Simarro: "Amb l'habitatge sempre s'ha de fer més"

Marco Simarro va substituir a Núria Gibert al capdavant de la tinència d'alcaldia de Drets Socials aquest estiu. Simarro és el membre del partit anticapitalista més ben posicionat per ser el candidat de la CUP en les eleccions vinents municipals, tot i que encara no hi ha hagut cap anunci oficial. Fins al canvi, Simarro era regidor de Participació i Joventut. 

Com va assumir aquesta cartera que sembla tan diferent de la que portava fins ara?
La tinència d'alcaldia és un àmbit molt més gran i més rellevant en recursos i en serveis i en programes d'atenció a les persones, així que ho he agafat amb un augment de la responsabilitat. No és una cosa que agafi de nou o innocentment, hi ha una feina prèvia feta al grup municipal, ja que és un àmbit que estava dins dels de la CUP i hem anat fent un relleu i un intercanvi de tota la feina que la Núria havia fet abans que jo. Al final ho agafo al darrer any de mandat i això fa que moltes de les coses ja estan rodades i queden alguns elements per acabar de veure la llum. En l'àmbit personal és un canvi important i m'ho plantejo amb ganes d'aportar i treballar fins al darrer dia de mandat.

Quina feina s'ha fet i quina queda per fer en aquest àmbit? Sembla que serveis socials és una cartera que pot quedar una mica amagada, són temàtiques que potser no tenen tant de ressò mediàtic o potser també perquè no afecta el gruix de la població? Què venia a fer la CUP i què s'ha fet?
No és tant que no afecti un nombre determinat de persones, perquè sí que té una afectació quantitativa molt gran, sinó que és el que apuntaves. que és un àmbit invisibilitzat i la invisibilització té dos motius: el primer és que la mateixa pobresa i l'exclusió social són sovint invisibilitzats d'una forma social i cultural, i l'altre és la voluntat política que aquests aspectes de la nostra societat quedin sota la catifa. Nosaltres veníem a visibilitzar les situacions de desigualtat que teníem a la ciutat, perquè en tenim moltes, i augmentar la dotació de recursos per fer front a aquestes desigualtats. Tenim dues dades interessants, per exemple, que el pressupost que hem acabat destinant a drets socials és de més de 9 milions d'euros en un any,  la qual cosa duplica el pressupostat els anys anteriors que estava vora els 4 milions i pico.També pensem que la societat ha de promoure aquests canvis. 

"Serveis Socials és un àmbit invisibilitzat"

Anys anteriors o el mandat anterior?
El 2019. En tot cas hi ha hagut un augment en l'àmbit de Drets Socials. L'altre dada és que si al 2014 s'atenien unes 9 mil persones del municipi, el 2020 estem sobre les 15 mil. Hi ha un augment de persones ateses aquests anys. Són casos des de primeres atencions que potser es tanquen al cap de poc, fins a casos que tenen un seguiment al cap dels anys. Al final el que hem vingut a fer és intentar canviar la mirada de l'assistencialisme, a posar recursos públics per garantir els drets de les persones. Això demana augmentar els recursos en l'àmbit en general, i això vol dir augmentar el pressupost i, també, poder incorporar nous projectes i programes que atenguin problemàtiques concretes de la ciutat.

"Al 2014 s'atenien unes 9 mil persones del municipi, el 2020 estem sobre les 15 mil"

Per què creieu que s'ha donat aquest augment? Hi ha més gent que necessita suport o per què hi ha més informació?
Totes dues coses. El fet que hi hagi més informació en relació a la teva situació de desigualtat com a ciutadà fa que et sentis interpel·lat a l'hora d'accedir a un servei d'atenció bàsica. Això ha anat passant i passa per la visibilització activa de tots els serveis que tenim, al final és una qüestió d'augment de recursos i de maneres d'arribar a la gent. Els servies socials poden tenir cert estigma pel que fa a la percepció de la població, i moltes vegades, tot i que nosaltres volem canviar aquesta mirada, necessites canviar l'atenció a les persones. Per exemple, posar com a referent una oficina d'atenció a l'habitatge és una altra manera d'entrada dels veïns de la ciutat a serveis municipals.

