Andreu Claret: "'La casa de les tres xemeneies' és la meva novel·la més íntima i personal"

Andreu Claret i Serra va néixer a França l'any 1946, en una família catalana de republicans exiliats. Periodista de professió, va treballar a Cambio 16, on van destacar les seves cròniques. També ha estat delegat de l'agència EFE a l'Àfrica subsahariana i a l'Amèrica Central i director d'aquesta mateixa agència a Catalunya. Ha  col·laborat a La Vanguardia, El matí de Catalunya Ràdio i la SER, entre altres. Com a escriptor, ha publicat una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019) i 1939. La caiguda de Barcelona (2021). També ha publicat Venjança (2017) i París érem nosaltres (2023), llibre amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull. Ara, Claret ha publicat La casa de les tres xemeneies, novel·la que ha presentat aquest dijous 20 de març a la llibreria La Salvatge de Sant Cugat.

Per què va decidir posar el títol de La casa de les tres xemeneies?

Perquè gran part de la trama succeeix a una casa que està situada davant les tres xemeneies de l'antiga fàbrica de la Canadenca, al barri de Poble-sec. Aquestes xemeneies són una mena de catedral laica i que serveixen com a una metàfora que travessa tota la novel·la i permeten retornar al passat A més a més, també són una referència per al Ramon, el protagonista del llibre, ja que li recorden la història dels seus pares. 

Quin tipus de novel·la és?

La casa de les tres xemeneies no és una novel·la política, sinó una novel·la que tracta de narrar com era la vida quotidiana del franquisme.

"He volgut expressar la mirada d'un noi de 17 anys que ve d'un país democràtic i civilitzat com França a la Barcelona franquista dels anys 60"

Què vol transmetre amb aquesta novel·la?

En aquesta novel·la el protagonista és molt semblant a mi. Com el Ramon jo també vaig venir a viure a Barcelona amb 17 anys, ell el 1962 i jo el 1964. Llavors, el que he volgut és expressar la mirada d'un noi d'aquella edat que ve d'un país democràtic i civilitzat com França a la Barcelona franquista dels anys 60. 

Quan hi ha d'Andreu en el Ramon, el protagonista del llibre?

D'alguna manera el Ramon soc jo. Els dos partim de la mateixa circumstància i moltes coses de la mirada del Ramon són records meus d'aquella primera vivència que vaig viure a Barcelona. Al principi l'experiència va ser bastant dramàtica, però després de conèixer gent jove que volien moure's i fer coses em vaig adonar que no m'havia fotut en un país en el qual no hi ha res a fer i al Ramon li succeeix el mateix.

I quines diferències hi ha?

Més enllà de què el Ramon es muda a Barcelona dos anys abans, està el fet que jo vaig arribar en unes condicions millors. Un any després d'instal·lar-me a Barcelona van venir els meus pares i, per tant, la meva vida es va normalitzar més. Per la seva banda, el Ramon s'ha d'espavilar tot sol.

"L'exili és un lloc de patiment, de claustrofòbia i que acaba afectant la mentalitat de la gent"

La resta de personatges estan basats en persones reals?

Encara que el Ramon estigui inspirat més o menys en mi, la resta no són persones reals. I és que el 80% del llibre és ficcionat i les relacions entre els personatges també. Per tant, he hagut de treballar molt més els personatges, el seu caràcter. En aquest sentit, considero que és una literatura més pura i encara que m'ha costat més de fer, he acabat molt satisfet amb el resultat final. 

L'exili és un tema primordial en les seves obres, per què?

Perquè jo he viscut a l'exili i sé que és un lloc de patiment, de claustrofòbia i que acaba afectant la mentalitat de la gent. Recordo que a les festes de Nadal que celebràvem a França o Andorra sempre dèiem que l'any que ve aniríem a Barcelona i arribava l'any següent i tot continuava igual. En aquest cas el Ramon vol deixar de viure a l'exili i decideix venir a Catalunya a viure una vida normal.

"Quan vaig arribar a Barcelona, jo tenia uns coneixements de la història del país diferents de la resta de persones"

Què va significar ser fill de l'exili?

Va significar que, quan vaig arribar a Barcelona, jo tenia uns coneixements de la història del país diferents de la resta de persones. Recordo que quan vaig venir a estudiar el Preuniversitari, jo era el noi rar. Explicava que a França ens fèiem petons amb les noies al col·legi i els meus companys al·lucinaven. O per exemple els explicava que durant la Guerra Civil l'aviació italiana havia matat prop de 3.000 persones, em deien que això eren coses que deien els meus pares. No sabien ben bé que havia passat a Barcelona durant la guerra, fet que em va xocar molt.

