Estem actuant bé amb la gent gran?

L’augment de l’esperança de vida i la disminució de la natalitat ha comportat un increment significatiu del pes de la gent gran en la societat actual. El col·lectiu dels majors de 65 anys, cada cop més nombrós, representa una diversitat d’edat, salut i la situació social. Un col·lectiu amb necessitats, drets i obligacions, que sovint necessita ajuda, companyia i comprensió el que ens fa assaltar la pregunta, estem actuant bé amb la gent gran?

La gent gran té dret a viure com vol i amb dignitat, a ser escoltada, a rebre efecte, a decidir sobre la seva independència econòmica, a ser ben tractada, a participar i a què se la tingui en compte. Encara que en les polítiques socials s’ha avançat en matèria de gent gran, la llei de la dependència, d’on penja l’ajuda destinada als majors de 65 anys és gairebé de recent creació, ja que es va aprovar el 2005, quan en altres països europeus aquests tipus de polítiques daten dels anys cinquanta i seixanta. La demora en l’aprovació de la llei respon, per una banda, a la falta d’una cultura envers la protecció de la gent gran i, per l’altre, a la falta de recursos.

Manca de consciència social

Això lligat a la manca de consciència social per protegir un dels col·lectius més vulnerables, tal com s’ha pogut veure durant les setmanes més crítiques de la pandèmia, ens indica que encara falta molt per avançar i que s’hauria d’apostar per una societat més crítica amb el seu comportament envers la gent gran. I és que segons apunta el president i fundador d’Asisted, Gabriel Calzado “el 90% de la gent gran vol estar a casa seva, deixar la seva llar és molt dur, ja que es deixen records i sovint va acompanyat d’un acompanyament sanitari, més que social”.