Ferran Padilla, Hospital General: “Volem tractar cada pacient allà on sigui necessari”

Quins són els principals reptes de la nova etapa?
El principal és consolidar una plantilla estable que doni continuïtat en el temps tant als pacients com als mateixos professionals.  Un equip sòlid i estable en el temps i de confiança que estigui disponible per a cardiòlegs, referidors del territori o altres professionals de l’hospital que necessitin derivar els pacients.

Com es tradueix això en millores per als pacients?
L’avantatge serà que, independentment del metge que els tracti, tindran un criteri compartit. Això, en l’àmbit intern, ho aconseguim aplicant les guies de pràctica clínica i tenint sessions clíniques. De cara als pacients, es tradueix en millors resultats en salut.

Quines bones pràctiques aplicarà?
La idea és tractar cada pacient allà on sigui necessari. Ingressar només els que realment ho requereixen, mantenir un seguiment proper i adequat als pacients ambulatoris, i realitzar les proves estrictament indicades, minimitzant riscos. A més, garantim un accés obert i àgil per als pacients que necessiten procediments complexos o hospitalització, evitant demores innecessàries en la consulta externa.

"Tenim pacients cada cop més grans i amb més malalties cròniques, especialment aquells que pateixen insuficiència cardíaca i fibril·lació auricular, l’arrítmia més freqüent"

Uns canvis en un context d’augment de pacients amb patologies cardíaques...
Tenim pacients cada cop més grans i amb més malalties cròniques, especialment aquells que pateixen insuficiència cardíaca i fibril·lació auricular, l’arrítmia més freqüent. Per tractar aquests pacients, no només és necessari la intervenció dels cardiòlegs, sinó també la col·laboració dels metges de família, internistes i altres especialistes en pluripatologia de la gent gran. Preveiem un augment d’ingressos per insuficiència cardíaca i moltes intervencions, tant a urgències com a consultes externes, derivades de descompensacions d’aquestes patologies.

"Però també cada vegada hi ha més joves que s’interessen per la salut del cor.

Aquest és un altre segment de l’activitat de cardiologia més dirigit a persones joves i actives. Si em preguntes si l’esport és saludable, haig de respondre que, fonamentalment, sí. Sempre recomanem mantenir hàbits cardiosaludables, una bona dieta, un bon nivell d’activitat física i esport sempre que sigui possible. Però esport segur. És cert que en determinades persones que fan molt esport —sobretot esport aeròbic, d’enduro, d’alta intensitat— veiem que la seva adaptació cardíaca, de vegades, supera el límit de la normalitat i desenvolupen problemes que, d’altra manera, només veuríem en persones de 60-65 anys, com ara patologies i arrítmies concretes relacionades amb l’exercici en gent jove. Evidentment, hi ha el risc de malalties adquirides que poden aparèixer ja als 40 anys, com pot ser la cardiopatia isquèmica, molt prevalent. En gent més jove, cal fer un cribratge per detectar situacions que poden posar en risc la seva vida i que passen inadvertides, com ara miocardiopaties i alteracions elèctriques del cor. Val la pena fer un cribratge amb un electrocardiograma i una exploració física si es practica esport d’alta intensitat.

Una recomanació en aquest punt?

Si fas esport de manera lúdica, recomanaria, com a mínim, un electrocardiograma i una exploració física. Si fas esport competitiu, a banda d’això, i si ets menor de 35 anys, com a mínim un ecocardiograma. I, a partir dels 40 anys, una prova d’esforç.

Continuaran els projectes d’investigació?

Quan comences amb un equip nou, no pots pretendre tenir línies d’investigació en funcionament. Per això, la idea és incorporar-nos a altres grups que ja tenen línies d’investigació en marxa, ja sigui amb altres hospitals per a la inclusió de pacients en estudis de recerca o a través de la societat catalana o espanyola de cardiologia, amb propostes de seguiment i inclusió de pacients multicèntrics per tenir una base mínima per al seguiment i obtenir resultats clínics. I pel que fa als grups de recerca del grup Quirónsalud, ens incorporem al d’intel·ligència artificial. El grup està creixent i implementant la intel·ligència artificial tant en les consultes com en el cribratge inicial. La nostra idea és participar-hi i avaluar els resultats que pot tenir la intel·ligència artificial. Ens pot ajudar a recollir dades de molts pacients amb nombrosos factors de risc i, en funció de les característiques de la història clínica i de proves inicials, tant d’imatge com analítiques, d’electrocardiogrames o de radiografies de tòrax, establir un nivell de risc específic, sigui en fase aguda o en fase crònica. Així, podem identificar quins pacients són d’alt risc i quins no necessiten un ingrés ni un seguiment tan estricte.

