Soler (PSC): “No estem preocupats per la situació financera, però estem ocupats”

El PSC Sant Cugat vol tornar a formar part del govern, després d’haver entrat en aquest mandat amb 4 regidors. Pere Soler es presenta per 3a vegada com a alcaldable de la formació. Actualment, Soler és primer tinent d'alcaldia amb les carteres de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Seguretat, Mobilitat i Transport 

Quin balanç en fa del govern?

Només puc fer un balanç positiu. Ha estat un mandat molt complex, molt complicat. Hem hagut de prendre decisions molt difícils. D’aquests quatre anys, podríem dir que només dos són hàbils i que les conseqüències d’aquesta gestió pandèmica encara trigaran a marxar. Vam haver de fer front a aquesta emergència i per a nosaltres això també és positiu. Faig un bon balanç d’haver assentat les bases d’aquest govern, de treballar projectes, programes i inversions i haver desencallat altres projectes del passat i acabar els que estaven a mitges. Faig un bon balanç de la gestió i dels resultats i també de les relacions amb els socis de govern.

Hi ha hagut discrepàncies amb els seus socis?
Clar, però discrepàncies sempre n'hi ha. I de la discrepància s'ha d'aprendre. Una discrepància no deixa de ser punts de vista diferents. Si tenim discrepància dins les formacions polítiques, com no les hem de tenir amb un acord de govern de tres formacions polítiques? El govern ha tingut la capacitat de gestionar aquestes discrepàncies, de pactar-les i que no anessin a més. No hi ha hagut en cap moment un motiu de trencament de pacte.

Els seus companys de la CUP diuen que sí, que han hagut de lluitar per augmentar el pressupost en serveis socials.
Cert, perquè tots sabem que els diners són els que són. I si els posem en un lloc els hem de treure d'un altre. Nosaltres hem fet créixer el pressupost del 21% respecte a l'any 2019, i bona part ha anat a parar a polítiques socials. Nosaltres discrepàvem en transformar aquestes polítiques assistencialistes en polítiques estructurals. Sempre hem parlat que la principal política social és l'ocupació, quan ocupes a persones hi ha tot un projecte de vida que es veu recompensat amb un sou mensual.

Quan parla de generar ocupació es refereix a ocupació dins de la mateixa administració?
Podria ser. Per exemple, nosaltres, en aquest mandat hem donat cobertura a 38 persones dels plans d'ocupació dels agents de civisme. Ajudes, per una banda, a la ciutadania i, per l'altra banda, aquestes persones estan totalment agraïdes perquè se'ls valora la seva feina i quan acaben aquest pla d'ocupació tenen dret a una prestació d'atur quatre mesos més.

Al final tens feina avui i demà no.
Els formes, i poden posar en el currículum que han estat en una administració desenvolupant una feina. Se'ls obre un ventall que fins ara no tenien. 

 

Amb el tema de la internalització i la municipalització dels serveis, però, hi ha hagut discrepàncies amb la CUP?

Sí, amb això hi ha hagut més que discrepàncies, diferències, que ja venien d’abans, per quina és la seva òptica sobre els serveis que ha de prestar directament l’Ajuntament. La primera qüestió, l’aigua és un servei públic. Segona qüestió, és un servei municipal encara que estigui concessionat. Si parlem de qui ha de prestar aquest servei és quan hi pot haver aquesta diferència. D'entrada, no està demostrat que recuperar aquesta gestió directa sigui més econòmic i que això arribi al ciutadà.

Però han fet un estudi que diu que sí, no?
Hem fet un estudi de part de l'Ajuntament amb una empresa i una consultoria determinada que no ens serveix de base perquè la intervenció general no l'accepta com a bo. És a dir, la intervenció general ens diu que per fer aquesta concessió de servei primer hem de fer un estudi que vingui de manera imparcial. I ens trobem amb una altra derivada perquè és l'Àrea Metropolitana qui agafa la competència de la gestió de l'aigua. L'Àrea Metropolitana ens diu que traspassarà el seu model en una empresa mixta i que farà un estudi. I fins que no hi hagi aquest estudi sobre la taula de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que és qui té la competència per poder determinar aquesta qüestió. Només podríem fer un nou contracte des de l'Ajuntament de Sant Cugat si ens delegués la competència o aprovés que nosaltres volem fer aquest contracte. L'Àrea Metropolitana no vol moure res fins que tinguin aquests estudis sobre la taula.

Sant Cugat forma part de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública?  
L'àrea de Transparència va voler que en formessin part. En el moment que es determini quin és el model de gestió, llavors sortirem de l'entitat o en continuarem formant part.

