Alfons Romero: Viure entre gerros de ceràmica

Defuig de l’etiqueta de col·leccionista malgrat que a casa seva té vora de 2.000 (o més) gerres de ceràmica. Diu que en el seu cas no es dedica a arreplegar gerres perquè sí, sinó que ho fa des del prisma d’un investigador: “El que jo tinc és un conjunt de peces representatives de la terrissa antiga catalana i espanyola. He volgut que la col·lecció, si es pot dir així, tingués contingut, tingués sentit”. Explica que ho fa perquè algun dia aquest conjunt sigui útil: “El meu interès és que això no es perdi. Penso que val la pena que això sigui patrimoni de tots”.

L’afició per la ceràmica de l’Alfons va néixer espontàniament, entroncada a la seva manera de ser i d’entendre les coses: “Vaig començar comprant dues o tres peces per a decoració. Però de mica en mica em vaig interessar no només per l’estètica, sinó també per saber més sobre la peça”. Aquest interès va acabar plasmant-lo en un llibre, La tinajería tradicional española, del qual n’ha escrit dos volums i en queda pendent un tercer. També ha escrit el llibre La terrissa a Catalunya, que forma part d’una col·lecció sobre tradicions de Catalunya: “Si no hagués estat pels llibres, no hauria existit aquesta col·lecció”.

Diu que la ceràmica és una eina per conèixer qui som: “És una manera més que tenim per conèixer el nostre passat. El bonic és entendre el perquè de les coses”. Reconeix també que la seva afició per la ceràmica no ha estat gens fàcil de compaginar amb la família. “El gran mèrit sempre el tenen els altres, quan entenen el que significa per tu i t’ho respecten. Els llibres m’han fet robar moltes hores a la família”. Des del 2004 és president de l’Associació Catalana de la Ceràmica, una entitat que vetlla pel foment i la divulgació de la ceràmica d’interès històric i que ha treballat activament per conservar el patrimoni.