Arrenca el Curs d'Estiu de la Unipau posant el focus en les fronteres mentals i físiques

Enmig d'un context en què els discursos bel·licistes "estan en augment" i a Europa regna "el silenci i la passivitat", la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) ha donat el tret de sortida a la 39a edició del Curs d'Estiu, que enguany se centra en les fronteres, físiques i mentals, que travessen les persones migrants i les violències que pateixen en aquest recorregut. L'entitat ha celebrat aquest dijous, 4 de juliol, l'acte inaugural del cicle, que està format per més d'una quinzena de ponències i dos seminaris emmarcats en tres blocs: sud global, fronteres i nord global. El conjunt del programa es farà a la Unió santcugatenca. 

La presidenta de la Unipau, Neus Sotomayor, ha reivindicat la tasca de l'entitat en els seus 40 anys d'existència. "El valor de la paraula i de l'educació són imprescindibles per despertar consciències", ha remarcat Sotomayor, que, davant el context mundial actual, ha assegurat que la Unipau "té feina per 40 anys més com a mínim". A l'acte també ha intervingut una de les fundadores del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Tica Font, que ha posat en valor que la Unipau "hagi adaptat als temps entomant tots els reptes". Per la seva banda, l'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha felicitat l'entitat per "tractar l'educació de la pau des de la base". També ha assistit el representat de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Gerard Graells, i el president de la Unió, David Pujol. 

Es pot consultar el programa complet del Curs d'Estiu en aquest enllaç.

Les fronteres de l'Europa "fortalesa"

La doctora en Dret i Ciències Polítiques, investigadora del Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona i advocada de la Red Jurídica Antirracista de T.I.C.T.A.C, Florencia Brizuela, ha clos l'acte amb la ponència inaugural del Curs d'Estiu. Brizuela ha exposat com les fronteres no són "línies fixes ni estàtiques", sinó "règims productius generats per les relacions socials de dominació". 

La ponent també ha parlat de l'externalització de les fronteres i com això ha provocat que el procés d'emigrar sigui "molt més llarg", amb controls migratoris al país d'origen. També ha aportat dades. "6.618 persones van morir en les rutes d'accés a l'Estat espanyol el 2023, segons l'entitat Caminando fronteras". O el que és el mateix, 18 persones al dia.  

Una altra qüestió que Brizuela ha posat sobre la taula ha estat la "inclusió mercantilitzada". És a dir, aprofitar-se de treballadors indocumentats per disposar de força de treball "deliberadament debilitada per acumular capital". "Els treballs menys remunerats els ocupen un 9% espanyols, un 26,1% estrangers i un 22% que tenen doble nacionalitat". 

Per últim, la ponent ha remarcat que, davant els discursos de l'extrema dreta que busquen limitar la immigració, les elits econòmiques han desenvolupat un "projecte empàtic que centren els refugiats com subjectes miserables i la raça blanca europea com l'àrbitre de la migració". En aquest sentit, Brizuela ha dit que les elits volen que els refugiats siguin "agraïts" i que s'adaptin "a l'ordre social racial i als encàrrecs capitalistes". Amb tot això, ha dit la ponent, es "deshumanitza" les persones.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.