Pel PSC, quin ha de ser el model, doncs?
L'estudi dirà que la millor manera de fer la gestió ha de ser amb una empresa mixta. Jo vaig viure el model d'internalització de l'aigua a Terrassa, i en aquell moment teníem el govern de la ciutat, vam fer la transformació nosaltres (PSC), i avui dia , crec que s'adonen que va ser un error. 

Amb altres internalitzacions com el servei de neteja d'edificis sí que estan d'acord?
Sí, nosaltres estem creant una empresa pública de gestió de serveis, amb uns serveis que ens hem adonat que en aquest cas sí que hi hauria una rendibilitat econòmica, i una millora de les condicions laborals dels treballadors. N'hi ha 4 que serien fàcils com el servei de neteja d'edificis municipals,el servei de recollida i dipòsit de vehicles, la gestió de concessió de cementeris o la regulació i vigilància dels aparcaments regulats.

Està preocupat per la situació financera de l’Ajuntament de Sant Cugat?

Faig servir una frase que em va dir l'interventor i que me la faig meva: "No estem preocupats, però estem ocupats". Això vol dir que no podem deixar de veure si les mesures, el pla de racionalització de la despesa i millora dels ingressos ens estan funcionant, i si no és així, prendre altres tipus de mesures de cara a la meitat de l’any.

"S’ha de racionalitzar el que són els ingressos i s’ha d’equilibrar amb les despeses"

Faran un balanç de com equilibrar les despeses amb els ingressos del pressupost?
Això m'ho deixo per explicar-ho quan sigui el moment. Però hi ha altres mesures que existeixen, que no ens inventem res, que es poden posar sobre la taula i que poden funcionar.

"S’ha de racionalitzar els ingressos i s’ha d’equilibrar amb les despeses"

Retallades?

No, no van per aquest camí. Van pel camí de la millora dels ingressos. S’han de racionalitzar els ingressos i s’han d’equilibrar amb les despeses. Nosaltres hem fet un augment del 21% del pressupost des del 2019 al 2023: de poc més de 120 milions d’euros a 153 milions d’euros, va ser un màxim. El pròxim pressupost que volem plantejar per l’any 2024 baixarà d’aquests ingressos, però també haurà de baixar de les despeses. Per tant, tindrem un equilibri i una racionalització, d'acord amb allò que hem de preveure amb la manca d'ingressos provinents de les plusvàlues i de les fotovoltaiques. I l'augment de les despeses, sobretot en capítol 1, provocada per l'Estat o amb conseqüències de la guerra d'Ucraïna i de l'augment del preu de les matèries i de les contractacions.

Trauran la bonificació per les plaques solars?
No la traurem, racionalitzarem la bonificació.

Hi ha qui l'ha acusat de mala praxi amb el tema de la redacció de pressupost perquè no va tenir en compte aquesta baixada d'ingressos per les plusvàlues, si ja se sabia que la llei canviava?
No parlaré de males praxis, jo no puc saber que la llei canvia abans que canviï la llei. Per tant, aquí, qui tingui la bola de vidre que ho digui. Ningú esperava que l'estat augmentés un 5% el funcionariat públic. Ningú s'esperava una guerra...

"El pròxim pressupost que volem plantejar per l’any 2024 baixarà d’aquests ingressos, però també haurà de baixar de les despeses"

Quin balanç fa de les polítiques d’habitatges que ha fet aquest govern?

El primer que havíem de fer era canviar la diagnosi actual de l’anterior govern i que estava esbiaixada. Hem fet propostes agosarades, que algunes han estat ben rebudes i altres no. I crec que l’impuls que se li ha donat tant des de Promusa com de l’àrea d’urbanisme per planificar aquestes noves construccions és evident. I, per altra banda, aquest comissionat d'emergència de l'habitatge també ha funcionat perquè hem afrontat de cara tots aquells problemes residencials, augmentant els ajuts al lloguer, posant més serveis a l'oficina d'habitatge local, intentant determinar i ajudar les persones que estaven en processos de desnonament. També s'ha fet una bona feina d'estudi del microurbanisme, de detectar aquelles parcel·les que poden tenir habitatge social. També hem estat atents als diferents pisos de tanteig i retracte.

Va dir que Ragull Centre s’ha de repensar. En quin sentit?

Primer, s’ha de fer una bona pedagogia, el que pot significar Ragull Centre pel barri, i la segona qüestió és que no pot ser una illa. Fa anys, tots els partits del consistori ens vam conjurar perquè no hi hagués una transformació del sòl industrial a sòl d’habitatge. Però aquella voluntat era perquè no hi hagués una especulació privada i no hi hagués mans privades que traguessin un profit d’aquesta especulació urbanística. Avui dia, el PSC està plantejant precisament un replantejament dels usos d’aquells sòls, del sòl industrial, per afavorir habitatge, habitatge dotacional, o habitatge de règim general, però públic. La ciutat creix i el que hem de fer és que aquelles activitats econòmiques que no comparteixin,
o no puguin compartir aquesta mixtura d'usos en una zona habitable.

