De Romeva a Royo: els santcugatencs que es podrien beneficiar de l'amnistia

309 independentistes i 73 policies es veuran beneficiats per la Llei d'Amnistia que ha tramitat el PSOE i que comptarà amb el suport parlamentari necessari per tirar endavant. Una llei negociada amb Junts i ERC i que servirà per amnistiar les responsabilitats de tots els actes vinculats al procés entre l'1 de gener del 2012 i aquest 13 de novembre del 2023.

Concretament, es fa referència els actes de responsabilitats penal, administrativa o comptable vinculats a la consulta del 9 de novembre de 2014 i el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Líders polítics, funcionaris, exalts càrrecs del govern o encausats en protestes del Tsunami o de les manifestacions postsentència són alguns dels col·lectius que es veurien beneficiats. 

Pel que fa als líders i càrrecs de responsabilitat, hi ha almenys sis santcugatencs que tenen causes obertes, han estat jutjats o es van exiliar i que es podrien beneficiar de l'amnistia:

• Albert Royo

Va ser secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) entre 2013 i 2017, quan va ser destituït per l'aplicació de l'article 155 a finals d'octubre.  Té diverses causes obertes. Per una banda, està immers en la investigació del Tribunal de Comptes per les despeses suposadament irregulars i a favor del procés en l'àmbit exterior executades per la Generalitat entre 2011 i 2017. L'organisme espanyol li reclamava una fiança de 3,7 milions d'euros. De fet, el Tribunal de Comptes va confirmar el judici contra Royo i una trentena d'exalts càrrecs del govern i responsables polítics per aquest divendres 16 de novembre. 

Més info: Albert Royo: "Volen enfonsar-nos econòmicament i posar-nos a la presó"

D'altra banda, Royo està immers en la causa del Jutjat d'Instrucció Número 13 contra representants polítics i exalts càrrecs per la seva participació durant el procés sobiranista. A més, al febrer de 2023, l'Audiència de Barcelona va ordenar que es tornés a investigar a Albert Royo per despeses vinculades a la internacionalització de la consulta del 9-N. Totes aquestes causes haurien de quedar anul·lades per l'amnistia.

• Raül Romeva

Raül Romeva va ser condemnat el 14 d'octubre de 2019 pel Tribunal Suprem a 12 anys de presó i d'inhabilitació pels delictes de sedició i malversació, pel seu paper en el referèndum de l'1 d'octubre. Abans, havia estat en presó provisional del 2 de novembre al 4 de desembre de 2017. El 23 de març de 2018 el jutge Pablo Llarena va tornar a ordenar el seu ingrés en presó provisional i ja no en va sortir fins el 23 de juny de 2021, quan va ser indultat pel govern espanyol. La inhabilitació per càrrecs públics que encara pesa sobre Romeva s'eliminaria amb l'amnistia. 

Com Albert Royo, Romeva també està afectat per les investigacions del Tribunal de Comptes. 

Més info: Raül Romeva: "Si el preu de la llibertat és passar per la presó, haurem d'assumir-ho"

• Jordi Puigneró

Exvicepresident de la Generalitat i actual tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Puigneró forma part també de la causa del Jutjat d'Instrucció número 13 des del 2018, quan va ser citat a declarar per la Guàrdia Civil en qualitat d'investigat. Se l'investigava per la seva participació en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre com a secretari general de Telecomunicacions, Societat Digital i Ciberseguretat. Se li atribuïen els possibles delictes de malversació de fons, revelació de secrets i desobediència.

Més info: El santcugatenc Jordi Puigneró, citat a declarar per l'1-O

• Josep Lluís Alay

Home de confiança del president Carles Puigdemont (actualment és el cap de la seva oficina) està immers en diverses causes judicials que podrien quedar totes amnistiades. Per una banda, està sent investigat dins del cas Voloh, per suposadament demanar informació a un mosso de la base de dades policial. També té una causa pendent per un viatge a Nova Caledònia (que celebrava un referèndum) en virtut de reponsable de l'oficina de Carles Puigdemont i que va pagar la Generalitat. Per aquest cas, la Fiscalia li demanava tres anys de presó per malversació i prevaricació.

Segons relata El Diario, la llei d'amnistia empara les actuacions dedicades a "divulgar el projecte independentista, recavar informació i adquirir experiències similars", el que permetria incloure els seus casos. 

Més info: La fiscalia demana 3 anys de presó i 17 d'inhabilitació per Josep Lluís Alay

El 2020, Alay va ser detingut en una operació de la Guàrdia Civil per suposades subvencions irregulars de la Diputació de Barcelona a entitats properes a Convergència i finançar actes sobiranistes.

• Natàlia Garriga

Actual consellera de Cultura de la Generalitat, la Fiscalia li demana un any d'inhabilitació i una multa de 18.000 euros pel seu paper en els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. En aquell moment era directora de Serveis del Departament d'Economia i Vicepresidència, encapçalat per Oriol Junqueras. El cas està al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on se l'acusa de malversació i desobediència.

Més info: Natàlia Garriga nega malversació dels fons públics durant el referèndum de l'1 d'Octubre

• Clara Ponsatí

Exconsellera de Cultura durant l'1 d'octubre, és una de les líders polítiques que es va exiliar després de la declaració d'independència de l'octubre de 2017 i que es veurà beneficiada per l'amnistia. Malgrat que el Tribunal Suprem va intentar la seva extradició per sedició, la justícia belga sempre ho va rebutjar. El 28 de març de 2023, Ponsatí va tornar a Catalunya. Va ser després que el Suprem revisés la seva acusació contra Ponsatí, que estava només acusada de sedició, ja que el govern espanyol va eliminar aquest delicte del codi penal.

Tot i això i malgrat la immunitat com a europarlamentària, va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra, ja que encara estava acusada de desobediència (no comporta penes de presó). Va ser posada en llibertat després de declarar davant del jutge. Durant el seu exili va estar principalment a Escòcia. 

Més info: Clara Ponsatí retorna a Catalunya, després de 5 anys d'exili

És una de les líders del procés que s'ha mostrat més crítica amb la deriva dels partits independentistes. En una entrevista aquest dilluns 13 de novembre al Versió RAC1, també va carregar contra l'amnistia, que ho considera un "error": "El país ha perdut to i poder perquè els dirigents han acceptat la submissió"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.