Sant Cugat "exigeix" a l'Estat que demani perdó per l'assassinat de Lluís Companys

El passat mes de juliol el Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática del Govern espanyol va fer arribar al Departament de Justícia de l'Executiu català una declaració de reconeixement i reparació personal envers la figura de Lluís Companys i Jover durant la Generalitat de Catalunya republicana el 1934 i entre 1936 i 1940. Aquesta declaració va ser resposta per la Comissió de la Dignitat amb "crítiques" i aquesta entitat, juntament amb altres i diferents partits polítics, van exigir que demanés perdó al poble de Catalunya. Per fer d'altaveu a aquesta petició, els partits de l'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Cugat, Junts per Sant Cugat i ERC, i els partits de l'oposició, En Comú Podem i la CUP, han aprovat una moció per instar al govern espanyol a atorgar el perdó. Han votat en contra PP i VOX i s'ha abstingut el PSC.

La majoria del Ple ha volgut "reivindicar" que aquesta anul·lació no és suficient i que, en ser "un crim d’Estat" i que el represaliat fos el president de la Generalitat de Catalunya i ha volgut "condemnar" l'assassinat del president Lluís Companys. També "lamentar" que hagin hagut de passar 84 anys perquè l’Estat espanyol hagi procedit a l’anul·lació del judici i del consell de guerra contra el president, i a reconèixer que va ser represaliat i condemnat per la seva militància, ideologia i pel fet de ser el màxim representant de la Generalitat. També s'ha aprovat per la Generalitat de Catalunya.

Suport a la moció de Junts per Sant Cugat, ERC, CUP i En Comú Podem

La regidora per ERC de Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica de l'Ajuntament de Sant Cugat, Esther Madrona, ha subratllat que els objectius d'aquesta moció són recordar l'assassinat del president català, reparar la seva figura de les paraules que es van dir contra la seva figura al Ple de Sant Cugat del mes de juliol i recordar la declaració del Govern espanyol del passat mes de juliol. També ha destacat que després de 17 anys de lluita per part del seu partit, s’ha aconseguit la "nul·litat" de la sentència que va condemnar Companys. No obstant això, ha recordat que aquesta reparació "no suposa el final" de la reivindicació, i ha criticat el PSOE per no incloure aquest reconeixement en la Llei de Memòria Històrica. En aquest punt, ha dit que "l’Estat ha d’assumir la responsabilitat, tal com ho van fer França i Alemanya al Palau de la Generalitat l'any 2008 i demanar perdó. "Lluís companys és el president de Catalunya i no és patrimoni d’uns i altres. Volem donar el lloc que correspon a Companys a la història del nostre país", ha conclòs.

Jordi Puigneró (Junts per Sant Cugat), tinent d'Alcaldia de Relacions Institucionals, Bon Govern i Ciutat Digital a l'Ajuntament de Sant Cugat, ha reflexionat sobre la repressió que han patit molts presidents de la Generalitat, independentment del seu partit. Ha destacat que vuit dels onze predecessors de l'actual president Salvador Illa van patir algun tipus de repressió, i ha fet una crida a "defugir el debat partidista" per tal de reconèixer el valor dels presidents catalans com a patrimoni de tot el país.

Marco Simarro, portaveu de la CUP, ha aprofitat la seva intervenció per recordar que la qüestió de la memòria democràtica continua sent una "assignatura pendent a Espanya". Ha posat en relleu que encara hi ha unes 2.500 fosses comunes sense identificar, i ha assenyalat que, segons historiadors com Paul Preston, el que va succeir a Espanya durant el franquisme pot ser considerat un "genocidi". També ha lamentat que l'Estat espanyol encara no hagi assumit la seva responsabilitat en aquest tema.

Ramon Gutiérrez, portaveu d'En Comú Podem,  s'ha limitat a refermar que la seva formació està "completament d'acord" amb tots els acords.

Abstenció del PSC

Elena Vila, portaveu del PSC, ha expressat durant el ple el seu suport als dos primers acords de la moció i ha condemnat l’assassinat de Lluís Companys. Tot i això, ha introduït alguns matisos, tot destacant la importància de la primera Llei de Memòria Democràtica de 2007 impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero, que considera com un "pas decisiu" cap a la recuperació democràtica. També ha defensat les accions del govern espanyol en matèria de memòria històrica, però s'ha mostrat en desacord amb la petició de demanar perdó explícitament per l’assassinat de Companys. A més a més, ha qüestionat si l'actual govern espanyol hauria de ser considerat "hereu del règim franquista" i ha suggerit que, en cas de demanar perdó, hauria de ser "per totes les víctimes de la repressió". I ha reiterat el compromís del partit socialista en la recuperació de la memòria històrica.

En contra de la moció, PP i VOX

Álvaro Benejam, portaveu del Partit Popular, ha posat èmfasi en el que, segons ell, considera la "part obscura" de la figura de Lluís Companys. També ha argumentat que Companys va promoure un cop d'estat i va impulsar els "escamots", una milícia que, segons ha exposat, van ser els autors de molts assassinats. A més a més, ha repassat, amb detall, diversos fets històrics per reforçar el seu punt de vista.

En la mateixa línia,  Marcos Rodríguez, portaveu de VOX, ha qualificat la moció de “ridícula” i ha afirmat que no aborda els problemes reals de les famílies de Sant Cugat. També ha expressat el seu "rebuig" cap a la figura de Companys i ha recordat que, segons ell, el seu afusellament no justifica les accions que s’han dut a terme en honor seu. A més a més, s'ha referit a les víctimes que s’atribueixen al període en què Companys va exercir el poder.

Lluís Companys i Jover, més de 80 anys a l'espera d'una restitució

El 15 d’octubre de 2024 es commemorarà el 84è aniversari de l’afusellament del 123è president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover. Fou assassinat dos mesos després de detenir-lo el 13 d'agost de 1940 per la Gestapo alemanya i lliurat a les autoritats franquistes a finals d'agost d'aquell mateix any. Amb la fi del franquisme i la legalització dels partits, la restitució de la figura de Lluís Companys havia sigut una històrica reivindicació. Finalment, el govern espanyol va emetre una declaració de reconeixement i reparació personal el passat mes de juliol, a petició d'ERC.

En aquesta declaració, el govern espanyol va declarar "il·legal i il·legítim" el consell de guerra sumaríssim que el va jutjar. També va considerar, igualment, "il·legítimes i nul·les" les condemnes del consell de guerra i les sentències emeses per aquests i altres tribunals contra el president de la Generalitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.