S'ha de treure el polígon industrial de Can Magí?
No dic que s'hagi de treure, sinó que s'han de combinar les mixtures d'usos, I, per tant, no ha de ser incompatible en poder créixer en l'àmbit d'habitatges per a aquella zona.

"A ningú se li escapa que Lubrizol no podrà quedar-se allà per molt temps"

Allà hi ha Lubrizol
Les químiques hauran de fer un replantejament. A ningú se li escapa que Lubrizol no podrà quedar-se allà per molt temps. Primer per les matèries primeres que està utilitzant, i després perquè hi ha un trànsit rodat pesat. Tota aquella zona és una zona de creixement que s'ha de repensar.

Però s'haurà de donar una alternativa a Lubrizol, si se l'ha de fer fora?
Sí clar. Dins el municipi, sí, poden haver-hi altres zones que siguin sensibles. Hi ha altres polígons d'activitat econòmica que estan més allunyats i que potser podrien acollir aquesta. Allà també hi ha l'antiga Delphi, amb l'activitat de les quatre empreses, que són empreses netes. I sí, que poden combinar amb mixtura d'usos.

I Ferrer?
Desconec ben bé quines són les matèries que utilitza Ferrer.

Però, llavors, també es corre el risc que aquestes empreses marxin de la ciutat. És a dir, una pèrdua de llocs de treball i de recaptació, també.
Ara no vull avançar amb això. Sant Cugat és una ciutat que té més llocs de treball que treballadors.Té 65.000 llocs de treball i té 46.000 treballadors de població activa sensats. No dic que hem de sacrificar llocs de treball, al contrari. Cada dia veiem anuncis d'empreses que venen a la nostra ciutat.

El retard en l'atorgament de llicències ha fet que alguna empresa hagi decidit no instal·lar-se a sant Cugat?
Que jo conegui no. Sí que és veritat que hi ha un problema heretat dels anteriors governs que s'ha agreujat, i nosaltres hi hem posat vies de solució. Hem augmentat el personal, mirant que aquestes llicències passin a una notificació a 10 mesos avui dia. 

En el cas de Ca n’Ametller va dir que si no soterren les vies del tren, serà irrealitzable...

El projecte futur ve condicionat a unes expectatives generades al cobriment de les vies del tren. Si el ministeri diu que no s’ha de cobrir, evidentment ens haurem de replantejar el futur del creixement del barri per aquest costat. Jo crec que el ministeri donarà l'OK, però jo tampoc soc el ministre.

No és una mica agosarat, sense tenir tancat el projecte de soterrament de vies, presentar el projecte?
No és agosarat. Són unes expectatives. Generem expectatives i volem veure fins a on podem caminar i fins a on podem desenvolupar aquest projecte.

No hi ha res en ferm?
Hi ha un projecte. Això ja és més que res, no?

Doncs de la mateixa manera que es pot lluitar per aquest soterrament de vies a Can Ametller perquè es pugui construir habitatge, no es pot lluitar pel soterrament de vies a Volpelleres, perquè es pugui construir la Mirada a l'emplaçament original?

Però allà hi havia uns costos que l'Ajuntament no podia assumir.

I allà per què els hauria de pagar l'Ajuntament?
Perquè allà no hi ha promotors privats que amortitzin el benefici i el guany per treure un rendiment. També hauríem de veure per què Protecció Civil es va plantar. Es fa una mica increïble veure que Protecció Civil decideixi prendre aquestes mesures quan allà hi ha el CAR, el Pins, l'Institut Leonardo...

Va ser un error implementar l’Anella Verda com es va fer?

No. Crec que ho vam fer en el millor moment que podíem fer-ho, que era el moment que menys pressió de trànsit hi havia, que va ser durant la pandèmia. Va ser un encert perquè ens va permetre educar molts dels conductors i hem aconseguit la millora dels vehicles sostenibles, bicicletes i vehicles de mobilitat personal. Cada dia hi ha més usuaris d’aquesta Anella Verda i cada dia, per tant, hi ha més  connectivitat amb la xarxa ciclable del municipi. Per cert, una de les mesures que hem plantejat en la campanya és la prohibició de la utilització de vehicles de mobilitat personal i bicicletes a l'eix de vianants.

