Sant Cugat canviarà el nom de tres carrers que estan dedicats a personatges franquistes. Es tracta del carrer de Doctor Modrego a les Planes, el carrer d'Antoni Griera i la plaça del Doctor Villar a la Floresta. El Ple Municipal del 19 de novembre oficialitzarà el canvi de noms. A principi de mandat l'any 2015, Sant Cugat ja es va comprometre a eliminar aquests carrers a proposta d'ERC-MES.
De fet, els republicans i altres organitzacions com Arran o ICV-EUiA fa anys que reclamaven a l'Ajuntament de Sant Cugat que suprimís els noms franquistes dels carrers de la ciutat.
Doctor Modrego
El Doctor Gregoria Modrego (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un religiós espanyol i arquebisbe de Barcelona. Durant el franquisme va ser Procurador en Cortsi home vinculat al règim dictatorial.
A partir d'ara el carrer que fins ara portava el seu nom es dirà carrer de Vicenta Moreno (Orpesa, 17 de juliol de 1910 - Sant Cugat, 24 d'abril de 1992), propieària d'un bar a les Planes que es va convertir en un punt de trobada pels veïns. La proposta sorgeix de l'Associació de Veïns de les Planes.
Antoni Griera
Antoni Griera i Gaja (Sant Bartomeu del Grau, Osona, 1887 - Castellar del Vallès, el Vallès Occidental, 1973) va ser un eclesiàstic i filòleg català.Va impulsar la creació del Patronat del Monestir de Sant Cugat del Vallès, del qual en va ser un gran defensor. En començar la guerra civil, va fugir a França, d’on va passar al costat franquista, i va entrar a treballar com a traductor i censor de premsa estrangera a l’Oficina de Prensa y Propaganda de la Capitanía General de Burgos. Va participar en nombrosos actes falangistes durant la dictadura i va col·locar una placa a l’església santcugatenca en memòria de “los caídos por Dios y por España”.
A partir d'ara, el carrer portarà el nom de Magarola, un turó situat a la serra de Collserola que és la intersecció entre els termes municipals de Cerdanyola, Barcelona i Sant Cugat.
Doctor Villar
Nicolau Villar i Recio va ser metge, jutge i el primer alcalde de Sant Cugat després de la fi de la Guerra Civil i la victòria del franquisme, entre 1940 i 1947. Aquesta plaça no es denominarà de cap altra manera perquè és una intersecció de carrers sense habitatges.
"Pas fonamental"
El grup municipal d'Esquerra Republicana ha enviat un comunicat per celebrar el canvi, tot i criticar la "tardança" amb què s'ha fet per part del govern municipal. "És un pas fonamental en la lluita per l’eradicació definitiva del record franquista a la ciutat", afegeix el partit.
"Ara hem d’analitzar si calen més canvis per eradicar de manera definitiva el franquisme dels carrers de Sant Cugat", afegeix ERC-MES