Aquestes dades, juntament amb les del baròmetre inclusiu poden plasmar que no tothom que viu a Sant Cugat lliga els gossos s amb llonganisses. Què passa a Sant Cugat? Sortim a tots els rànquings de ciutats amb la renda per càpita més alta, però les desigualtats són més grans que en altres ciutats perquè la diferència és més gran. Com es rebat quan es diu que Sant Cugat és una ciutat de rics?
Hi ha un percentatge no massa gran de gent amb molts diners, i després bona part de la població amb una situació de relativa dificultat econòmica, aquí dins hi ha qui pateix més, i hi ha qui pateix menys. Elements de diagnosi com el baròmetre inclusiu del 2020 ens van molt bé perquè ens ajuden a visibilitzar quin és el nivell que tenim al municipi. Una dada que és esfereïdora, però a l'hora simptomàtica d'aquesta ciutat, és que el 49,7% de la població, gairebé la meitat, diu tenir certs problemes per fer front a les despeses de l'habitatge. Així, analitzem una cosa que ja intuíem i és que l'habitatge aquí a la ciutat és un vehicle empobridor de molta gent. I has de tenir una renda força elevada perquè no suposi una dificultat fer front a aquesta despesa. L'habitatge és un element que a la nostra ciutat està empobrint a moltes persones. Això és un element objectiu i potser no surt tant a les notícies de tirada nacional o estatal, perquè sortim als rànquings de rendes altes, però sí que és cert que la ciutat pateix una pressió sobre les butxaques de les famílies en relació a les despeses.

"El 49,7% de la població, gairebé la meitat, diu tenir certs problemes per fer front a les despeses de l'habitatge"

Quins plans han desenvolupat en temes de Drets socials? I què queda per fer? Gibert va dir que li sabria greu plegar perquè no veuria com a regidora projectes acabats
Drets Socials és un àmbit en el qual vam entrar amb la voluntat de donar-li la volta i referenciar-lo molt més. Aquí tenim l'àrea de feminismes i igualtat i és un àmbit que ha patit positivament un trasbals. Fins que no vam entrar no es cobria la plaça obligatòria de tècnica d'igualtat, i nosaltres la cobrim amb tota la voluntat política i ideològica del món, i això fa que fem polítiques molt actives en l'àmbit de feminisme i igualtat. Entrem també amb un servei integral d'atenció LGTBI a molt petit i molt minimitzat passem de les 3 hores mensual que hi havia, a 14 hores setmanals. El servei d'atenció a la dona també el reforcem amb una treballadora social més. Amb el que queda de curs també farem una campanya de difusió d'aquest servei, perquè entenc que els serveis poden existir, però si la gent no els coneix la ciutadania no s'hi adreça i no sap ni que té el dret a adreçar-se-hi. Amb aquest tema també hem fet una feina molt important amb les escoles coeducatives, i d'aquí poc posarem en funcionament la taula coeducativa de la ciutat.

Un dels anuncis que s'havia fet era la intenció de canviar d'ubicació els serveis socials, és a dir, canviar-los de la Casa Mònaco. Hi ha nova ubicació?
De moment l'espai central de treball de serveis socials està a la casa Mònaco. És un equipament que està lluny de l'espai cèntric de la ciutat i seria necessari continuar visibilitzant aquest servei a les persones. La intenció és que hi hagi, com a mínim, un espai de primeres atencions de serveis socials més cèntric. Això no vol dir traslladar tot el que hi ha a la casa Mònaco. Hi ha molta gent treballant amb diferents àmbits. Seria un espai, una porta d'entrada a serveis socials; estem treballant i mirant locals per si podem tenir aquest espai més digne i més cèntric.

"La intenció és que hi hagi, com a mínim, un espai de primeres atencions de serveis socials més cèntric"

Un dels principals motius pels quals van decidir fer el govern de coalició i desbancar junts va ser l'habitatge. Estan satisfets amb el que s'ha fet durant aquest mandat en habitatge públic?
En relació amb l'habitatge sempre s'ha de fer més i s'ha de fer tot el que estigui en mans de l'administració local per garantir "la no pèrdua de l'habitatge",i dic la no pèrdua intencionadament, perquè garantir el dret de l'habitatge no passa per allò que un municipi pot fer. Ho hem vist clarament amb la llei de la regulació de lloguers catalana (tot i que podríem debatre si hauria de ser més o menys potent), fins que hi va ser, com a mínim, es van congelar els preus. Un cop el Constitucional se la carrega els preus han tornat a pujar. Al final hi ha una contradicció que és estructural a la qual els municipis no podem fer front, però al mateix moment, ens veiem amb la necessitat d'atendre als veïns que són els que pateixen aquesta situació de no dret a l'habitatge. En tot cas nosaltres hem posat totes les eines que teníem a l'abast.

L'àrea de mediació no existia. Tenim dades de quantes persones han utilitzat el servei i quants s'han resolt favorablement per la persona que lloga?
Ho comencem a aplicar aquest servei després de l'inici de la pandèmia. Està havent-hi una majoria de casos resolts positivament. Des del juny de 2020 s'han atès uns 122 casos, de resultat acord i continuïtat d'un 60% i un 31% sense acord i en tràmit un 9%. La majoria ens estan sortint bé i nosaltres la lectura que en fem és que són persones que poden continuar vivint en el seu habitatge per uns anys.