"Una de les mesures que hem plantejat és la prohibició de la utilització de vehicles de mobilitat personal i bicicletes a l'eix de vianants"

 
I bicicletes?
També. Hi ha una normativa que prohibeix anar en bicicleta en l'eix de vianants si no hi ha les mesures de seguretat necessàries. Per tant, el millor, com que no hi ha aquest respecte, el millor és la prohibició d'un horari al matí, amb plantejament. De vuit, nou del matí fins a vuit, nou del vespre i a partir d'aquí, com qualsevol vehicle, ha de baixar i anar a peu.

L'eix de vianants de l'estació fins al Monestir?

No, fins a l'avinguda de Cerdanyola. Després haurem de veure què fem amb els carrers del costat que també són de vianants.

Perquè els cotxes sí que poden anar-hi i les bicicletes no?
Perquè els vehicles quan entren a la zona de vianants ja saben que estan en una zona de vianants. No van fent esses ni esquivant els veïns. I van a una velocitat controlada. I tots estan autoritzats

L'estratègia per això és posar-li pals a les rodes al cotxe perquè vinguin al centre?

Això no són pels a les rodes. És que això ens ho demana Europa. I guanyar amb nivells de contaminació acústica i ambiental.

Una altra àrea de les que té el PSC  és Serveis Urbans. Hi ha moltes crítiques en aquest mandat, sobretot de l'oposició també, a l'observatori sociològic diu que és un dels temes que preocupa els veïns és el manteniment de la ciutat. Creieu que s'ha perdut el manteniment de la ciutat aquests quatre anys?
Perdre, no. L'àrea de serveis urbans sempre és la que es critica més a qualsevol ajuntament. És evident que hem de millorar molt, sobretot en un contracte que tenim caducat, també, amb continuïtat de servei, com és la recollida de residus i la neteja viària.

Per què no s'ha fet abans d'acabar el mandat el nou contracte?
No s'ha pogut fer abans perquè el plec estava treballat, però des de serveis jurídics de l'Ajuntament determinen que hi ha un canvi jurídic. Hem passat d'una concessió a una prestació de servei. I, per tant, canvia el contracte i una prestació de servei et requereix una normativa legal, que és l'establiment del servei, és a dir, què has de fer un reglament. I això comporta el seu temps.

Seria una opció això dels contenidors que es posen i es treuen?
Sí, clar. En franges horàries i segons fraccions diàries. No vol dir que cada dia puguis treure totes les restes.

Recollida porta a porta?
No, recollida porta a porta ja no es fa en cap centre, a no ser que sigui un poble petit. Plantegem un sistema de recollida plural. El que està clar és que no serà la mateixa recollida per a tots els barris.

Què n'espera d'aquestes eleccions? Augmentar representació?
Nosaltres anem per l'alcaldia.

Creuen que tenen possibilitats de guanyar-les?
Tenim possibilitats de guanyar-les. Ara com ara hi ha tres formacions polítiques a la casella de sortida i tots tres tenim possibilitat de quedar primers. Junts, Esquerra i PSC. Jo diria que hi ha un percentatge que ens diferencia molt petit. Espero que mantinguem el nivell de participació que sempre ha mantingut Sant Cugat.

Sembla que la situació serà que ningú tingui una majoria absoluta per poder governar amb solitari, no es tanca a cap pacte?
Els socis naturals del PSC estan a l'esquerra, aquest pacte ha funcionat i si ha funcionat no s'han de canviar les coses si donen els números. El Partit Socialista tornarà a ser decisiu en la governança de la nostra ciutat. El PSC es presenta en unes eleccions per guanyar-les, i no només per influir en el govern, sinó per fer polítiques progressistes.

En el cas que els resultats fossin similars de fa quatre anys, fossin al davant Junts i Esquerra, suposo que farà valer més els seus regidors?
Tot depèn de la força que tinguem. Jo espero augmentar més i millor.

Per tant, els farà valer més?
Sí

"Jo em presento per ser alcalde"

Demanant alcaldies encara que estigui per davant un dels altres socis?
Ja ho veurem. 

Per això, repartint anys d'alcaldia?
Jo em presento per ser alcalde. I em presento per millorar la ciutat amb les polítiques progressistes del PSC. A partir d'aquí, la negociació determinarà molt. Potser no som tres socis, potser s som dos, o potser n'hem de ser quatre.

No va descartar pactar amb Junts en la seva presentació...

Nosaltres prioritzem els resultats. La priorització és la que és, que és el pacte natural, que és d’esquerres, i si alguna cosa ha funcionat i ho podem continuar, per què hem de canviar? No només hi ha Junts, hi ha un mantell més ample. Jo primer vull saber quin és el resultat de Junts. El que més m’interessa és saber quina és la força que tinc jo. I a partir d’aquí, el nostre pacte natural és amb un pacte que ha funcionat, i que és mirant a l’esquerra.

Un dels seus socis de govern no està per investir-lo...

Jo tampoc els investiria en ells. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.