Agents cívics, diàleg per combatre l'incivisme

Des de l'octubre de 2017 Sant Cugat compta amb diversos agents cívics al municipi amb l'objectiu de combatre l'incivisme i millorar la convivència. La seva missió és atendre necessitats i consultes de la ciutadania, gestionar incidències i suggeriments i informar d'incompliments en àmbits com l'ús de l’espai públic, tinença responsable d’animals, consum responsable, mobilitat, zones de vianants o carril bici. No poden sancionar però tenen fil directe amb la Policia Local. Actualment hi ha una desena d'agents cívics a Sant Cugat. El TOT conversa amb dos agents cívics per saber quin és el seu dia a dia.

Es tracta de Miguel Ángel Sabrido i Begoña Sesé, agents cívics des de l'octubre de 2017.

Quina sensació teníeu abans de començar?

Begoña Sesé (B. S.): Abans d'entrar anava una mica perduda, perquè no tenia precedent, i em vaig informar per internet. Tenia clar que era una feina d'estar molt proper al ciutadà i poder solucionar qualsevol dubte. Un cop vam fer la formació em va quedar clar que era estar al costat dels ciutadans, informar del que es pot fer per millorar la convivència, ajudar si algú té un incident...

Quin és el dia a dia?

Miguel Ángel Sabrido (M. A.): En el dia a dia, fas tot el que puguis per millorar la convivència: informar de les ordenances per evitar conflictes, ajudar qualsevol persona que tingui qualsevol problema al carrer. Normalment l'horari és de 8.30 h a 13.30 h i a la tarda de 16 h a 18 h. Al matí el nostre cap, que és policia, ens fa el brífing del dia. Primer fem les ajudes a les entrades de les escoles per evitar problemes de circulació, la seguretat dels nens creuant, evitar que la gent aparqui a les voreres... A partir d'aquí fas la patrulla per la zona que t'assignen: al final acabem tocant tots els barris, també la Floresta, les Planes, Mira-sol, la Guinardera. A la tarda fem la sortida de col·legis i després patrullem l'estona que ens queda per dins del poble, per donar una mica de seguretat a la gent i que sàpiguen que poden comptar amb tu.

(B. S.): Mentre anem caminant, et vas fixant en incidències: des de coses trencades, cartells. Però sempre trobem algú que ens informa d'incidències. Sempre et trobes algú que et demana alguna cosa.

"La primera acollida va ser una mica de desconcert entre la gent"

Com va ser l'acollida de la població?

(M. A.): La primera acollida, no diria freda, però va ser de desconcert. La gent no sabia què fèiem, al principi moltes persones ens preguntaven quina era la nostra tasca. A mesura d'anar contactant amb el ciutadà i el boca a boca, ha canviat molt. No té res a veure.

(B. S.): A mesura que la gent ens ha anat coneixent, l'acollida ha sigut millor. La gent gran et diu que se senten més protegides. A vegades hi ha por de multa al principi, però després ja veuen que informes sobre comportaments incorrectes...

(M. A.): Et dona la sensació que ets els ulls de l'Ajuntament i la Policia amb els ciutadans. I per altra banda hi ha molta més gent que se t'apropa i et comenta incidències i les pots transmetre directament a l'Ajuntament.

Quines actituds incíviques són les que més detecteu entre els santcugatencs i santcugatenques?

(B. S.): Les mascotes: per la part de la gent que no té i està cansada d'excrements i que vagin lliures. I Informar la gent que té mascotes per on els poden portar deslligats. Hi ha persones que són molt cíviques però a altres els hi costa. Molta gent també ens demana actuar a les nits, per incivisme de soroll, brutícia, botellot...

(M. A.): Un tema important de civisme és conciliar dins d'un mateix espai de vianants les persones, els ciclistes, furgonetes i camions en horari de càrrega i descàrrega. El tema de bicicletes ha sigut una mica complicat, la gent en bici té la sensació que és un vianant i pot fer el que vulgui. I no és així i pot ser perillós. Moltes vegades et trobes gent per Santiago Rusiñol o Santa Maria a una velocitat alta i que si xoquen amb un vianant, és un accident i  es poden fer mal. Ha costat molt demanar que vagin a velocitat molt semblant al vianant...

El debat sobre les bicis està present a moltes ciutats?

(B. S.): Hi ha una mica de desinformació, fins i tot gent que porta bici no sap la norma que per carrer de vianants ha d'anar a poc a poc, baixar els passos de zebra... I molts vehicles no saben que una bicicleta pot anar per la calçada encara que hi hagi carril bici. Hi ha conflictes per aquesta falta d'informació.

(M. A.): De quan vam començar, el tema de les bicis ha millorat però encara no acaba de ser un tema que estigui interioritzat pels usuaris. Ara també hi ha patinets elèctrics, skates... La gent s'ho pren com una joguina i quan pots anar a una determinada velocitat, has de tenir consciència que és un vehicle i pot fer mal.

"El tema de les bicis ha anat millorant"

I pel que fa als vehicles?

(B. S.): Una preocupació és la gent que aparca a la vorera i llavors no poden passar persones amb mobilitat reduïda. Quan els hi expliques que una persona amb cadira de rodes no pot passar, són conscients, però ha costat. Al principi es pensaven que els anàvem a fastiguejar.

(M. A.): Un tema molt clarificador és a les sortides de les escoles. Al Santa Isabel, per exemple, quan surten pel carrer de baix, el primer dia que vam arribar el carril bici era un aparcament de cotxes. Això costa de canviar, que la gent ho accepti i que els espais són pel que estan previstos.

Com reacciona la gent quan els indiqueu que estan tenint una actitud incívica?

