Durant la sessió plenària, els grups municipals han mostrat la seva posició envers la nova llei; tots excepte el PP han coincidit en explicar que la LRSAL allunya l'administració dels ciutadans, ja que treu competències als ajuntaments, que consideren més propers.
D'aquesta manera, la tinenta d'alcalde de serveis a la ciutadania i portaveu del grup de CiU, Cristina Paraira, ha presidit la sessió en absència de l'alcaldessa, Mercè Conesa. Paraira ha apuntat que "la llei no farà millor l'administració local" i ha acusat el PP de "no escoltar". Paraira, a més, ha recordat que perquè aquest recurs sigui acceptat a tràmit necessita un mínim de 1.160 municipis que representin 7.700.000 habitants. En aquest sentit, ha dit que la iniciativa té el suport de molts partits i ciutadans.
La seu torn, el regidor de la CUP, Ignasi Bea, ha citat el ministre d'Hisenda espanyol Cristòbal Montoro, qui va dir que la reforma "agilitzaria les decisions". Segons, Bea aquesta afirmació denota la intenció de "limitar la democràcia", a més, ha afirmat que és un atac als serveis públic i que vol privatitzar-los.
En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu d'ICV, Joan Calderón, qui també ha assegurat que la llei "és un atac a la democràcia, recentralitza l'estat i vol privatitzar serveis".
De la seva banda, el PSC, ha través del portaveu del grup municipal, Ferran Villaseñor, ha tornat ha mostrar el seu rebuig. "La llei vol carregar-se els serveis públics aprofitant la crisi" i ha assegurat que va en contra de l'Estatut de Catalunya.
L'ase dels cops ha tornat a ser una vegada més el PP. El portaveu del grup municipal, Jorge Carreras, ha assegurat que "malgrat no agradi la llei és constitucional" tot i que ha celebrat, amb to sarcàstic, que s'utilitzi el Tribunal Constitucional per presentar recurs. Carreras ha assegurat que la LRSAL evitarà duplicitat en competències entre administracions, ja que ha dit que, "alguns ajuntaments han donat serveis sense tenir-ne competències, la qual cosa ha provocat desequilibris en els pressupostos".
El text que s'ha aprovat
En concret el document al qual Sant Cugat hi ha donat suport diu que "ara, en l’actual context de crisi, quan és més necessari que mai tenir una administració més propera, i tenir més recursos per fer front a aquesta realitat social, el govern de l’estat espanyol ha aprovat una Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que suposa, de facto, una retallada competencial sense precedents que suposarà un important retrocés, atès que afectarà de ple als serveis que donen els ajuntaments".
El text és contundent amb la normativa i segueix "aquesta Llei aprofita la situació de crisi econòmica per modificar l’estructura de l’estat espanyol i recentralitzar amb l’excusa de la sostenibilitat econòmico-financera. Una llei que vol privatitzar els serveis, principalment dels tres grans serveis públics locals que encara es demostren econòmicament rendibles: l’abastament d’aigües, el tractament de residus i l’enllumenat públic".
Es sentencia que "LRSAL vulnera l’Estatut de Catalunya en matèria d’organització territorial i de règim local, i converteix als ajuntaments en un apèndix de l’estat, i en una instància merament administrativa i sota control en el seu funcionament, vulnerant així l’actual marc basat en el principi d’autonomia local i principi de subsidiarietat, reconegut a la Carta Europea d’Autonomia Local com a criteri de proximitat en l’atribució de competències i d’eficàcia en la redistribució".
Arguments suficients que han servit perquè des de Sant Cugat també s'hagi donat suport al document que ha de fer possible presentar un recurs d'inconstitucionalitat al TC. Però per fer efectiu el recurs, fins a mitjan març tots els municipis que s'hi vulguin sumar hauran de seguir el mecanisme que s'ha fet a Sant Cugat i aprovar la proposta del Consell.
El recurs va més enllà de Catalunya
El requisit per presentar el recurs és que signin l'acord un mínim de 1.160 municipis que representin 7.700.000 habitants. Entre les dues entitats catalanes que lideren aquesta mobilització, l’ACM i la FMC es comptabilitzen 947 ajuntaments catalans però s’hi hauran de sumar altres associacions i municipis de la resta de l’Estat. Des del Consell han explicat que han rebut el suport de forces com el PSOE, UPyD, IU o de la Xunta de Galicia.