Valldoreix, el poble que vol ser

En un moment en què el dret a decidir és actualitat permanent amb el procés sobiranista de Catalunya i també amb la voluntat de Bellaterra d’independitzar-se de Cerdanyola, posem el focus en la situació de Valldoreix. Un poble que durant anys ja va ser municipi independent amb el nom de Canals i on la majoria dels seus habitants mantenen el sentiment de pertinença valldoreixenc.

En aquest context, el president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, ha assegurat que durant aquest mandat volen convocar una consulta entre els veïns de la vila perquè expressin la seva opinió sobre si volen ser un municipi independent o no. Tot i això, el seu govern va votar en contra d'una moció de la CUP per tal de tirar endavant una consulta.

Un poble sense Ajuntament

Més enllà de la voluntat dels valldoreixencs de ser independents o no o dels condicionants legals per ser un municipi independent, el que és clar és que Valldoreix és equiparable a qualsevol poble de Catalunya. De fet, si Valldoreix fos un municipi, seria aproximadament el 135è municipi més poblat de Catalunya dels gairebé mil que hi ha, amb 8.196 persones.

Sense anar més lluny, Valldoreix tindria més ciutadans que comarques senceres com el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà, i més habitants també que capitals de comarca com Móra d’Ebre o Vielha. A més, pel que fa a les EMD, Valldoreix és, amb diferència, la més poblada. I és que la mitjana d’habitants de les EMD catalanes és d’uns 410 habitants, i la majoria d’aquests EMD se situen a les zones menys poblades de Lleida i de Girona.

La dificultat del mur legal

El 2013 el govern del PP va aprovar una nova llei que determina quines condicions ha de complir un nou municipi, que són principalment una població mínima de 5.000 persones, nuclis de població territorialment diferenciats, la viabilitat financera així com la garantia de recursos per fer front a totes les competències sense que suposi una disminució en la qualitat dels serveis que eren prestats.

A partir d’aquí, la llei catalana estableix que per poder crear un nou municipi hi ha d’haver una franja classificada com a sòl no urbanitzable, d’una amplada mínima de 3.000 metres, entre els nuclis més propers dels municipis resultants. Per tant, amb aquesta legislació, Valldoreix no podria esdevenir municipi independent.

Malgrat tot, Josep Puig explica que des del Govern de la Generalitat s’està treballant en una nova llei de règim local, en la qual hi ha estat participant. Puig reconeix que si la llei no deixa clara la possibilitat de convertir-se en un municipi, una consulta podria ser “una pèrdua de temps, tot i que sempre és bo consultar la gent”. Però avisa que la llei “no ha de ser qui determini si Valldoreix és un municipi o no, sinó els valldoreixencs”.

Com ho veuen des de Sant Cugat?

“No tenim cap inconvenient en què Valldoreix pugui decidir la seva vinculació amb Sant Cugat”. Així de contundent es mostra l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, sobre una possible consulta a Valldoreix, tot i que reconeix que “institucionalment” no li han plantejat.

Conesa assegura que la possible independència de la vila no respondria a criteris de “mal finançament” o mal tracte per part de Sant Cugat, sinó “del sentiment de pertinença”. A més, l’alcaldessa assegura que des de l’Ajuntament “sempre s’ha respectat la singularitat de Valldoreix”.

Aquest article és la primera part del reportatge Valldoreix independent: utopia o realitat?, publicat al DIARI de Sant Cugat.