(B. S.): El 90% de la gent reacciona molt bé, tot i que hi ha persones amb actitud prepotent que et diu 'qui ets', etc.

(M. A.): Normalment la gent reacciona molt bé, tot i que hi ha un petit percentatge que mai ho acceptarà. Segons la gravetat de l'acció, has fet la teva feina d'informar i ho deixes estar. Segons com, si és perillós o es tensa molt la situació, truquem directament a la Policia. Nosaltres tenim potestat per informar i intentar corregir, però no tenim capacitat sancionadora. Hi ha gent que et contesta 'tu m'estàs dient el que he de fer, però no em pots sancionar'. Però podem trucar una patrulla i que facin el que hagin de fer, llavors frenen i reaccionen.

"Sempre hi ha persones que tenen actitud prepotent"

Quina situació que heu viscut recordeu?

(B. S.): Del que més recordes són emergències amb gent gran o nens. Un dia, molta gent ens va alertar que hi havia un nen que s'estava donant cops, estava marejat i la germana petita plorava. No parlaven castellà ni català i va costar molt que es calmés. Al final, era diabètic i va tenir una baixada. La satisfacció de veure com la germana petita, que estava molt espantada, m'agafava a les cames i em va portar a la seva casa, és molt gran. Jo em quedo molt amb la gent gran, m'agrada molt la seva reacció. Una senyora que ens va veure des del balcó, va baixar per dir-nos que li donava molta tranquil·litat veure'ns pel carrer.

(M. A.): Una experiència que em va agradar i satisfer molt va ser un dia pujant pel carrer Major i ens van venir a buscar perquè una avià havia caigut a terra i s'havia fet un trau al cap, estava sagnant. Vam trucar directament a policia i jo vaig fer la primera atenció. Vaig estar parlant amb ella, com es diu, quina edat tenia... Vam estar amb ella i en tres minuts ja havia arribat una patrulla de policia i en cinc minuts va venir l'ambulància del 112. Una cosa que podia ser un problema una mica més complicat, en quinze minuts estava resolt. Són les intervencions que recordes a casa i que fan que la feina valgui la pena.

I experiències negatives?

(B. S.): Jo he passat dos moments dolents. Primer una persona que se'm va enfrontar i es va posar prepotent per un tema d'aparcament. Em deia 'jo soc amic de tal'... També va ser una mica tensa la situació de la dona que es queixava davant de l'ajuntament sense roba. No per ella, sinó per gent que em preguntava què passava. Una dona gran fins i tot es va posar a plorar perquè no entenia com podia passar allò, i que per què ningú la podia ajudar. Però cap situació de perill.

(M. A.): Ens vam trobar una persona al mig del carrer de Santa Maria amb una bateria de cotxe sota el braç i un ganivet. Et quedes sorprès. Al cap d'un minut i mig va venir un treballador d'una botiga que deia que l'home li havia robat amb el ganivet. El vam seguir, mantenint les distàncies per evitar conflictes. Vam avisar la Policia i el vam anar seguint. Entre Policia i Mossos el van trobar en vint minuts i el van reduir. Per mi va ser el més xocant.

"Ens vam trobar una persona al mig del carrer de Santa Maria amb un ganivet"

Heu comentat que hi ha gent que us demana intervenir en temes de sorolls, botellot... Seria bona idea que hi hagués agents cívics de nit?

(B. S.): Potser és necessari, però pot ser perillós, més sense armes. No portem cap protecció i crec que és un tema més policial. Sí que podríem ampliar l'horari a les tardes, per exemple en parcs i jardins que hi ha molt enrenou amb tots els nens que surten de l'escola, etc.

(M. A.): Nosaltres podríem mirar, controlar i donar avís. Però intervenir en nanos d'entre 16 i 20 anys, amb alcohol i en grup, seria contraproduent. No sé com reaccionarien i t'hauries de retirar. Nosaltres treballem caps de setmana i veiem com queda l'avinguda de Cerdanyola de gent que ha tornat de festa la nit abans. Venen com una horda i si toca rebentar retrovisors, els rebenten. La separació del carrer de la Creu amb l'avinguda de Cerdanyola, que són dues jardineres amb rodes, te les pots trobar de qualsevol manera. Intentar reduir aquest nivell d'incivisme amb el diàleg ho veig complicat.

"No som gent que perdem el temps passejant, tenim una trajectòria i uns estudis"

Un any després, quina valoració féu de la vostra tasca?

(B. S.): Estic sorpresa perquè m'ha agradat molt, tot i que hi vaig arribar de rebot. He après moltes coses com a persona i com a professional, he après de la meva ciutat i de la seva gent. Sí que m'agradaria dir que al principi hi va haver comentaris a les xarxes que com a persona em van afectar. Nosaltres hem agafat aquesta feina per les nostres circumstàncies personals i perquè necessitàvem treballar, però tenim una trajectòria i uns estudis. La gent no entèn perquè estem en un pla ocupacional i per què hem arribat aquí. No som gent que perdem el temps passejant. Hi ha enginyers, arquitectes, professional de bancs, comercials, professors. Hem agafat la feina per necessitat, però estem molt contents amb la feina que hem fet i crec que hem ajudat a millorar la ciutat.

(M. A.): Al principi era una incògnita, però realment estic molt content perquè veus com ha canviat el coneixement que té la ciutadania de la nostra feina. És una feina molt agraïda i satisfactòria perquè la interacció amb els ciutadans és directe. Pel petit percentatge de persones que et mostren rebuig, la major part accepta molt bé el que estàs fent. Surts de la feina amb la sensació de posar un gra de sorra per millorar la convivència entre tots.