"Esperem que moltes de les pautes que actualment seguim en l'àmbit clínic comptin amb el suport de la intel·ligència artificial"

La cardiologia és una de les especialitats on la IA té més potencial?

No necessàriament, però sí que és una de les especialitats on està creixent més, igual que en d’altres. Esperem que moltes de les pautes que actualment seguim en l'àmbit clínic comptin amb el suport de la intel·ligència artificial. Per coses tan senzilles com recollir la història clínica, fer un interrogatori que alliberi el metge d’escriure i de fer un informe. Això ho pot fer una intel·ligència artificial, que després revisa el metge. També pot avaluar el risc del pacient després d’un infart i donar recomanacions sense necessitat d’una primera atenció mèdica. Possiblement, la intel·ligència artificial podrà ser el primer contacte del pacient amb el sistema sanitari. En els propers 5 o 10 anys veurem un canvi clar en la forma com la gent, sobretot els joves, accedeixen al sistema sanitari.

Això impulsarà la telemedicina...

Hi ha coses que ja estan implementades, també en aquest hospital. Les visites de seguiment poden ser completament telemàtiques, sense necessitat d’una trucada telefònica. A través d’una aplicació de mòbil, el metge pot donar consells al pacient i finalitzar una visita sense necessitat de tornar a l’hospital. L’objectiu és evitar la sobrecàrrega de consultes per aspectes que aporten poc valor. Quan ja s’han pres decisions en una primera o segona visita, evitar la reiteració d’aquestes consultes ajuda a evitar el col·lapse. Necessitem alliberar els metges perquè puguin atendre consultes que aportin més valor.

"Fins i tot amb un sistema d’intel·ligència artificial, el pacte entre metge i pacient és insubstituïble"

Quines altres tecnologies s’empren en cardiologia?

La cardiologia és una especialitat amb moltes subespecialitats i tècniques. A més de la cardiologia clínica clàssica, que és insubstituïble, tenim subespecialitats més complexes, com ara el tractament de patologies de les artèries coronàries i de les vàlvules amb l’hemodinàmica cardíaca. També, amb les arrítmies complexes, es pot intentar millorar el pronòstic o curar-les amb catèters mitjançant l’electrofisiologia i la unitat d’arrítmies. A més, disposem d’un diagnòstic precís per imatge amb tècniques que van més enllà de l’ecocardiografia clàssica, com ara la ressonància magnètica cardíaca i el TAC, que en els últims anys han crescut moltíssim, especialment en l’estudi de les artèries coronàries i la patologia aòrtica. Així, podem oferir una atenció integral en cardiologia.

Tot això afavoreix la personalització de l’atenció a consulta?

A nivell de grups de població, el que s’ha demostrat que dona millors resultats és el seguiment de les guies de pràctica clínica, però en l’àmbit de la relació metge-pacient, no pots aplicar-ho tot a cada persona. Cal fer un tractament a mida per a cada individu. Cadascú té les seves expectatives... Viure més anys o amb qualitat, fer esport o no, suport familiar o sense. En cada relació has d’entendre què vol la persona i arribar a un pacte amb ella per triar el tractament. Aquesta és la relació metge-pacient, un pacte de confiança. I això va més enllà d’aplicar les guies de pràctica clínica o de fer més o menys cateterismes. Fins i tot amb un sistema d’intel·ligència artificial, el pacte entre metge i pacient és insubstituïble. Per a això, cal tenir confiança, i aquesta es guanya, entre altres coses, amb continuïtat en el temps. Individualitzar la medicina continuarà sent necessari. Per molt que puguem fer totes les tècniques, no sempre serà el que el pacient espera.