Sant Cugat és un dels ajuntaments que s'ha reunit amb el Síndic de Greuges de Catalunya per demanar que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) compensi econòmicament la despesa que han fet els ajuntaments que estan afectats per les expropiacions de les zones verdes.
El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pere Casajoana, ha explicat en declaracions al TOT que la voluntat de l'Ajuntament és que "l'AMB retorni amb inversions bona part de la despesa que ha fet el Consistori" en les expropiacions d'aquests terrenys a privats.
Falta d'inversions
A diferència d'altres municipis, Sant Cugat ja fa anys que paga als privats les compensacions per les expropiacions de zones verdes. En aquest sentit, segons Casajoana, "el problema no és la liquiditat per pagar" sinó que "s'ha deixat d'invertir a la ciutat per fer front a les sentències". Cal recordar que en els últims anys, el capítol d'inversions del pressupost municipal ha vingut marcat per la reserva de liquiditat per fer front a les expropiacions de zones verdes. Es calcula que quan l'Ajuntament hagi acabat de pagar a tots els veïns, haurà gastat 40 milions d'euros, uns diners "que s'haurien d'haver fet servir per invertir a la ciutat", expressa Casajoana.
Per aquest motiu, ara l'Ajuntament de Sant Cugat però també el d'altres municipis de l'entorn han demanat a l'ens metropolità que retorni bona part de la despesa en zones verdes en concepte d'inversions pels propis municipis. La reunió han estat convocada pel Síndic de Greuges de Catalunya, que es mostra preocupat per les afectacions que el pagament de les nombroses expropiacions pugui tenir en els pressupostos destinats a polítiques socials o educatives dels consistoris.
La solució passa per aprovar el Pla Director
El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha explicat que “la possible solució passa per l’aprovació del Pla Director d’Urbanisme que ha de suplir al PGM. Amb aquest document es poden repartir de manera diferent les càrregues i es poden acordar compensacions alternatives a les expropiacions. El representant de l’AMB ha pres nota de les reclamacions municipals i s’ha mostrat obert a parlar-ne de possibles solucions.
El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pere Casajoana, ha explicat en declaracions al TOT que la voluntat de l'Ajuntament és que "l'AMB retorni amb inversions bona part de la despesa que ha fet el Consistori" en les expropiacions d'aquests terrenys a privats.
Falta d'inversions
A diferència d'altres municipis, Sant Cugat ja fa anys que paga als privats les compensacions per les expropiacions de zones verdes. En aquest sentit, segons Casajoana, "el problema no és la liquiditat per pagar" sinó que "s'ha deixat d'invertir a la ciutat per fer front a les sentències". Cal recordar que en els últims anys, el capítol d'inversions del pressupost municipal ha vingut marcat per la reserva de liquiditat per fer front a les expropiacions de zones verdes. Es calcula que quan l'Ajuntament hagi acabat de pagar a tots els veïns, haurà gastat 40 milions d'euros, uns diners "que s'haurien d'haver fet servir per invertir a la ciutat", expressa Casajoana.
Per aquest motiu, ara l'Ajuntament de Sant Cugat però també el d'altres municipis de l'entorn han demanat a l'ens metropolità que retorni bona part de la despesa en zones verdes en concepte d'inversions pels propis municipis. La reunió han estat convocada pel Síndic de Greuges de Catalunya, que es mostra preocupat per les afectacions que el pagament de les nombroses expropiacions pugui tenir en els pressupostos destinats a polítiques socials o educatives dels consistoris.
La solució passa per aprovar el Pla Director
El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha explicat que “la possible solució passa per l’aprovació del Pla Director d’Urbanisme que ha de suplir al PGM. Amb aquest document es poden repartir de manera diferent les càrregues i es poden acordar compensacions alternatives a les expropiacions. El representant de l’AMB ha pres nota de les reclamacions municipals i s’ha mostrat obert a parlar-ne de possibles solucions.