Amb l'arribada de la tardor, comencem a veure al mercat i a poder degustar la magrana, una de les fruites més preuades des de l'antiguitat. Es diu que és una fruita nativa de Pèrsia i que el
seu origen es remunta al Neolític. El conreu del magraner es va anar estenent i els fenicis el van exportar a la zona occidental del Mediterrani.
A Egipte es va conrear a començaments del segon mil·lenni aC. I els àrabs van portar la magrana a la península Ibèrica, des d'on la van exportar fins a Amèrica després de la conquesta. Aquesta fruita posseeix moltes propietats nutritives, entre elles:
- Té un gran poder antioxidant.
- És estimulant del desig sexual.
- Té molt baix valor calòric a causa del seu escàs contingut d'hidrats de carboni.
- És rica en minerals, entre els quals destaca el potassi, encara que també conté fòsfor, manganès, calci, ferro i magnesi.
- També conté vitamines, principalment C, B1 i B2, encara que en poca quantitat.
La magrana es pot consumir fresca, o bé utilitzar-la per elaborar suc (en aquest cas, cal tenir cura de no pressionar massa les llavors, ja que, si es trenquen, aporten un sabor desagradable). Els seus grans són un acompanyament perfecte per a postres, com el iogurt, o per a amanides, aportant color i nutrients. Per treure els grans, serà suficient amb què la talleu per la meitat i colpegeu-la per treure els grans, serà suficient amb què la talleu per la meitat i colpegeu la part de l'escorça amb una cullera. També podeu tallar-la en quatre parts per anar desenganxant les llavors amb més facilitat. Una vegada oberta, anar menjant els grans pot ser una tasca divertida als més petits. A l'hora d'adquirir magranes, convé que us fixeu en el fet que tinguin un color rogenc viu i matisos marrons, en què siguin peces de mida gran, ja que acostumen a ser més dolces, i que pesin, perquè això indica que els seus grans estan madurs i plens de suc.