I per la gent més vulnerable?
Del total de pisos públics hi ha un percentatge de pisos que es destina a fons social. Hi ha una mesa d'emergències, que avalua casos que arriben, molts d'ells amb situacions de desnonament, o ja desnonats, i s'avaluen cas a cas per poder atorgar un pis del fons social. Fins ara treballàvem amb un 15% del total, ara l'hem augmentat un 25%. Tenim més recursos per aquelles persones amb més vulnerabilitat.També hem establert que les persones amb situació irregular al municipi també puguin accedir a la borsa de pisos públics. Qui està empadronat independentment de la seva situació pot accedir a un recurs que és per a la ciutadania, per la gent que viu al municipi. També pensem que la societat ha de promoure aquests canvis. Fins que no traiem l'habitatge del mercat lliure i de la irregulació, és la situació que tenim.

"Fins que no traiem l'habitatge del mercat lliure i de la irregulació, és la situació que tenim"

Com es treu l'habitatge del mercat lliure si els habitatges són de propietats privades?
Doncs amb regulacions estatals.

Que les tomben?
Per això la gent s'ha d'organitzar. Per això hi ha un exercici en aquests canvis més sistèmics, és imprescindible una certa empenta d'aquells responsables polítics que ens volem implicar fins a l'última instància des de les administracions, però acompanyada de moviments socials que treballen per la defensa del dret a l'habitatge. Són canvis que s'han de fer sistèmics.

"Hi ha molta gent que acaba marxant de Sant Cugat per una qüestió econòmica i sobretot pel preu de l'habitatge".

No teniu una contradicció quan dieu que un dels principals pilars per fer aquest govern era l'habitatge, ja que l'altre govern no feia prou?
És una qüestió que és estructural, però ens genera moltes dificultats als municipis, però la voluntat política i la ideologia de qui estigui al capdavant d'un municipi determina les polítiques que es fan en pro del dret a l'habitatge. És un dret que s'inclou en la constitució. 
Veníem de mandats que el percentatge de pisos al fons social era d'un 7%, ara pujarem al 25%. Al final és molt important qui està al capdavant d'un Ajuntament, perquè tingui una mirada més social o més liberal. Nosaltres intentem posar tots els recursos per distribuir-los de tal manera que ens garanteixin els drets dels nostres veïns. En l'habitatge tenim una situació que requereix un canvi aspectes del model de creixement de la ciutat. El sol públic és el que permet a l'Ajuntament tenir certa perspectiva estratègica en relació a les polítiques d'habitatge i no n'hi ha prou. No podem jugar tant en fer noves promocions, sinó en intervenir en les promocions renegociant amb les privades per convenir tenir sol públic o nous habitatges de protecció social. Des de l'Ajuntament políticament es decideix negociar amb aquests privats.  Després també per augmentar el parc públic es tira molt del dret de tanteig i retracte. Totes aquestes coses són elements que s'han de desplegar. La situació a Sant Cugat pressiona. Hi ha molta gent que acaba marxant de Sant Cugat per una qüestió econòmica i sobretot pel preu de l'habitatge.

"L'oposició dirà que el que volem fer són torres de centenars de pisos i això és mentida"

Un dels principals projectes és Ragull Centre, que ha tingut rebuig veinal pel tema del model de ciutat. Com està el projecte? Creieu que veurà la llum?
Aquest és un projecte a mitjà o llarg termini. A nosaltres no ens resulta problemàtic plantejar el fet que necessitem canviar alguns aspectes del model de ciutat, perquè puguin seguir vivint aquí les rendes mitjanes i baixes, perquè som una ciutat on les rendes mitjanes també pateixen molt el preu de l'habitatge. La qüestió de ragull ha tingut molta oposició que és gairebé cultural en aquesta ciutat, són molts anys de govern d'un mateix color, de governs convergents que han promogut una idea de ciutat d'un cert pensament més naïf ... Tenir un municipi d'un urbanisme extensiu, una proposta de ciutat jardí gairebé a l'americana, té uns costos que són poc assumibles, no només econòmicament per la mateix administració i pels ciutadans, si nó costos en sentit ecològic. Les ciutats del futur ja fa anys que des dels àmbits més professionals de l'urbanisme es plantegen més compactes. Quan diem compactes ho diem sense complexes, després l'oposició dirà que el que volem fer són torres de centenars de pisos i això és mentida. Compactar una ciutat és augmentar una mica més el nombre d'habitants per espai i això fa que racionalitzis millor els teus recursos. Una ciutat d'urbanisme extensiu tindrà un servei de busos més car que un que sigui un mica més compactada, per exemple. Això al final encareix el preu de la vida a la ciutat. Sí, creiem que alguns passos en aquesta direcció s'han de fer. Ragull no proposa cap bogeria, proposa fer un aprofitament d'una intervenció privada per aconseguir més d'una setantena d'habitatges públics en relació als 700 i pico que tenim al municipi, és un augment percentual important. En aquest sentit, cal seguir proposant i explicar-ho sense complexos. Per nosaltres prima més la possibilitat que la gent d'aquí, que li està costat viure aquí, pugui quedar-se a viure a la ciutat i que no sigui expulsada.