Com era viure en el franquisme?

L'època del franquisme era molt bèstia. Jo vaig conèixer noies de 17 anys que els seus pares les van enxampar fent-se un petó amb el seu xicot, i per aquesta raó les van enviar al Patronat de Protecció de la Dona, on el règim rebia a "las mujeres caidas", com deien en aquella època.

I la Barcelona de principis de la dècada de 1960?

Era fosca, bruta i amb molt fum, malgrat que no hi havia gaires cotxes. Era una ciutat contaminada i desendreçada en la qual hi havia pobles sencers de barraques. Per exemple al llibre menciono les barraques que hi havia a Montjuïc, on ara hi ha l'estadi Lluís Companys. 

"Vaig decidir situar la novel·la a Poble-sec perquè és un dels barris més singulars de Barcelona"

Part de l'obra succeix a Poble-sec, que tenia d'especial aquest barri en aquesta època?

Vaig decidir situar la novel·la a Poble-sec perquè és un dels barris més singulars de Barcelona. Ser un barri tancat en què no passa molta gent, ha permès conservar tradicions antigues de l'època de la segona república. Hi ha moltes corals, molta activitat i una societat civil de catalans de tota la vida. Per això vaig triar aquesta ubicació. 

En declaracions anteriors va dir que malgrat que el llibre està ambientat en una època fosca, l'obra mira d'abocar la llum, que vol dir amb aquesta frase?

L'optimisme al qual em refereixo és el del pensament que hi havia als anys 60 en el que la gent estava molt fotuda, però alhora tothom pensava que en un futur viurien millor, fins i tot els que vivien en barraques eren optimistes. En canvi, ara hi ha molta gent que pensa que viuran millor que els seus fills i, per tant, em sembla interessant donar aquest missatge d'esperança.

"Les dones van jugar un paper determinant en la resistència contra el franquisme, especialment des d'una perspectiva quotidiana"

A l'obra es destaca la presència de les dones, quin paper van jugar en la lluita contra el franquisme?

Les dones van jugar un paper determinant en la resistència contra el franquisme, especialment des d'una perspectiva quotidiana. Eren elles qui anaven al mercat, s'encarregaven dels fills i asseguraven que no faltés menjar a taula. Per aquest motiu, a la novel·la es produeix una transició: si bé al començament el protagonista principal és en Ramon, a mesura que avança la història, les dones, passen a ser les protagonistes.

També explica la catàstrofe de la riuada del Vallès, que va ser aquesta tragèdia?

La riuada del Vallès va ser una catàstrofe que va succeir l'any 1962 que es va prendre la vida de quasi 1000 persones. Aleshores, tota novel·la necessita un desencadenant de la trama i que també em va servir per explicar com actuava el franquisme i com Franco ho controlava tot en l'àmbit mediàtic.

En quin sentit?

Franco va utilitzar aquesta tragèdia per fer una mena de reconquesta de Catalunya. Va venir tres vegades a les zones afectades i es va mostrar molt actiu amb els nens. Després tampoc va fer res, no va donar pisos per ajudar a les persones. 

"Cal que la gent conegui que va passar a la catàstrofe de la riuada del Vallès"

No es parla prou d'aquesta tragèdia?

Al Vallès tothom sap que va ser la riuada del 62, però si preguntes a gent de Barcelona què va passar al 62 et parlaran de la gran nevada, però no de la riuada. I és que cal que la gent conegui que va passar. Per això en aquest llibre he volgut parlar d'aquesta catàstrofe i estic molt content d'haver-ho fet. 

Que aporta La casa de les tres xemeneies en relació amb la resta de llibres que ha publicat?

És la meva novel·la més íntima i personal perquè parteix d'una part de la meva biografia. Així mateix, des d'un punt de vista literari és completament diferent de les altres que he escrit. En totes les novel·les que he fet fins ara sempre hi havia un gran protagonista, per exemple, a París érem nosaltres, el protagonista era el meu pare. En canvi, aquesta és una novel·la més coral, ja en el fons els protagonistes són les set famílies que viuen a la casa de les tres xemeneies.

Podem esperar algun futur projecte d'Andreu Claret?

Sí, al final una novel·la sempre porta a una altra. Encara no sé què faré, però tinc diversos projectes al calaix. Això sí, ara estic en aquesta etapa de presentar aquest llibre arreu de Catalunya i no és per pensar a escriure. Després de Sant Jordi m'hi posaré i ja veuré si continuo pel camí de La casa de les tres xemeneies.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.