Anar a la universitat després dels 50

Arriba una edat en què estudiar es converteix en un plaer i no en una obligació. Als 20 anys estudiar és el pas previ a l'obtenció d'un títol que ens permetrà obrir-nos camí a la vida. Als 50, als 60 o als 70 anys, estudiar és una altra cosa. És ocupar el temps i és, sobretot, gaudir de l'aprenentatge. Cada vegada són més les persones que, arribada a una determinada edat, prenen la decisió de tornar a la universitat.

Des de l'any 2000, la Universitat Autònoma de Barcelona té un programa per a persones majors de 50 anys que volen estudiar a la universitat, la Universitat a l'Abast. En el darrer curs es van matricular 425 persones distribuïdes en fins a 36 titulacions diferents. Moltes d'elles, tal com explica el coordinador tècnic de la Universitat a l'Abast, Sergi Arenas, es matriculen en carreres relacionades amb les ciències humanes, i particularment amb la història.

"El que intentem és donar-los la possibilitat de resoldre assignatures pendents", explica Arenas. "Hi ha gent que no va poder anar a la universitat quan era jove. D'altres la vida laboral els ha portat per altres camins i han volgut reorientar la seva formació. Un tercer grup són aquells que volen aprofundir en una matèria o mantenir-se actualitzats. El cas de professors, per exemple".

Formació "a la carta"

Cada persona té les seves circumstàncies i les seves raons. Jaume Espina té 74 anys, en farà 75 a finals d'aquest mes de setembre. Quan en tenia 65, poc abans de jubilar-se, aquest santcugatenc va decidir que havia de fer alguna cosa després de tants anys de vida laboral en l'àmbit de l'empresa. "Sempre havia tingut una inquietud per l'escriptura i a la UAB se'm va presentar la possibilitat de fer-ho. Volia ampliar coneixements però fonamentalment el que perseguia era mantenir-me ocupat". 

Jaume Espina va estudiar Periodisme durant sis anys. "Em van marcar un itinerari de 4-5 assignatures cada any. I he de reconèixer que el temps que vaig estar a la universitat va ser una de les èpoques més felices de la meva vida". 

Les persones que accedeixen a la Universitat a l'Abast no fan una carrera normal i quan acaben obtenen un títol. Són els alumnes els que trien quines assignatures volen cursar. "És una formació a la carta", assenyala Sergi Arenas. "Pots demanar què vols fer, i també pots escollir si vols després examinar-te o no". D'aquesta manera a les persones que volen accedir a la universitat no cal exigir-los una titulació prèvia, o una prova d'accés, el que dificultaria en moltes ocasions poder accedir a fer els estudis.

La relació amb la gent jove

Espina indica que un dels motius pels quals es va sentir tan a gust va ser per la relació que va establir amb la gent jove: "Vaig tenir uns companys i companyes maquíssims i em van acceptar de seguida. Periodisme té l'avantatge, a més, que s'hi fan molts treballs en grup". El mateix opina Jordi Rull, estudiant de 67 anys: "Considero que hi ha dues coses molt importants: l'aprenentatge i el tracte amb la gent jove. Per poder entendre el món actual has d'entendre com pensa la gent jove, independentment del que pugui explicar el professor".

Jordi Rull també és santcugatenc i va decidir estudiar Història quan va veure que era el moment de fer-ho: "Tenia clar que volia fer coses que no havia pogut fer abans, i una d'elles era estudiar Història, ja que en el seu moment no va poder ser". A més, apunta que "també t'ajuda a tenir certes obligacions en el moment que et jubiles".

"Nosaltres intentem donar-los competències perquè coneguin el món actual i d'aquesta manera tinguin una mirada crítica sobre l'actualitat", explica Sergi Arenas. En aquest sentit apunta que la relació amb la gent jove és fonamental: "A la societat hi ha poca relació entre la gent jove i la gent gran, més enllà dels vincles familiars. Es posen en qüestió molts estereotips, tant des del punt de vista d'uns com dels altres". Afegeix que també que és interessant el vincle amb els professors: "Els professors aprofiten la presència de la gent gran per enriquir el debat".