"Avui encara estem patint que falten serveis en alguns d'aquests barris que han crescut massa ràpid"

I can Ametller?
Entra dins de la mateixa lògica, en tota aquella zona la gran majoria són terrenys de grans propietaris i alguns d'ells ja tenen interès en fer desenvolupament urbanístic seriós. El primer que fem és frenar una d'aquestes demandes de desenvolupament. A la zona de Can Mates oest ja hi havia una proposta de fer 1500 habitatges per part d'un promotor privat i la frenem. La raó és perquè no es pot augmentar el nombre d'habitatges sense tenir en compte els serveis que són necessaris per la població que ha de venir. Aquesta ciutat ha tingut creixement a cop de promoció urbanística com podem veure a diferents barris i avui encara estem patint que falten serveis en alguns d'aquests barris que han crescut massa ràpid. Si allò creix a ritme de la voluntat del privat el que tindríem són molts habitatges i pocs serveis. Volem una intervenció pública i política perquè els criteris de desenvolupament sigui un augment substancial de l'habitatge públic i que es faci amb certa racionalitat en termes de mobilitat, de serveis, d'equipaments, de sostenibilitat... La ciutat dels 15 minuts, que és diu, així que els ciutadans anant a peu 15 minuts puguin tenir les seves necessitats cobertes. Totes aquestes idees és el que hem treballat en aquest procés de participació pel que fa el desenvolupament de Can Ametller. És a llarg termini, ja que necessita un canvi de planejament. El desenvolupament real tardarà un temps.

 

"Esperem un augment de representativitat electe"

Ha dit abans que teniu projectes a llarg termini i altres com el canguratge que s'allargaran. Això és un indicador que la CUP té intenció de tornar a governar, però tornaria a pactar amb el mateix govern si l'aritmètica ho permet?
Com a CUP ens plantegem els escenaris per les següents municipals en funció del programa que es posi sobre la taula i d'una aritmètica més interessant al nostre entendre. Això vol dir que esperem un augment de representativitat electe que puguem tenir i entenem, que en base això, parlarem. És una qüestió que no tenim tancada, podem estar pensant diferents escenaris. També s'ha de fer molta diagnosi del que han sigut els 4 anys de mandat. Això és una cosa que estem fent i anirem fent. Com a CUP ens plantegem que tots els escenaris estan oberts.

"Fem un balanç positiu del pas de la CUP per les institucions. Hem pogut donar-li la volta a dinàmiques que, al nostre entendre, estaven afectant les classes populars"

La diagnosi que està començant a fer com valora aquests tres anys gairebé 4?
Fem un balanç positiu del pas de la CUP per les institucions. Hem pogut donar-li la volta a dinàmiques que, al nostre entendre, estaven afectant les classes populars, a la gent que més li costa viure aquí. Creiem que sí que hem pogut implementar alguns canvis. Evidentment, el fet de ser la força més petita ens ha donat moltes més dificultats a l'hora d'anar més enllà que nosaltres com a CUP sí que voldríem. Per tant, els escenaris estan tots oberts en relació evidentment als resultats electorals, però sobretot en relació a la possibilitat de continuar tirant endavant les nostres polítiques.

Serà més fàcil que hi torni a haver govern amb ERC i PSC si la CUP té més regidors que si en té menys?
Doncs sí, però és una obvietat.

Podria haver una possibilitat que l'aritmètica entre els dos principals socis de govern (ERC i PSC) fos més igualada i que hi hagués pacte per investir un alcalde socialista. La CUP ho faria?
No ho sé si ho faríem o no ho faríem. No és un escenari desitjable per nosaltres.

Serà el candidat de la CUP?
L'assemblea es pronunciarà.

Li agradaria i està disposat?
Jo estic disposat i em veig capacitat perquè hem treballat conjuntament durant tots aquests anys amb l'assemblea i l'equip de regidoria. Nosaltres al final passem per les institucions de forma circumstancial. Si en aquest sentit es considera que és positiu que algun de nosaltres seguim, per mi endavant, no és una qüestió de cada persona. No vivim de les institucions, venim a fer canvis importants en l'àmbit de les polítiques socials i drets i això ho podem fer i aquí s'obren els escenaris de possibles governances.

La lectura que s'ha fet després de substituir Gibert ja sigut que canviava la regidoria per una tinència d'alcaldia per posicionar-se com a candidat
No negarem que es pot dir així, però al final té més sentit que els que ja hi érem passem a substituir a la Núria per una qüestió de trajectòria.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.