A Collserola hi viuen 1.500 senglars

Controlar la població total de porcs senglars és un aspecte més complicat del que sembla. El territori és prou gran com per aconseguir tenir un registre actualitzat periòdicament del nombre d’exemplars. D’altra banda, l’elevada capacitat reproductiva que tenen els porcs senglars dificulta encara més les tasques de control.

Mentre s’estudia la millor manera i el mètode més adequat per reduir el nombre de porcs senglars, una d’aquestes podria ser l’esterilització, en els darrers anys s’han anat desenvolupant les batudes i els aguaits nocturns com dos dels mètodes més efectius. Unes mesures que, des del Parc Natural de Collserola són conscients que són “impopulars” i que generen molta controvèrsia en els col·lectius proteccionistes dels animals.

Les batudes

El Pla tècnic de gestió cinegètica de les zones de caça controlades és  l’encarregat de gestionar les batudes que es fan en tot el Parc Natural de Collserola. El parc es divideix entre els municipis que l’envolten, Sant Cugat, Cerdanyola, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat per tal de delimitar correctament cada zona de caça.

Sant Cugat compta amb 9 àrees de caça que són: can Bell, font de Sant Vicenç, torrent de Sant Antoni, Caseta Blanca, torrent de Can Gordi, l’Olla-Serra del Pedregal, pantà de Can Borrell, turó de Sant Adjutori, turó de Can Borrell i turó de la Torrefera.

Des del parc s’organitzen batudes setmanals compreses entre els mesos d’octubre i febrer. Unes batudes en les quals només poden participar societats de caça autoritzades, com La Codorniz, l’única entitat local autoritzada per poder formar part de les batudes. Amb uns horaris de caça restringits i una normativa rigorosa, els caçadors surten amb els gossos a caçar els porcs senglars. Tot i ser un mètode “agressiu, resulta dels més eficaços, ara per ara."

Els aguaits nocturns

En termes de seguretat, els aguaits nocturns són més segurs que les batudes, ja que no es posa en risc ni els caçadors, ni persones que caminin pel bosc ni el trànsit, en cas que sortís un animal ferit creuant la carretera.

Tot i això, és un mètode menys eficaç, ja que consisteix a deixar, com a reclam, menjar en punts estratègics. Una vegada arriba el porc senglar al punt en concret, se’l captura per després matar-lo. Els aguaits nocturns comptem amb el component de la sort, i la paciència d’esperar que els animals s’apropin a la zona.

El creixement desmesurat

Tot i les reiterades batudes i aguaits nocturns, la població de senglars continua augmentant al Parc Natural de Collserola. Una problemàtica, però, que Marià Martí, director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola, senyala que passa a tots els territoris del món que compten amb aquesta espècie.

En  aquest cas, de tots els municipis que envolten el Parc Natural de Collserola, Sant Cugat i Barcelona són les dues ciutats que més pateixen les conseqüències de la superpoblació. Des de l’any 1993, moment en què es va començar a registrar el nombre d’exemplars de porcs senglars i a fer un seguiment més exhaustiu d’aquesta espècie, la població de senglars no ha fet més que augmentar.

Es calcula que als anys 90 hi havia prop de 500 porcs senglars a tot el Parc de Collserola. Actualment, s’estima que hi ha un mínim de 1.500 exemplars, una xifra que Martí valora com a “negativa i com un problema ambiental i de salut”.

I és que, tal com destaca el director gerent del Consorci, “l’increment de població de porcs senglars és un desequilibri que afecta, en primer lloc, els mateixos senglars, ja que poden sorgir problemes de salut dins la mateixa espècie. També afecten el medi, la terra, la vegetació i, per tant, altres espècies animals. A banda de tot això, augmenta el perill cap a les persones, pel que fa a accidents de trànsit i atacs a les persones o, fins i tot, hi ha danys patrimonials”. 

Objectius futurs

Amb l’objectiu principal de tenir una xifra de població de senglars adequada, des del Consorci del Parc Natural de Collserola consideren que caldria rebaixar el nombre de senglars en 300 o 400 exemplars.

D’aquesta manera, tenint en compte les xifres de senglars actuals, hi hauria prop de 1.000 exemplars al parc. Per altra banda, amb la intenció de reduir la problemàtica que genera la presència de senglars en zones urbanes, des del Consorci, juntament amb la Generalitat i altres experts en la matèria, una de les propostes principals passa per  “actuar sobre la font d’alimentació”. És a dir, aconseguir que no s’alimentin de les restes d’aliments que es troben a les escombraries o aconseguir acabar amb l’acció de tota aquella gent que els dóna menjar. 

Un aspecte que segons Martí “és una estimació desenfocada cap a aquests animals”. I és que com remarca Marià Martí, els porcs senglars són animals salvatges que s’han d’alimentar a partir dels recursos que els proporciona la natura i no pas de restes d’aliments que llencen les persones.