Anna Rigol (Òmnium Sant Cugat): "Ningú vol apuntar-se a una llengua perdedora"

A finals de gener, la santcugatenca Anna Rigol va assumir la presidència d’Òmnium Sant Cugat amb l’aval de tots els socis de l’entitat. Rigol va agafar el relleu a Jaume Angerri al capdavant de la junta, que per a aquest mandat manté els quatre eixos que defineixen la seva activitat: llengua, país, cultura i cohesió social. Enguany, però, Òmnium se centra especialment en el català, una llengua que Rigol assegura que està “en emergència” i que cal “tornar a fer atractiva”.

Com han sigut aquests mesos al capdavant de l'entitat?

Molt intensos. Ara mateix la meva vida és Òmnium. No només ha sigut un canvi de presidència, ens volem reinventar. A través del nou local volem començar a fer noves activitats que l'antic local no ens permetia. Això requereix moltes converses, moltes reunions i trobades amb entitats. Crec que hem fet força feina en aquests mesos, jo tinc la sensació que porto ja un any. 

"A vegades s'associa la llengua a una identitat, i ara mateix la identitat associada al català no és atractiva per molts motius"

En quin sentit us voleu reinventar? 

Fa falta un relleu generacional. Necessitem gent jove perquè ara mateix és la que menys involucrada està amb les entitats. Són menys activistes. A més, segons les últimes enquestes que hem anat fent, tenen una tendència cap a l'extrema dreta. Volem fer activitats noves, projectes engrescadors que siguin un al·licient per a ells. 

També ha fet referència al nou local. És un dels eixos vertebradors d’aquest mandat? 

Quan vam agafar aquest local eren dos locals en un. Durant anys hi havia hagut una inundació i ningú se n'havia adonat. L'estat del local era molt precari. Va ser un motiu de debat dins de la junta perquè hi veiem possibilitats, però era una obra gran. Al final les coses bones van pesar més que les dolentes. Creiem que ens pot donar molta vida, i en aquests mesos ja estem notant la diferència.

Ha substituït el Jaume Angerri al capdavant de l'entitat. Quina valoració fa del treball de l'anterior junta?

Ara com a presidenta veig tot l'esforç que requereix, la paciència i el sobretot el temps d'escolta. A Òmnium hem pensat sempre al màxim. Venim d'un període, el de 2017 cap endavant, que va ser molt intens. Es van fer moltes coses i s'ha de valorar perquè és feina que es fa de manera voluntària, destinant hores que podries dedicar a la família, amics, etc. 

Com ho compatibilitza?

De les hores d'esmorzar, dinar, a la nit en hores intempestives… Ara mateix aprofito tot el temps lliure que tinc per dedicar-me a això. 

Quan vau fer el relleu de junta vau apuntar que uns dels objectius seria treballar amb més entitats. El nou local us ha permès establir noves sinergies?

En l'àmbit general, no només a Sant Cugat, hi ha la premissa que tots els projectes i activitats que fem han de ser en col·laboració amb una entitat. De moment ho hem anat complint i això també és el motor que ens obliga també a teixir xarxes. Evidentment que el local ens facilita molt la feina. Per exemple, va sorgir l'oportunitat de comptar amb el club d'escacs Dos Torres. La nostra idea ja era poder acollir activitats d'entitats, ja que a Sant Cugat falten espais. Sí que establim uns criteris, com que la comunicació que facin sigui en català, que comparteixin els nostres valors de cohesió, etc. 

"Les nostres dades ens diuen que hi ha 2,3 milions de persones que volen aprendre o millorar el català i resulta que l'oferta de cursos és de poc més de 100.000 places"

Una altra de les qüestions que vau posar sobre la taula és el català. Com valoreu l'actual situació de la llengua?

Totes les enquestes diuen el mateix. L'ús del català ha caigut, sobretot entre els joves. Iniciatives com la de l'Ajuntament de tenir una regidoria de política lingüística ens semblen fabuloses. Crec que a tots els ajuntaments hauria d'haver-hi una. Ara mateix estem en emergència. S'han de fer activitats per promocionar el català i engrescar als joves perquè sigui una llengua atractiva. En el moment en el qual estem, ningú vol apuntar-se a una llengua perdedora. A vegades s'associa la llengua a una identitat, i ara mateix la identitat associada al català no és atractiva per molts motius. Per això ho hem de revertir. 

