13 fotògrafs celebren el Dia Mundial de la Fotografia amb les seves instantànies

13 fotògrafs de Sant Cugat han escollit les seves fotografie sper celebrar el Dia Mundial de la Fotografia. Han explicat el TOT el moment que els van captar i que van significar.

Mané Espinosa

“Reportatge que vaig fer el 2015 sobre el fascinant procés de la producció del cafè protagonitzat per homes i dones que lluiten diàriament per sortir de la pobresa, fugir de la violència i viure amb dignitat a Colòmbia. Imatge de cafetars situats a Caicedonia, província de la Vall del Cauca, a més de 1.600 metres d’altitud, on els recol·lectors treballen en jornades de 10 hores recollint el fruit gra a gra”. 

Amanda Bernal

“Aquesta és una de les primeres fotografies que vaig fer quan estudiava Belles Arts. Per a mi representa l’amistat, el coneixement, la senzillesa, la tendresa, la fugacitat de l’ésser humà i l’inici del camí que m’ha dut cap a l’amor i la passió per la fotografia. La foto és del 2008 i està feta al barri del Raval a Barcelona.”

Kim Manresa

Són les escoles alcoràniques (al sud del Senegal), els talibes, nens humils que viuen quasi esclavitzats en aquests centres i els obliguen a pidolar per recollir diners. És una foto feta l’any 2013 amb una Canon de segona mà, quan viatjo m’agrada fer-ho amb un equip sofert, vaig més tranquil”

Robert Ramos

"Davant la presó Model de Barcelona durant una encadenada de pacifistes per demanar l’amnistia (1977). Aquestes fotos les havies de fer d’amagat i et jugaves que et prenguessin la càmera o et velessin el rodet. M’agrada l’aire de davallament de la creu, tema clàssic de la pintura, que la resistència pacífica de la manifestant i l’actitud dels policies donen a l’escena. La fotografia la vaig fer per al Diario de Barcelona i posteriorment se’n van fer cartells. Jo tenia 19 anys i va ser una de les primeres fotografies amb repercussió mediàtica”.

“Octubre del 2001, a Mali, anant cap a la falla de Bandiàgara. Les últimes pluges havien augmentat el cabal d’alguns rierols i l’aigua corria per sobre, d’un costat a l’altre. En un tros del camí vam baixar del cotxe per passar-ne un caminant. Vaig posar-me darrere d’una dona dogon que també volia passar el corrent i, tot caminant i mirant on posava els peus, vaig trobar aquesta foto”.

Haidy Blanc

“Aquesta imatge va ser captada el 14 d’octubre del 2015 a París (dia després dels atemptats). Homenatge a totes les víctimes innocents siguin d’on siguin i a la meva mare. Aquell matí vaig trucar-la per dir-li que tenia por. Ella va respondre: “Doncs no. La vida és injusta i capritxosa. És una ruleta que no para de girar i encara que tots tenim el mateix destí, mai sabem quan ens tocarà. Agafa la càmera i surt al carrer”.

Jordi Garcia

“M’agrada per la barreja de dues coses que m’agraden: el foc i la cultura popular. Foto que vaig fer la Festa Major de Rubí l’any 2015”. 

Lali Puig

“Els cosplayers creen una rèplica, com més exacte millor, dels seus personatges preferits des de zero. Més enllà de l’excentricitat inicial, el cosplay és el fruit de moltes hores de feina i aprenentatge. Sempre els he admirat! La cosplayer de la fotografia és la Wilbur amb un cosplay de Madame de Pompadour (Doctor Who). Aquesta foto la vaig fer a Ciutat Vella, l’any 2013.”. 

David Molina

 “Emmanuel, 8 anys, un nen procedent de la República Centreafricana, refugiat al centre FEDASIL de Rixensart (Bèlgica). És una foto de l’any 2015, molt representativa per a mi, ja que vaig estar dues setmanes en aquell centre, coordinant un projecte de voluntariat internacional i començant el que seria el meu projecte fotogràfic “The long way home”, però sobretot per l’experiència humana que ens va suposar a tots i que vull pensar que va ser transformadora.

Pep Pujol

"En un camp de blat de la Segarra dues petites vides s’acompanyen en la inmensa i daurada solitud".

Tino Rubio

"Vuit mans. Aquesta foto està feta el 2011 en un poble que adoro. El meu amor infinit a Golmés. Gràcies. Moltes gràcies, Terra bella.”

Xavier Salvans

“Capvespre al Delta de l’Ebre, a la zona del Trabucador, l’any 1997. És un dels pocs llocs als quals dic a la gent que dugui la càmera sempre a punt perquè el que veus als matins... En aquest parc he après a escoltar el silenci”