Romeva: "No hi ha risc, ni amenaça ni perill, sinó instrumentalització del TC"

El TOT entrevista el conseller Raül Romeva després que el Tribunal Constitucional suspengués el 16 de febrer, el Departament d'Afers Exteriors de la Generalitat.  La suspensió va ser automàtica, en tant que el TC va acceptar a tràmit el recurs del govern espanyol contra algunes de les seves competències.

Com ha canviat la vida del santcugatenc Raül Romeva des que és conseller?

Com a santcugatenc, molt. Tota la meva vida local ha quedat trastocada, i la familiar. Totes les activitats que feia jo habitualment aquí s’han hagut de modificar, des del punt de vista de la dedicació que hi tenia. Però m’ho prenc com un parèntesi, és una modificació puntual, i com a tal la considero. Quan hagi acabat aquesta funció que estem fent en aquest moment, tornarem a recuperar-la.

Podrà seguir actuant amb els Castellers de Sant Cugat?

Sí. No en tinc cap dubte, a més, en l'àmbit familiar és una activitat que ens prenem col·lectivament molt seriosament. Aquesta temporada hem de baixar molt el ritme, aniré a totes les actuacions que pugui anar. Els assajos ja són més complicats. Farem el que podrem. Ara la gran virtut de les entitats com els castellers és que es van adaptant a les circumstàncies.

Com veu la política municipal a Sant Cugat? Creu que hagués estat bo per a la ciutat un pacte CDC-ERC similar al que governa a la Generalitat? 

Junts pel Sí és una situació circumstancial, en realitat. És un experiment que no només afecta dos partits, sinó més persones a títol individual, com és el meu cas. Persones que ens hem apuntat a aquest projecte com a independents. També hi ha altres formacions com Demòcrates per Catalunya o MES. Per tant, això és una circumstància que hi va haver en un moment puntual perquè havia de fer possible allò que no vam fer en el seu moment, que era votar, votar des d’un punt de vista referendari, i amb aquesta fórmula ens permetia fer-ho. Traduir això a altres ambients, no dic que sigui impossible, però cada cas és diferent. Junts pel Sí és Junts pel Sí, en el cas de les eleccions del 27, i aquí es queda. La política local té les seves dinàmiques i, per sort, la política evoluciona molt ràpidament. A escala local és on millor es veu, per això crec que és bo que cada realitat local pugui trobar la seva manera d’expressar-se.

Així, com valoraria que la coalició Junts pel Sí es repetís en unes hipotètiques eleccions espanyoles, unes altres eleccions espanyoles?

Això és una hipòtesi. Junts pel Sí es va produir per dur a terme el que es va produir. Cada elecció té la seva idiosincràsia i el que hagi de passar s’haurà d’analitzar en cada moment; a més, no sé si hi haurà eleccions a l’Estat, bé, segur que n’hi haurà, però no sé si en els mesos vinents. En tot cas, si es dóna aquest escenari, ja ho valoraran les entitats i partits que ho hagin de fer. Des de la meva situació, tinc una feina, una responsabilitat que és la que a mi m’ocupa, i el que passi en altres comicis ho ha de valorar la gent que té responsabilitat de partit. Cada realitat reclama una resposta i una fórmula diferents.

Com veu la implicació o el paper del govern de Sant Cugat en el procés sobiranista?

Sant Cugat és un municipi que ha estat actiu en totes les fases d’aquests últims anys de mobilització, des de la consulta ciutadana de fa uns anys a les diferents activitats d’Òmnium o de l’ANC. I en l'àmbit consistorial ha donat suport sempre a les iniciatives que s’han produït. Estem vivint un moment de transformació col·lectiva i cadascú des del seu àmbit està portant el seu gra de sorra. I un municipi com Sant Cugat és evident que no en quedarà al marge, perquè la societat ho impulsa. El que jo tinc molt clar és que aquest país ha passat el punt de no retorn fa molt de temps, i Sant Cugat ha estat un puntal d’aquest canvi de paradigma que estem vivint.

Entrem en matèria d’exteriors. Quines són les principals línies d’actuació del seu departament? 

Bàsicament en són tres. El primer és construir un ministeri. Nosaltres volem ser un estat, i un estat necessita un ministeri d’afers exteriors, per tant, el primer objectiu és crear un departament que no existia i que ha de desenvolupar l’acció exterior del govern. No estic parlant de l’acció exterior d’aquest departament, sinó de l'acció de l'executiu. Aquesta funció és la que ens obliga més. La segona és situar Catalunya des del punt de vista de projecte social i de projecte en vocació global al món, perquè des de la perspectiva d’allò que Catalunya pot aportar al món hi ha una dimensió molt important que és tot allò que té a veure amb els drets humans, la pau, la cooperació, i Catalunya d’això en sap molt perquè n’ha fet molt. El tercer element que reivindiquem és la transparència com a paradigma de govern obert com a paradigma de nova política com a paradigma d’aquesta nova institucionalitat que el que ha de fer és fer horitzontal la informació per fer la transversalitat del poder. Això ha de marcar els signes del nou temps, no només a escala de Catalunya, sinó a escala europea i mundial. Hem de fer una política pensada per afrontar els reptes del segle XXI.

L’ha rebut ja algun líder internacional?

Nosaltres estem rebent molts líders internacionals, entre altres coses perquè el Govern té una agenda internacional extraordinària. Estic parlant de representants polítics i parlamentaris des d'Amèrica Llatina a Europa, i amb els qui nosaltres ja hi hem tingut relacions, ambaixadors i cònsols. Ja han passat 40 dies d'activitat, la prioritat ha estat construir aquest departament i a partir d’ara, començar a sortir a fora. El departament ja ha sortit, hem estat treballant amb temes de cooperació a Moçambic, al Marroc i als Estats Units. El departament té una activitat internacional extraordinària i això és el que hem de fer. Som molt conscients que no som un estat i que no estem en alguns àmbits, però també som conscients que tenim un mandat i aquest implica construir una estructura de departament ministerial que aspira a ser la d’un estat. La vocació internacional no només és competència del conseller del ram, sinó del govern. La meva funció és que la dimensió internacional sigui del govern. A partir d’aquí, també hi ha una agenda que estem acabant de tancar perquè depèn de mil detalls, i alguns no depenen de nosaltres. Som un element que genera molt interès en els altres estats, i una prova d'això és que, malgrat els intents per part del Govern espanyol de paralitzar la nostra activitat, el que ha aconseguit és posar-nos més en la centralitat del debat europeu i mundial, i això es demostra perquè els interessos del que volem fer i com són cada vegada més gran. Nosaltres ho volem explicar al món.

La Conselleria d'Afers Exteriors ha estudiat la possibilitat que el Tribunal Constitucional acabi inhabilitant-lo? I si és així, quina seria la reacció?

No. No hi ha cap possibilitat en aquest sentit perquè no hi ha cap demanda. L’únic que hi ha és una absurda, i que jurídicament no hi ha cap recorregut, arbúcia legal per part del Govern espanyol, que una vegada més ha instrumentalitzat el Tribunal Constitucional. Ha intentat paralitzar el departament, una cosa que només té a veure amb el nom, ni amb el conseller ni amb el departament: no hi ha risc, ni hi ha amenaça ni perill, l’únic que hi ha és una instrumentalització cada vegada més gran per part del Govern espanyol del que és una institució com és el TC que hauria d’estar al marge dels interessos del Govern espanyol. Ja sabem on som, per culpa d’aquestes actituds és on hem acabat i estem on estem i estem on volem estar. No hi ha cap tipus de preocupació.