El darrer mes de juny es va celebrar el 40è aniversari de Ràdio Sant Cugat, avui Cugat Mèdia de titularitat municipal i que ofereix: ràdio, un diari digital i una productora multimèdia. Aquest reportatge vol recordar l'inici de Ràdio Sant Cugat quan quatre joves que voltaven els vint anys, amb el suport de familiars i amics, van posar uns dos milions de pessetes (uns dotze mil euros) i van decidir tirar endavant el projecte que la ciutat, en aquell moment orfe de mitjans, disposés d'un canal de comunicació proper i immediat.
Ramon Grau, Jordi Capell i Josep Grau (d'esquerra a dreta) amb la primera unitat mòbil el 1982. FOTO: Cedida
Joan Fàbregas i Pere Pahissa al programa Roda d'Amics. FOTO: Cedida
Som al 13 de juny del 1982, Sant Cugat era una ciutat d'uns 30.000 habitants on encara molta gent es coneixia i se saludava pel carrer. Ramon i Josep Grau, Marius Caralt i Paco Garcia posaven en marxa a les ones, el que seria el primer gran projecte de comunicació ciutadana i en el que ben aviat s'hi van anar afegint persones recordades com en Jesús Curto, Jordi Capell, Rosa Diaz, Maribel Cayuelas, Toni Gómez, Isidre Sitges, Juan Gil, Ma Rosa Mas, Ramon Sangrà, Rogeli Pedró, Teresa Juliana, Josep Miró, Isabel Avelino, Neus Fornells, Esteve Clarà, Jordi Galvany, els germans Vallvé, Carme Reverte, Carles Gavaldà, Pabli Gudiño, Joseph Negreira, Joan Antón Sobregrau, Lluís Queralt Pep Amorós, Juan Reverte, Leandre Terol, David Talleda, Miquel Montfort, la Chica Chufi, l'electricista Eugeni Jimenez, Ramon Borau, Antonio Monerris, Sílvia i Albert Claveria, Ernest Bascompte, Josep Antoni, Toni Valor, Eugeni Canas, Pep Blanes, Esperança Camps, Mercè Bell, Ricard Vicente, Marta Subirà, l'Alex Blazquez, en Tomàs Grau, en Pedro Galvañ, Pedro Rosales, Lluís Perez, l'Eduard Jener, Alfons Cebriàn, En Quim, la Fefa, Ramon Puig, Esteve Polls, Francesc Sorribas, Josep Bassany, Ferràn Fornells, Jesús Galindo, Carlos León, Jordi Solsona, Xavier Tor, Josep Andreu, Mario Garcia, Àngel Barreiros, Amadeu Costa, Pilar Gefaell i és clar, en Pere Pahissa i en Joan Fabregas, per anomenar bona part de l'equip de la primera fornada i més tard en Xavier Fornells i la Maribel Cayuelas amb un bon grapat de joves amb la mateixa il·lusió dels primers.
Eugeni Canas rep el primer Santcugatenc de l'any, el 1982. FOTO: Cedida
Un equip entusiasta encapçalat per en Ramon Grau qui va liderar l'emissora fins a l'any 1994, en què va passar a ser gestionada per l'Ajuntament. L'interruptor es va obrir a les 12 del migdia d'un diumenge calorós sota l'eslògan "Ràdio Sant Cugat al teu costat" uns altaveus a la plaça d'Octavià anunciaven la bona nova "des dels 91,7 megacicles de l'FM i amb so estereofònic". La primera notícia d'aquell dia fou la inauguració dels mundials de futbol, els del "naranjito", amb la ballada de l'Esbart al Camp Nou. A partir de llavors: retransmissions esportives, ràdio teatre, les primeres taules rodones i debats electorals, els programes en directe des del carrer, les marxes, les cavalcades de reis, moments difícils com les pluges del 1984, els incendis a Collserola, el naixement dels premis "santcugatencs de l'any" més tard "premis ciutat" i "esport en marxa", concursos i participació multitudinària, els primers anuncis, els fitxatges de joves professionals per nodrir una encara no inaugurada Catalunya Ràdio o TV3.
Entrevista des de la unitat mòbil, el 1984. FOTO: Cedida
Equip del Magazine del matí, el 1984. FOTO: Cedida
La ràdio local s'anava fent un espai a la ciutat i en els hàbits dels santcugatencs; a casa seva, a les botigues i llocs de treball. Tothom sabia que era protagonista, que tenia un altaveu des del carreró de Sant Antoni en uns petits estudis autoconstruïts, però que donaven molt de si, per on passaven entitats socials, culturals, esportives, partits polítics i des del primer dia, el suport del comerç local.
Part de l'equip l'any de tancament, el 1985. FOTO: Cedida
Aquelles ràdios eren "alegals" i calia posar ordre, el 4 de novembre del 1985 uns funcionaris de la Generalitat, amb un emotiu discurs d'en Ramon Grau, clausuraven l'emissora i s'estroncava el somni de moltíssimes persones que d'una manera o altra s'hi van vincular. Quatre anys després, el 30 de gener del 1989 i sota el paraigua municipal i la voluntat de l'alcalde Aymerich, Ràdio Sant Cugat tornava a les ones en uns nous estudis al carrer de Sant Jordi. Fou un parèntesi reprès amb la mateixa il·lusió i el mateix esperit entranyable i de servei del primer dia.
Tall de cinta de l'alcalde Aymerich en la reinaguració de Ràdio Sant Cugat el 1989, al carrer de Sant Jordi. FOTO: Cedida
Anys després s'inauguraven al carrer Plana de l'Hospital, els nous estudis que ara coneixem. La tecnologia ha provocat que la llavor de la ràdio de fa quaranta anys, avui s'hagi transformat en un mitjà d'informació local amb molts canals de divulgació com Internet, telèfon, mòbil i FM, fet que permet que el contingut arribi a qualsevol racó del món. Però aquesta és una altra història amb uns nous protagonistes. Amb aquest reportatge, s'ha volgut fer un homenatge als precursors de la ràdio local i recordar l'inici d'aquests quaranta anys de feina per la ciutat. Per molts anys!
Informació de la revista "Viure a Sant Cugat " i del llibre "25 anys fent ciutat"
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.