Abdeslam Chakkur, veí de Sant Cugat des de 1991

“Quan vaig arribar pensava que estaria treballant tres o quatre anys i tornaria a Marroc. Però ja fa 30 anys que sóc aquí i hi tinc un fill i tot”. Abdeslam Chakkur va arribar a Sant Cugat el 1991, amb només setze anys i tot sol. En aquella època no hi havia molts estrangers al municipi i, de fet, Chakkur els pot enumerar i tot.

“Els dissabtes a la tarda ens trobàvem a l’estació i ens coneixíem”, explica. Va arribar a Catalunya sent pràcticament un nen i sense companyia: “Quan arribes a un país nou sense família ni ningú, és molt dur. Es viu fatal”. Tot i considerar que actualment el nivell de racisme ha disminuït, Chakkur no oblida alguna experiència personal: “Abans hi havia molt racisme. El 1992 em van donar una pallissa tres persones als Quatre Cantons, uns cap rapats. Vaig estar ingressat tres dies”.

Chakkur vol aprofitar l’ocasió per deixar clara la seva posició sobre alguns comentaris que vinculen l’islam amb el terrorisme: “La gent per fora ho veu d’una manera, però la realitat és una altra. Ara molta gent parla de l’islam en relació a atemptats, però l’Alcorà és totalment contrari a tot això. Matar en el nom de l’islam, no”.

Mirant el futur, es veu a Sant Cugat: “Com portaràs el teu fill al Marroc? El nen és d’aquí, ha d’estudiar, fer la seva vida... El meu país el tinc oblidat per sempre”.

Aquest article forma part del reportatge 'El Petit Món de Sant Cugat', publicat al DIARI de Sant Cugat.

El petit món de Sant Cugat: 116 nacionalitats conviuen al municipi

La crisi posa fre a la població estrangera no europea a Sant Cugat

El dol migratori