Des d’Òmnium heu dissenyat una estratègia?

Tenim el tema dels escacs que fomenten el català i reuneixen molta gent jove. Després tenim un taller que es diu Fils de Paraules. És un taller que fem amb l'excusa de fer costura, però alhora practicar el català amb gent autòctona i gent nouvinguda que no tingui amb qui practicar-lo. A les escoles de Sant Cugat també hem iniciat uns grups de conversa amb pares d'alumnes nouvinguts. Són converses col·loquials. 

En l'àmbit nacional, estem tocant el crostó a les institucions per la seva inacció en aquest tema i que ara escandalitzen a tothom. Les nostres dades ens diuen que hi ha 2,3 milions de persones que volen aprendre o millorar el català i resulta que l'oferta de cursos és de poc més de 100.000 places. Així és impossible. Passaran els anys i aquest nombre de persones anirà creixent. Ara anem tard perquè no s'han fet les coses com tocava. 

Sentiu que heu fet coses que pertocaria a l'administració pública i els governs fer?

A la Taula pel Català ho vaig dir. Les entitats fan la feina que les institucions no podem o no volen fer. I ho fem de manera gratuïta amb les hores de gent voluntària. Això s'ha de reivindicar. A Catalunya l'associacionisme és un patrimoni reconegut. Aquest associacionisme ha facilitat que hi hagués una xarxa social que en molts casos ha facilitat sortir de situacions complicades. 

"No és que siguem menys, és que estem apagats. Hi ha un ambient de frustració que és totalment comprensible"

La Taula pel Català, de la qual formen part, ja ha començat a treballar?

Hem fet res sessions. La primera va ser per ressituar-nos i veure les enquestes que tenim sobre aquesta problemàtica, que afecta sobretot els joves. La segona ja va ser per començar a decidir en què ens enfocàvem. En aquest cas va ser l'esport. Ara fa tres setmanes vam començar a fer propostes d'accions. 

La promoció del català està entre els principals objectius d’Òmnium?

El català forma part dels nostres quatre pilars, que són llengua, cultura, país i cohesió social. És cert que el català necessita molta ajuda i estem fent molts esforços. La majoria de tallers van enfocats aquí. En l'àmbit nacional estem preparant tot un programa amb la idea de per què necessitem la independència. Hem d'actualitzar els argumentaris, perquè els que teníem el 2017 ja no són vigents. 

En el capítol del procés independentista, l'anterior junta va viure una època convulsa en la qual va estar al peu del canó del moviment. Ha decaigut aquesta força?

Sí, però no és que siguem menys, és que estem apagats. Hi ha un ambient de frustració que és totalment comprensible. A banda de la frustració, hi ha gent emprenyada. Hi ha tot un entorn que ha afavorit que la gent estigui així, aquesta inacció de les institucions, les picabaralles, veure que no s'avança. Hi ha moltes paraules, però ens falten fets, i això porta a la frustració. Hi ha gent que ho ha donat tot i més, que s'ho ha jugat tot. Milers de persones anònimes a qui ningú posa cara ni nom. Evidentment, quan un fa tot això i després veu que el resultat és que estem anant a pitjor, que la independència no s’ha defensat. 

Ara hi ha hagut eleccions i l'independentisme ha perdut la majoria parlamentària. 

Això no vol dir que no hi siguem. Hi ha hagut tota una abstenció que ve de part del moviment independentista. Els partits han de fer la seva reflexió intensa, profunda, a escala individual i col·lectiva. Des d’Òmnium sempre hem intentat fer de pont entre tots ells per veure en què estem d'acord i focalitzar-nos en això. Hem intentat fer de pagament. Evidentment, també ens toca treballar des de la societat civil. Està clar que quedar-nos a casa no és una opció i que per aconseguir les coses que volem s'ha de pencar molt. 

Aquesta baixada de moviment l'heu sentit?

Mantenim el nombre de socis i el nombre d'activitats no volem fer-ne menys. Però sí que ens ho havíem plantejat, o canviar el tipus, fer-nos més plurals. Tot i que ja fem activitats de tota mena. Pensem que si parem o reduïm el ritme, després serà molt més difícil reenganxar-nos. No podem parar perquè la lluita continua.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.