Aquests són els motius pels quals augmenta el preu de la llum

Amb l’arribada de l'any nou, els preus i tarifes dels diferents serveis es converteixen en els protagonistes de les converses de moltes persones. Quan parlem de l’electricitat, molts sectors de la societat demostren la seva preocupació per la pujada del preu dels darrers anys, ja que és un servei fonamental pel benestar de les persones i la salut de l’economia. Sabem, però, què és el que paguem dins las factura? Si ens hi fixem bé, trobarem tres grans conceptes:

El primer és el cost de producció de l’energia que consumim -quan costa generar-la-. Aquest concepte suposa un 35% de la factura. Tot seguit hi trobem els “peatges”, que suposen un 43% i serveixen per regular els costos regulats pel sistema elèctric. Això vol dir que amb els “peatges” es paguen el transport, distribució, la retribució de l’operador, etc. En els peatges també incloem les subvencions a la producció d’energies renovables, l’extracost que suposa portar l’energia a les illes i el pagament dels deutes del dèficit de la tarifa d’anys anteriors (ja que les tarifes eren més baixes del que costava l’electricitat realment). El darrer concepte que hi trobem són els impostos (IVA i impost elèctric) que suposa un 22% del preu total del mes.

El cost de producció suposa un 25% de la factura, els "peatges", un 43%; i els impostos, un 22%.

Quan comprem peix, el seu preu inclou el sou del pescador, el transportista i el marge de benefici de la peixateria. Doncs quan parlem de la factura de l’electricitat, aquesta inclou el pagament del subministrament elèctric (l’electricitat produïda) i conceptes que no son propis del subministrament, com les polítiques públiques de subministrament i els impostos. Si es reduís la càrrega impositiva i s’excloguessin aquells costos aliens al subministrament -i definits per l’Estat- la tarifa es podria reduir de forma considerable.

Així es marca el preu de la llum

Tot i que no es preveu que hi hagi cap augment aquest 2019 en la part regulada del rebut i que es mantindrà congelada per cinquè any seguit, l’evolució del preu dependrà de com es comporti el mercat majorista. L’any passat, el preu va començar l’any en 50€ per megawatt/hora (MWh), va pujar fins els 70€ i va tancar l’any en 57€/MWh, el tancament més alt de la dècada.

A Espanya, aproximadament la meitat de la població té contractada la seva tarifa en el mercat lliure i l’altra en el mercat regulat

Però perquè va pujar el preu? Doncs la resposta la trobem en el funcionament del propi mercat elèctric: com que no es pot emmagatzemar l’energia, es realitzen subhastes diàriament amb una previsió del que es consumirà per assegurar el subministrament elèctric. Així, en primer lloc es compren les energies més barates (nuclear i renovable) i es deixen en últim lloc les més cares, que són les que marcaran el preu diari de tot el lot energètic. Tornant a l’exemple del peix, és com si cel preu de tots els peixos de la llotja el marqués el peix més car que es ven. Els electrons, però, a diferencia del peix, tots són iguals, tot i el cost diferent a l’hora de generar-los.

El 2018, una forta demanda d’electricitat va requerir una producció més elevada d’electricitat amb carbó i gas, que va fer apujar el preu de la llum per l’augment del preu dels hidrocarburs. El preu de la factura es va encarir també per l’encariment dels drets d’emissió per tona de CO₂, que en van multiplicar per quatre. Tot i que una meteorologia favorable i la suspensió temporal de l’impost de la generació elèctrica per part del Govern d’Espanya, la factura ha tancat el 2018 amb un encariment per sobre del 2%.

Com es podria garantir en preu estable?

S’ha de dir que no totes les tarifes han patit aquesta pujada de preu. A Espanya, aproximadament la meitat de la població té contractada la seva tarifa en el mercat lliure i l’altra en el mercat regulat. Canviar d’un a l’altre és un procés ràpid, gratuït i senzill.

Mentre que en el mercat lliure, una persona té l’opció de fixar els preus en el moment en que fa el contracte i el client manté uns preus estables, aquells qui tenen contractat el servei en el mercat regulat són qui pateixen més els canvis. Això no vol dir que paguin més o menys que la gent que té una tarifa regulada, sinó que pateixen més els canvis en el preu que s’estableix a cada hora en funció de l’oferta i la demanda.