A Sant Cugat hi ha "oci de qualitat, però amb mancances per a joves"

El DIARI de Sant Cugta i el TOT van organitzar una taula rodona sobre l’oci a Sant Cugat. Cinc convidats de diferents perfils, edats i àmbits van analitzar l’oferta de lleure que hi ha al municipi, les seves principals virtuts i aquelles mancances que detecten. La trobada, patrocinada per Sorea, s’emmarca en el cicle La Ciutat a Fons. La convivència entre veïns i restauració i activitats al centre; els grans atractius de Sant Cugat com el Monestir o el Teatre-Auditori o els joves que marxen per trobar un oci que s’adapti als seus gustos són algunes de les qüestions que els convidats han posat damunt la taula.

L’oci cultural, per a tots?

Començant per l’oci cultural, el director del Teatre-Auditori, Pep Tugues, celebra que “Sant Cugat està dotat de grans hospitals per l’ànima. El que més m’agrada és que Sant Cugat té molts centres culturals i llocs on trobar cultura per tot el municipi. Tenim un benestar cultural de molt bon nivell”. Per la seva banda, Clara Guerrero, del sindicat de músics Dissidència Sònica, creu que “l’oferta que hi ha és bona però no per a tothom. Sant Cugat no té una oferta en què entrin tots els ciutadans”. Una de les crítiques habituals pel que fa a activitats culturals és el solapament, tal com expressa Rafa Gómez: “En un mateix vespre hi poden haver vuit activitats; falta coordinació”. 

 

El sector jove és el més majoritari a Sant Cugat i és un col·lectiu que sovint ha de marxar de Sant Cugat per passar el seu temps lliure. “Pel que fa a oci juvenil, molts joves van a Barcelona perquè hi ha algunes mancances”. “Em preocupa que hi hagi gent que no tingui oferta”, reconeix Tugues. En aquest sentit, Gómez afirma que ara hi ha més joves que van a Barcelona: “Hi ha gent que va per Gràcia perquè li agrada estar pel carrer, per bars...”. “No hi ha gaire oferta juvenil més enllà de les discoteques. L’oci ens l’hem de muntar nosaltres mateixos si no volem festes de discoteques”, afirma Clara Guerrero.

 

Més enllà del sector jove, Rafa Gómez considera que tampoc es té prou en compte la gent més gran: “Ens hem preocupat poc de la gent gran que ja no pot participar en la vida pública”. En canvi, Carlos Felipe veu amb bons ulls les activitats pel públic més infantil: “Hi ha una gran oferta infantil, i això és positiu, ja que està molt bé fer activitats amb pares i fills”. Tot i això, creu que falta oci esportiu per als infants i també activitats més pensades per a nens i joves amb discapacitat. 

 

La restauració, punt fort

Una de les fortaleses de Sant Cugat és la seva oferta gastronòmica i de bars. “Els últims anys hi ha hagut un increment molt potent de l’oferta de restauració i espectacles de caràcter privat”, exposa Josep Alà, responsable del Cafè Belgrado. Precisament, Alà creu que els restaurants de Sant Cugat ofereixen un plus: “La restauració s’ha actualitzat en oferta gastronòmica i està tirant endavant nous estils i experiències”. 

 

Tot i això, a Sant Cugat existeix una polèmica al voltant dels bars i restaurants del centre de Sant Cugat i alguns veïns que es queixen pel soroll. De fet, el DIARI va rebre més d’una desena de cartes de santcugatencs que, en veure que es feia el debat, van denunciar el que per a ells és una situació insostenible de soroll i molèsties. “Viure al centre té coses bones i coses dolentes”, reconeix Pep Tugues, que aposta per distribuir les activitats: “Sant Cugat és molt gran i té molts llocs per descobrir”. Rafa Gómez fa memòria i explica un dels possibles motius de les queixes dels veïns: “La figura emblemàtica és el Monestir i tot s’havia de fer al seu voltant. I al centre no s’hi pot fer tot”.

 

Amb tot, Josep Alà creu que és necessari negociar amb els veïns i trobar l’equilibri, però llança una advertència: “Potser s’escolten massa els veïns que es queixen. Estem a la línia que determina si un negoci és viable o no. Estem arribant a un extrem molt difícil d’aguantar”. Per tot, entén que hi hagi gent que opti per baixar a Barcelona a sopar i prendre alguna cosa: “Si tanquem a les onze, no hi ha temps”. 

 

Joies de Sant Cugat

Sant Cugat no és una gran ciutat turística, però sí que té alguns reclams per a la gent de fora. Per a Pep Tugues, el Monestir és “la joia diürna” de Sant Cugat mentre que el Teatre-Auditori és “la joia nocturna”, que diu que atrau gent d’arreu. Però no són els únics, segons Tugues: “Mercantic és una marca que es relaciona amb Sant Cugat”. 

 

Però el sector jove no coincideix amb aquestes tendències, tal com expressa Clara Guerrero: “En el meu ambient només he sentit que la discoteca Moon fa que vingui gent de fora”. En canvi, per a Rafa Gómez “el primer oci que porta gent de fora és el golf, l’únic enmig d’una ciutat”.

 

Un dels reptes per a Pep Tugues és donar “sortida al turisme professional que omple els hotels entre setmana”. En definitiva, el director del Teatre-Auditori afirma que “anar a altres ciutats per gaudir no és dolent, sempre i quan no ho facis perquè t’expulsin d’aquí”.