ha defensat que, amb el referèndum, el Govern donava "resposta al 80% de la societat catalana, que després han estat refrendats a les urnes".

En aquest sentit, Romeva ha plantat cara a les acusacions, assegurant que "defensar el dret a l'autodeterminació no és cap delicte". Seguint la mateixa línia, ha declarat que aquest dret no es troba fora de la Constitució espanyola: "El dret a l'autodeterminació és un debat conceptual, en cap cas ha de ser un delicte. La Constitució espanyola defineix l'exercici de la llibertat d'expressió i de la llibertat ideològica", ha dit Romeva. De fet, ha atacat directament l'immobilisme de la Constitució espanyola, comparant-la amb altres d'altres estats: "Les constitucions són texts dinàmics que han d'evolucionar com ho fan les societats. Les democràcies més consolidades són aquelles en les quals les constitucions han avançat amb la societat. A l'Estat espanyol no s'hi ha tocat una coma en 40 anys", ha afirmat amb un clar to polític.

A més, ha assenyalat que "el principi de legitimitat democràtica ha d'estar en termes d'igualtat amb el principi de legalitat. Quan estem en un punt de xoc entre l'una i l'altra, el que cal és negociar entre actors polítics. La resta és perjudicar a la democràcia com a tal".

"Mai hem fet cap apel·lació a la violència"

L'acusació de la Fiscalia i de VOX assegura que durant els fets del 20 de setembre i de l'1 d'octubre va existir violència per part de l'independentisme, fet amb el qual argumenten l'acusació de rebel·lió. En aquest sentit, Romeva s'ha defensat assegurant que aquesta no va presentar-se en cap cas, i quan el seu advocat li ha preguntat amb quins mètodes defensaven el projecte del referèndum, el pres polític ha respost que "Sempre des del civisme, des de la pau". "Mai hem fet cap apel·lació a la violència", ha afegit. "Davant de la repressió, no violència. Aquest va ser el mandat que vam aplicar i predicar", ha dit també Romeva.

D'altra banda, per sustentar aquesta declaració, Romeva ha aportat xifres sobre la taula: "Els objectius que s'han perseguit per la via violenta tenen un 26% de possibilitats d'èxit. Aquells que ho han fet sense utilitzar la violència tenen un percentatge d'èxit del 53%", ha apuntat Romeva. "La via violenta no és només indesitjable, sinó poc recomanable tenint en compte l'èxit que pot tenir", ha argumentat en aquest sentit. És a dir, el santcugatenc ha defensat que no creu la violència "per ideologia", però també "per pragmatisme".

Convençut de no haver comès cap delicte

Tot i ser emminentment política, la declaració de Romeva també ha tingut pinzellades tècniques i jurídiques, terreny en el qual el pres polític també s'ha defensat de manera clara i convincent. "Demano, si us plau, que algú em digui quan la Generalitat va suplantar àrees i competències de l'Estat. Basant-se en quin criteri es considera il·lícita l'acció del Departament d'Exteriors?", ha preguntat retòricament i amb certa ironia. Així, ha afirmat que és "delirant que s'acusi qualsevol de les accions que vam fer des del Departament d'Exteriors de delicte".

De fet, la frase amb la qual Romeva ha volgut concloure la seva declaració girava en aquesta línia, amb una clara voluntat de definir-se innocent: "Estic convençut que el que hem fet és lícit i legal. Per això no tinc cap inconvenient en venir a defensar aquests principis", ha assegurat el pres polític santcugatenc per finalitzar la seva declaració.

Desmuntat el relat del 20-S i l'1-O

Andreu Van den Eynde ha preguntat al santcugatenc sobre els fets del 20 de setembre del 2017, davant de la seu del Departament d'Econòmia de la Generalitat: "Manifestar-se no pot considerar-se mai un alçament, ni protestar pot considerar-se un tumult", ha contestat Romeva en aquest sentit, abans de repassar l'1-O, moment en el qual ha assegurat que "l'única violència que va haver-hi va ser l'exercida per les Forces de Seguretat de l'Estat". "Gairebé 1.000 persones van patir directament la violència de les Forces de Seguretat de l'Estat. Va ser una taca molt gran en la història de la democràcia espanyola", ha afegit en aquest sentit.

De fet, ha volgut destacar que en cap moment van dubtar sobre el fet de fer el referèndum, i que en cap cas se senten culpables d'haver-lo fet: "Si fer un referèndum no és delicte, si responíem a la demanda cívica i pacífica del 80% de la població, perquè havíem apostat per fer política, perquè havíem de renunciar al referèndum?", ha entonat Romeva.

Mentre ha durat la declaració de Romeva, s'han vist diferents mostres de suport per al pres polític santcugatenc a les xarxes.

Més info: Les xarxes socials recullen el suport santcugatenc a Raül Romeva